La llei amplia la regulació a les professions titulades (aquelles que requereixen la possessió d’un títol universitari per al seu exercici). D’aquesta manera, s’estableixen uns principis bàsics relatius a la professió —condicions d’accés, incompatibilitats, drets i deures dels professionals—, que garanteixen el respecte dels interessos generals i dels corresponents als destinataris de l’activitat professional.

Pel que fa al règim de creació dels col•legis professionals, el text incorpora diverses novetats:

En primer lloc, combina la intervenció del Parlament i del Govern per intentar evitar una possible desnaturalització i diversificació del model col•legial. S’estableix una fórmula que s’aparta del règim clàssic de creació per llei singular, articulada mitjançant la intervenció del Govern a partir del marc regulador general que estableix la mateixa llei quant als requisits i les condicions necessàries perquè es pugui crear un col•legi.

Aquesta qüestió va ser controvertida i sotmesa en el tràmit parlamentari a dictamen del Consell Consultiu, i els grups que han donat suport a la Llei van presentar esmenes subsegüents al Projecte de llei per tal d’adaptar-lo al dictamen del Consell.

En segon lloc, propugna, en relació amb els col•legis de nova creació, el model de col•legi català únic.

Aquesta llei posa també l’accent en la voluntarietat de les relacions entre les associacions i col•legis catalans i les associacions i col•legis de fora de Catalunya.

Quant al règim jurídic dels col•legis professionals, s’estableix que només poden quedar integrades en una organització col•legial les professions que requereixen un títol acadèmic universitari, acreditatiu de la completa superació d’un pla d’estudis, que habiliti per a l’exercici professional d’acord amb la normativa vigent i, si escau, per al compliment de les altres condicions establertes per llei. 

La decisió de crear un col•legi professional ha de ser motivada per un interès social que justifiqui la integració d’un col•lectiu en una organització, en la mesura que aquesta decisió s’ha de considerar com una excepció a la llibertat d’associació. Per aquesta raó, també s’ha estimat oportú establir el principi d’adscripció obligatòria en els col•legis de nova creació, ja que l’opció per l’organització col•legial quedaria força desvirtuada si, a la pràctica, funcionessin més com associacions que com veritables col•legis professionals.

La llei estableix un règim jurídic flexible en el qual cohabiten les funcions públiques dels col•legis amb l’exercici d’altres funcions privades. En definitiva, l’organització col•legial ha de ser la solució legal d’integrar les professions en un sistema administratiu basat en la participació dels professionals i encarregat de la gestió dels interessos públics vinculats a l’exercici de la professió. Per aquest motiu, la llei insisteix a donar especial rellevància a la funció social que han de complir els col•legis.

D’altra banda, la llei incorpora una novetat en regular les associacions professionals per a aquelles professions titulades que no es poden constituir en col•legi professional. Les funcions que es reconeixen a aquestes entitats de creació voluntària són, entre d’altres, la de vetllar pel bon exercici de la professió i la de col•laborar activament amb l’Administració en representació i defensa dels interessos dels professionals.

Finalment, la llei és respectuosa amb situacions legals adquirides i no té efectes retroactius.