El Projecte de llei, que aporta una regulació nova, pròpia per a Catalunya, d’institucions fonamentals en el dret com la possessió, la propietat i determinats  drets d’hipoteca, a més de refondre, dóna unitat interna i modifica parcialment un total de sis lleis aprovades fins ara pel Parlament de Catalunya en matèria de dret de coses, des de la Llei dels censos de l’any 1990 fins a la Llei de drets reals de garantia de 2002.

El Llibre cinquè del Codi civil fixa per primera vegada una legislació en matèria de propietat horitzontal específica per a Catalunya. Aquesta regulació és, precisament, una de les novetats de major transcendència social del Codi atès que la propietat horitzontal ha permès, en els darrers cinquanta anys, una extraordinària generalització del dret de la propietat fins al punt de ser un dels instruments jurídics fonamentals que garanteixen l’accés de la ciutadania a la propietat de l’habitatge.

Així, en relació amb la propietat horitzontal, la Llei conté unes disposicions generals, amb la configuració de la comunitat, el títol de constitució en la regulació del qual es garanteixen els drets dels futurs propietaris de pisos o locals, i el funcionament de la Junta de Propietaris,  adaptat a les necessitats que l’experiència dels anys i l’evolució de la legislació feia imprescindibles, entre les quals destaca la limitació de la unanimitat a casos molt limitats.

A més, es regulen tant la propietat horitzontal simple com la complexa, aquesta darrera adequada als conjunts immobiliaris amb diversos edificis, però amb zones comunitàries, com són piscines o zones d’esbarjo, conjuntes.

 Les principals novetats introduïdes pel Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya són:

 -  Una regulació, amb tendència a ser completa, del dret privat comú de la propietat i dels drets reals.

- Superació de la distinció tradicional en el dret civil català i espanyol entre persones i coses.

-  Regulació pròpia de la possessió i canvis en la usucapió.

-  Una regulació completa i molt flexible de la propietat horitzontal.

-   Una regulació cívica i solidària de les relacions de veïnatge.

-  Una regulació integral del dret d’usdefruit adaptable a les necessitats de cada cas particular.

-   Actualització dels drets d’aprofitament parcial.

-  La regulació de la superfície com a model bàsic de propietat temporal.

-  Harmonització i millora tècnica del dret de servitud.

-  Nova regulació del dret de vol i subedificació.

-  Els drets adquirits i la introducció a Catalunya del retracte legal de confrontants.

-   Drets reals de garantia: la novetat d’una regulació específica de la hipoteca.

El dret civil, dins del qual s’emmarca el Llibre cinquè objecte d’aprovació, té un paper clau en la configuració de Catalunya com a societat moderna perquè permet d’adaptar el marc jurídic a la realitat d’avui i satisfer les necessitats quotidianes de la ciutadania, que, d’acord amb ell, pot exercir plenament la llibertat en l’àmbit privat. És per això que té, a més, una significació especial com a element d’identificació nacional i com a instrument de cohesió social.

L’exercici de la competència per conservar, modificar i desenvolupar el dret civil de Catalunya, recuperada fa més de vint anys en el nou marc constitucional i estatutari, ha passat fins ara per diverses fases, les quals han culminat amb lleis d’importància cabdal com és el cas de la Compilació catalana de dret civil, el Codi de successions o el Codi de família.

L’any 2002, el Parlament català va donar un pas decisiu en el procés codificador amb l’aprovació de la primera Llei del Codi civil, amb l’objectiu de dotar  Catalunya dels fonaments d’un Codi civil modern i adequat a la realitat de la societat catalana que s’ha d’anar conformant, d’acord amb el pla establert en aquesta Llei, mitjançant una successió de lleis que seran integrades al llarg del temps.