- El conseller ha clos l’acte de presentació del 35è Anuari Internacional del CIDOB, que posa el focus sobre els principals desafiaments mundials en els àmbits geopolític, climàtic i tecnològic
- Duch ha ofert la col·laboració del Govern a l’hora de proposar solucions globals: “Catalunya no vol ser espectadora en aquest món convuls”
El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha participat aquest dijous en la presentació de l’Anuari Internacional 2026 del think tank Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB).
Ho ha fet acompanyat del president i del director del CIDOB, Josep Borrell i Pol Morillas, i del vicerector de la IIHS University, director fundador de l’Indian Institute for Human Settlements (IIHS) i copresident de la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de l’ONU, Aromar Revi.
Aquesta 35a edició de l’Anuari centra la seva atenció en els principals reptes internacionals en els àmbits geopolític, climàtic i tecnològic. Davant d'aquest triple desafiament global, Duch ha sentenciat que “Europa està en un punt d’inflexió històric”: “O avancem cap a una Europa capaç d’actuar o altres prendran les decisions que ens interpel·len”.
“Europa pot triar entre gestionar la seva vulnerabilitat o convertir el seu projecte polític en una proposta universal de llibertat, dignitat i prosperitat compartida”, ha afegit, recordant que “som en un moment en què cal passar del desig a la decisió; ens calen menys declaracions i més capacitat d’acció, més unitat, més coratge i més visió”.
En aquest context, el conseller ha afirmat que “Catalunya no vol ser espectadora en aquest món convuls”, sinó “un actor que contribueix, que coopera i que proposa solucions”. Tot plegat, amb un “compromís inequívoc amb el dret internacional, la democràcia i els drets humans”, així com amb la Unió Europea: “Volem ser al costat de l’Europa que decideix, que protegeix, que innova i que no renuncia a liderar”.
Geopolítica i augment d'extremismes i populismes
Pel que fa a la situació geopolítica actual, el conseller ha destacat que “estem, potser, davant la fi d’un sistema de gestió del món que ha consolidat el dret internacional i els drets civils i polítics, que ara es veuen contestats”.
L'alerta principal, però, ha estat sobre“el fet desestabilitzador” que, segons el conseller, suposa “la recent confrontació (quan no la simple negació d’aquests principis i valors) per part d’alguns dels estats històricament alineats en la defensa de la democràcia”.
Sobre el futur de la relació amb l'administració nord-americana, Duch ha estat contundent: “Ja no podem parlar d’un accident de la història, sinó d’una tendència profunda, arrelada i destinada a perdurar, amb Trump o sense. Anem cap a un xoc de models, del qual només podrem sortir ben parats si som capaços de reinventar la Unió Europea i adaptar-la a un món per al qual no havia estat creada”.
De fet, Duch ha valorat com un dels principals desafiaments globals l’augment de l’extrema dreta i dels populismes, i ha fet una crida a abordar“l’arrel socioeconòmica d’aquest malestar, un element incòmode però imprescindible de reconèixer”: “Molts ciutadans veuen com s’eixampla la distància amb unes elits cada vegada més riques, generant una sensació de retrocés, d’inseguretat i de pèrdua de futur”.
Per capgirar aquesta tendència, ha recordat que els governs tenen “una gran responsabilitat per oferir projectes creïbles i recuperar l’atenció sobre les condicions materials de vida, posant com a exemple positiu la recent victòria de Zohran Mamdani a les eleccions a l’alcaldia de la ciutat de Nova York.
Noves tecnologies i emergència climàtica
Pel que fa a la irrupció de noves tecnologies i la seva incidència en l’escenari global, Duch ha apuntat que “la revolució tecnològica i digital es presenta al mateix temps com a instrument i com a potencial amenaça si esdevé un fi en si mateixa”.
També en aquest àmbit, ha evidenciat l’actual dependència externa dels països europeus: “Disposem d’investigadors excel·lents i d’un ecosistema de start-ups vibrant, però no hem estat capaços de crear un mercat interior de la indústria tecnològica, tenim escassa capacitat de computació pròpia i vivim en la incapacitat de transformar les nostres idees en projectes viables a escala mundial”.“Sense decisions ràpides, Europa pot perdre la base industrial que necessita per garantir la seva pròpia seguretat econòmica i energètica”, ha assenyalat el conseller.
Sobre la crisi climàtica que el nou Anuari del CIDOB també identifica com a desafiament de primer ordre, Duch ha comentat que l'actual “lògica de creixent competició” pot “dificultar l’assoliment dels objectius globals”.
I ha constatat una tendència canviant per part de les principals potències internacionals en aquest àmbit: “Políticament, el consens en favor de les energies netes s’està reforçant a països com la Xina, l’Índia i altres socis del Sud Global, però es qüestiona cada vegada més als Estats Units, i els governs europeus comencen també a arrossegar els peus”, ha conclòs.
Anuari Internacional CIDOB
L’Anuari Internacional del CIDOB és la publicació que cada any, des de 1989, edita el centre de recerca en relacions internacionals amb seu a Barcelona, amb les claus per interpretar la política exterior i els reptes globals.
L’anuari inclou articles de prestigiosos acadèmics i policymakers, amb un enfocament multidisciplinari i transversal sobre qüestions de política, economia i societat, i amb una anàlisi especialitzada dels experts del CIDOB sobre cadascuna de les seves regions i àrees d’investigació.
