- El conseller Duch ho ha afirmat en el marc del Fòrum Econòmic i Empresarial Euromediterrani 2025, organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Institut Europeu de la Mediterrània.
- El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior també ha presentat a aquest fòrum econòmic el Pla MedCat 2025-2028, un conjunt d’actuacions que busca reforçar els intercanvis entre els actors de tota la conca.
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha participat aquest dimarts en un dels primers actes que marquen l’inici de les commemoracions dels 30 anys del Procés de Barcelona.
Es tracta del Fòrum Econòmic i Empresarial Euromediterrani 2025, una edició especial que, juntament amb l’Assemblea General de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes (CRPM) i la Cimera euromediterrània de regions, formen part d’una àmplia agenda mediterrània d’aquests pròxims dies.
Davant d’autoritats com Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Nasser Kamel, secretari general de la Unió per la Mediterrània (UpM); Stefano Sannino, director general per a l'Orient Mitjà, el Nord d'Àfrica i el Golf (DG MENA) de la Comissió Europea; Ahmed El Wakil, president de l’Associació de les Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (ASCAME), o Senén Florensa, president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), el conseller Duch ha destacat que el futur de la regió s’ha de construir sobre la base de la col·laboració publicoprivada, la governança compartida i la responsabilitat mútua.
“Cal fomentar marcs inclusius i participatius on els governs, la societat civil, el sector privat i el món acadèmic treballin plegats per definir respostes als nostres reptes comuns”, ha demanat Duch als assistents. “Podem construir una economia mediterrània més integrada, sostenible i innovadora, que generi oportunitats per a tothom i no deixi ningú enrere”, ha afegit.
A més, ha destacat que el Govern de Catalunya, seguint la línia de la UE, vol “continuar obrint nous camins” en àrees com les transicions verda i digital i el desenvolupament local, i promoure la transformació de la indústria a la regió i una major connexió dels mercats.
El conseller també ha aprofitat aquesta cita econòmica i empresarial per posar el focus en el pròxim marc financer pluriennal de la UE: “Lamentem que aquest projecte de pressupost tingui greus deficiències, com la manca d'ambició en la quantitat de recursos necessaris”, ha assenyalat. Per a Duch, les “noves prioritats” com la competitivitat, la seguretat o la defensa han d'estar “ben finançades”, però “no a costa de polítiques com la cohesió o la cooperació amb altres regions del món”.
En el seu discurs, ha defensat, finalment, la conveniència de crear un Fons d'Assistència Tècnica per a la Cooperació Descentralitzada, destinat a enfortir la capacitat de gestió d’autoritats regionals i locals sobre els fons europeus públics i privats.
El Pla MedCat 2025-2028, l’aposta del Govern a la Mediterrània
Per tal de treballar amb una mirada renovada a la regió, el Govern s’ha dotat, recentment, del Pla MedCat 2025-2028, un document amb 112 iniciatives per dur a terme a la Mediterrània, algunes de les quals també en l’àmbit de la dinamització i cooperació econòmiques.
La cita d’aquest dimarts a la Llotja de Mar de Barcelona ha inclòs, també, la presentació d’aquest Pla per part de la secretària general del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, Lorena Elvira, en un acte que també ha comptat amb intervencions de Suhair Al Ali, senadora de Jordània; Khaled Mohamed Hanafy, secretari general de la Unió de Cambres Àrabs de Comerç i exministre de Subministrament i Comerç Interior d’Egipte; Hakim Ben Hammouda, director executiu de l’Institut Global per a les Transicions (GI4T) i exministre de finances de Tunísia; Nera Pavić, director general d’Indústria del Govern de Croàcia, i Mohamed Bachiri, president del Grup Indústries de Marroc-CGEM, entre altres.
La trobada ha estat organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’IEMed, i s’ha consolidat, amb els anys, com una plataforma per promoure i enfortir els vincles empresarials i avançar la integració regional.
La recerca econòmica a la Mediterrània
Aquest dilluns, el conseller també ha intervingut en l’acte del 20è aniversari del Fòrum Euromediterrani d'Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE), una xarxa formada per un centenar d’universitats i centres de recerca amb més de 800 experts de disciplines de com les ciències polítiques i l’economia de tota la Mediterrània.
El titular d’Unió Europea i Acció Exterior ha lloat l’“excel·lència” dels acadèmics i el seu paper en la cooperació euromediterrània: “La vostra capacitat analítica ens ajuda a comprendre millor les dinàmiques complexes que configuren la nostra regió, i dota els responsables polítics del coneixement per actuar amb prudència”.
En una època marcada per la incertesa, la polarització i la desinformació, “la intel·ligència col·lectiva esdevé el nostre actiu més valuós. Volem fets, xifres i consells científics, que són la base d'una anàlisi sòlida i de respostes correctes”, ha reblat Duch.
Actualment, Barcelona acull diverses institucions mediterrànies, com la Secretaria de UpM, la Secretaria de l'Associació de les Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània o la Secretaria de la Comissió Intermediterrània de la CRPM, així com el centre regional MedWaves i think tanks com l'IEMed.
