- L’obra de Montilla reflexiona sobre el treball femení i migrant en el món rural per establir ponts entre la memòria històrica i els reptes socials actuals. El Departament de Cultura reafirma, amb aquest premi, el seu compromís amb la creació contemporània.
- Demà s'inaugura la peça, en el marc del Festival Loop de Barcelona 2025, i iniciarà un recorregut pels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.
Julia Montilla inaugura Strawberry Fields demà dissabte, 15 de novembre, a La Fabra Centre d’Art Contemporani, a Barcelona, en el marc del Loop Festival 2025. Strawberry Fields és l’obra guanyadora de l’11a edició del Premi de Videocreació, una coproducció d’un projecte de videocreació entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya (SPEAV), Santa Mònica, i LOOP Barcelona. Els vuit Centres Territorials dels Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya són ACVIC.Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Bòlit, Centre d’Art Contemporani; LaFabra Centre d’Art Contemporani, Barcelona; M|A|C Mataró Art Contemporani; Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona; Centre d’Art la Panera; Lo Pati Centre d’Art – Terres de l’Ebre; i Centre d’Art Tecla Sala.
Una reinterpretació del món rural
El projecte de Montilla posa l’accent en el procés de relectura constant que afecta el món rural. StrawberryFields explora el rol de les dones temporeres i la seva resposta a l’agricultura intensiva, amb la voluntat de teixir una conversa entre el passat colonial i el règim extractivista actual. El videoassaig de Montilla, que resignifica el títol del tema homònim dels Beatles, es descriu com un film que barreja l’assaig visual, el documental i les pràctiques de vídeo i cinema experimentals.
Per desenvolupar aquest relat, l’artista barcelonina s’inspira en els paisatges que envolten el cultiu del maduixot a Huelva, tot posant-los en contacte amb imatges d’arxiu de jornaleres en la revolució social, el franquisme i la Transició. A més a més, s’han integrat converses amb activistes i feministes, així com fragments d’alguns textos que parlen de treballadores del camp, obra de Lucía Mbomio, ChadiaArab, Ana Pinto, NajatBassit i Ana Cabana Iglesia. Totes aquestes veus busquen reivindicar la intromissió de grans empresaris al camp, així com el consegüent empobriment de la pagesia i els treballadors locals i migrants.
11a edició del Premi de Videocreació
El Departament de Cultura aposta per la celebració i difusió d’aquest premi des de fa més d’una dècada, amb l’objectiu de promoure la disciplina artística del videoart. El certamen pretén difondre les obres de creadores i creadors i exhibir-les als centres d’arts visuals del territori català, facilitant el diàleg amb tota la ciutadania. En concret, les peces premiades durant aquests onze anys posen sobre la taula temes com l’ansietat, la censura, els efectes del canvi climàtic o l’ideal d’amor.
Els artistes premiats en les edicions precedents han estat: Jordi Colomer pel projecte X-Ville en la 1a Edició; Carles Congost per l’obra Wonders en la 2a Edició; Joan Morey en la 3a Edició per COS SOCIAL [Lliçó d'anatomia]; María Ruido en la 4a Edició pel projecte Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía), Isaki Lacuesta per l’obra Jo soc allò prohibit en la 5a Edició; Mabel Palacín al 2020 pel projecte Lladres en la 6a Edició; Com una màquina de cosir en un camp de blat de les artistes LúaCordech i Mireia Sallarès en la 7a Edició; Alex Reynolds per Billie y Nilo a la 8a edició; Anòxia. Un preludi constant obra de Fito Conesa a la 9a edició; i l’any passat, celebrant els deus anys de trajectòria, Paraules d’amor. Un assaig sobre les passions, de Núria Güell.
De fet, les obres premiades són adquirides per la Col·lecció d’Art Contemporani del Departament de Cultura, i dipositades posteriorment en alguns dels museus d’art contemporani de Catalunya, principalment el MACBA. D’aquesta manera, el Premi impulsa la creació d’una xarxa entre els i les artistes visuals, els centres d’art i les institucions implicades, multiplicant la seva presència dins el territori català i internacional.
Julia Montilla
Julia Montilla es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB), mateixa institució on treballa actualment com a professora associada i doctoranda.
Forma part del projecte de recerca I+D+I Ritmes del treball femení en la història de l’art i la cultura visual (Espanya, 1936–2022) i el seu treball se centra a estudiar la imatge i la construcció visual del quotidiàamb múltiples recursos.
Des de finals dels anys noranta, la seva obra s’ha exposat a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona i al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre d’altres.
