La mostra l’han inaugurat aquest migdia els consellers d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. En la seva intervenció, Saura ha destacat que el valor “simbòlic, científic i pedagògic de la mostra” i ha assegurat que “contribuirà a l’enriquiment cultural del país”. També ha insistit en la necessitat de recuperar la memòria democràtica i ha afirmat que el govern ha aprovat el projecte del Memorial Democràtic “no per passar comptes, ni reescriure la història, ni revenjar-se de res” sinó “per donar a conèixer una part de la nostra història”.
Contingut i interès de l’exposició
La mostra, la primera d’aquestes característiques a tot l’Estat, exposa mapes originals, com els elaborats per l’exèrcit republicà a escala 1-50.000. També s’hi poden veureu croquis cartogràfics com els que dibuixaven els soldats italians sobre la zona d’Osca. També cal destacar les fotografies aèries, com les que van fer els soldats alemanys a la zona del Baix Ebre.
L’exposició, que també té un alt valor pedagògic, vol recordar els fets de la Guerra Civil coincidint amb el 70è aniversari del seu inici i respon a la voluntat del govern d’impulsar una política pública de recuperació de la memòria democràtica. “1936-1939 Els mapes en la Guerra Civil espanyola” es podrà visitar fins al 30 de març a l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
L’exposició té un doble interès: d’una banda, és una oportunitat d’acostar-se a la Guerra Civil espanyola des d’una perspectiva poc habitual, la mostra dels mapes que els dos bàndols van utilitzar durant el conflicte. D’aquesta manera, el visitant podrà conèixer quin era el punt de partida quant al coneixement cartogràfic, així com els recursos desiguals que van poder disposar uns i altres al llarg de tota la guerra. Alhora, la mostra permet descobrir la mateixa evolució del conflicte, el coneixement que tenien dels que serien els principals camps de batalla, com les necessitats cartogràfiques evolucionaven conforme avançava la guerra, les diferències entre bàndols quant a prioritats i possibilitats, la importància de l’ajuda estrangera als sublevats...etc.A banda, la mostra té un gran interès cartogràfic. Els mapes són uns instruments importantíssims en temps de guerra, i això va fer que la producció d’aquests es multipliqués i es perfeccionés considerablement al llarg del conflicte per part dels dos contrincants. Durant la II República, la cartografia era pobra i incomplerta. Al finalitzar la guerra, la cartografia espanyola s’havia desenvolupat i internacionalitzat considerablement, havia fet un salt endavant sense precedents. La necessitat de vèncer al contrari va donar lloc, doncs, a un accelerat avenç del coneixement cartogràfic de la península.
Estructura de la mostra
L’exposició, ideada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya i comissariada per Carme Montaner (cap de la Cartoteca de l’ICC), Francesc Nadal i Luis Urteaga (professors de Geografia de la Universitat de Barcelona) segueix de forma cronològica l’evolució de la cartografia de guerra i s’ha concebut en 10 àmbits temàtics:
1-Situació de la cartografia militar a Espanya just en el moment d’esclatar la guerra
2-Reorganització dels serveis cartogràfics republicans a partir de setembre de 1936
3-Reorganització dels serveis cartogràfics de l’exèrcit de Franco
4-Internacionalització de la producció cartogràfica (participació de la Sezione
Topocartográfica de les tropes enviades per Mussolini)
5-Formació cartogràfica dels oficials i sotsoficials dels 2 exèrcits
6-9 Mapes a diferents escales
10- Fotografies aèries
Des del punt de vista cartogràfic, la guerra va travessar 3 grans fases. La primera, de juliol de 1936 a començaments de 1937, va ser una època de penúria cartogràfica, com ho demostra que les tropes de Franco utilitzaven els mapes de la Guia Michelin de Carreteras per al seu avanç cap a Madrid. Durant la segona etapa, de 1937 a finals de 1938, els serveis cartogràfics dels dos bàndols van dibuixar, gravar, imprimir i distribuir milions de mapes. La darrera fase comença el novembre de 1938, un cop finalitzada la batalla de l’Ebre. Des de llavors fins al final de la guerra, l’activitat cartogràfica va entrar en un procés de desacceleració i va quedar quasi aturada al bàndol republicà.
La Direcció General de la Memòria Democràtica
La Direcció General de la Memòria Democràtica, fins ara Programa per al Memorial Democràtic, és l’encarregada d’impulsar una política pública de recuperació de la memòria democràtica. Els seus objectius són fomentar el coneixement de la repressió de la dictadura, de l’exili i de la deportació, dels valors i accions de l’antifranquisme i, per tant, de totes les tradicions de la cultura democràtica. Amb motiu del 70è aniversari de la Guerra Civil i el 75è de la 2a República, la Direcció General ha impulsat una vuitantena d’actes i exposicions a tot el país.
Aquest any 2007, la Direcció General de Memòria Democràtica ha obert una nova convocatòria d’ajuts a projectes de recuperació de la memòria històrica per a entitats sense afany de lucre, ajuntaments i consells comarcals. La convocatòria d’aquest any està dotada amb 1,3 M€.
L’Institut Cartogràfic de Catalunya
L’Institut Cartogràfic (Departament de Política Territorial i Obres Públiques) disposa d’un centre de documentació que permet la consulta de diversos fons de caire geogràfic de tot el món que abracen des del segle XVI fins a l’actualitat. S’hi poden consultar mapes, plànols, vistes, llibres, fons documentals, fotografies i altra informació que fa referència a la representació i estudi del territori.
