En la ponència ha proposat possibles solucions per desmassificar els centres penitenciaris.Ha destacat la transparència i el control extern per protegir els interns dels abusos i els treballadors penitenciaris de les falses acusacions.

L’expert en polítiques penals i penitenciàries, PierreTournier, va inaugurar ahir, 30 de març, el Congrés Penitenciari Internacional amb la Conferència “La lluita contra la criminalitat a Europa: els drets fonamentals com a arma”, on  Tournier va explicar la importància que els governs, les administracions i les institucions penitenciàries i judicials avancin conjuntament cap a una nova política penitenciària basada en les recomanacions del Consell d’Europa.

Pierre Tournier va defensar els “drets fonamentals com a arma contra el crim i no com a obstacles en la lluita contra el terrorisme”, i va fer una crida a la necessitat de combatre el populisme que, sobretot des de l’11-S, “acusa els que analitzen el fenomen terrorista de ser-ne còmplices”. El Dr. Tournier també va defensar la presumpció d’innocència i les millores en les condicions de vida dels interns, així com les alternatives a les polítiques penals. L’expert en matèria penitenciària va criticar, però, els qui demagògicament “neguen el crim i qualifiquen l’Estat, les institucions i el control social com a elements negatius, quan la seva funció és combatre la delinqüència i defensar l’Estat de dret”.

El tema principal de la ponència va girar al voltant de les diverses solucions que Tournier proposa per desmassificar els centres penitenciaris. Per al ponent, aquest problema  “té dues conseqüències negatives: d’una banda, afecta els drets humans fonamentals, ja que degrada els interns; i de l’altra, condiciona la seva futura reinserció perquè dificulta la formació de persones lliures i responsables de delictes”. Segons Pierre Tournier, cal desenvolupar una justícia reparadora i restauradora que resolgui aquestes dues problemàtiques.

Les solucions proposades per l’expert són les següents: les  anomenades “alternatives de primera categoria o radicals”, que evitarien l’ingrés als establiments penitenciaris mitjançant una sanció o la realització de treballs en benefici de la comunitat; “alternatives relatives o de segona categoria”, que apostarien per reduir la durada de les penes primant els alliberaments condicionals; i finalment, les “alternatives de tercera categoria”, que facilitarien sortides temporals, com ara permisos i règims de semillibertat. Totes aquestes mesures reduirien, segons Tournier, la massificació carcerària i farien disminuir les tensions entre els interns, facilitant la seva posterior reinserció.

El ponent va enumerar també una sèrie de mesures per millorar el sistema penitenciari actual: modular i flexibilitzar la durada de les penes, les quals haurien de ser sempre d’obligat compliment. També, fer participar els interns de la vida organitzativa de l’establiment penitenciari, delegant poders i recursos que contribueixin al seu aprenentatge i, finalment, assignar als reclusos una activitat assalariada o cultural que els formi cívicament i els prepari per a la reinserció.

No menys important és “el necessari control extern i transparència dels centres penitenciaris”, justificats per Tournier per tal d’evitar els possibles abusos contra els interns, però sobretot “per defensar el personal penitenciari, tan demonitzat darrerament  per les acusacions injustes contra el seu honor, honradesa i integritat”. Tournier va emfatitzar el paper clau que tenen els treballadors dels centres penitenciaris i la gran funció social que desenvolupen, molt sovint no reconeguda per la societat, i alhora va defensar una política explicativa que mostri la realitat de les institucions penals.  

  

Pierre Víctor Tournier és doctor en demografia per la Universitat de París i director de recerques al Centre Nacional d’Investigacions Científiques (CNRS). És creador de l’Estadística Penal Anual del Consell d’Europa (SPACE), ha participat en la redacció de nombroses recomanacions del Consell: inflació carcerària, superpoblació de les presons, llibertat condicional, i ha estat membre del Consell Científic Criminològic. Tournier ha estat un reconegut activista en el seu país en la defensa dels drets humans dins del sistema penitenciari, i és autor de més de 300 publicacions sobre la qüestió penal.