El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha fet avui balanç del primer any de l’entrada en vigor del nou Estatut i ha afirmat que és un “instrument molt útil perquè les infraestructures de Catalunya millorin”. En aquest sentit, ha recordat que l’Estatut inclou una Disposició addicional tercera que preveu el percentatge del PIB que l’Estat ha d’invertir a Catalunya cada any. Saura ha remarcat que “si no hagués hagut dèficit d’inversions, la Disposició addicional tercera no existiria” i ha afegit que “l’Estatut vol donar resposta a problemes que el Govern considera gravíssims”. Pel conseller Saura “problemes com aquests demostren que amb l’Estatut no ens vam equivocar”. Saura també ha dit que “destaca la força per Catalunya que significa el seu contingut davant les demandes i reivindicacions de la societat com el dèficit d’infraestructures”.
El conseller ha destacat la contribució que l’Estatut fa des de Catalunya “en una perspectiva federal de l’Estat espanyol”, ha afirmat que l’EAC “s’està desplegant amb normalitat i en els terminis previstos”, tot i que ha reconegut que “les transferències no són fàcils, però són molt importants“.
El procés de desplegament del nou EAC ha estat impulsat d’acord amb cinc principis o criteris: amb ambició nacional, és a dir amb el màxim nivell d’autogovern possible; amb compromís social, com un país socialment just i ecològicament avançat; amb eficàcia, utilitzant el mecanisme que sigui més immediat i directe possible; amb rigor esmerçant tots els recursos necessaris que hi siguin implicats i amb lleialtat institucional.
Acords, convenis i iniciatives legislatives impulsades durant els últims vuit mesos pels governs català i espanyol han suposat que 51 dels 223 articles que té el nou Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) ja s’hagin desplegat o estiguin en procés de desplegament.
El Parlament ha aprovat tres lleis que despleguen l’Estatut (Llei 1/2007 de 5 de juny del Consell de Relacions Laborals, Llei 7/2007 de 17 de juliol, de l’Agència Tributària de Catalunya i la Llei de l’Institut de Seguretat de Catalunya).
A més, set projectes de llei es troben en fase de tramitació parlamentària (projectes de Llei del Consell de Garanties Estatutàries, Llei del dret a l’habitatge, Llei de Serveis Socials, Llei de l’Institut Català Internacional per a la Pau, Llei del Memorial Democràtic, Llei Llibre Tercer del Codi Civil i Llei Llibre Quart del Codi Civil) .
Per la seva banda, el Govern català està tramitant o elaborant altres avantprojectes de llei que contemplen principis rectors o competències desplegades del nou EAC, com ara l\'avantprojecte de Llei de l’educació de Catalunya, l\'avantprojecte de Llei del President o Presidenta del Govern de Catalunya i l\'avantprojecte de Llei sobre localització i identificació de les persones desaparegudes durant la guerra civil i el règim franquista (en fase de memòria).
El treball de desplegament ja ha concretat cinc transferències (Hospital Clínic, ordenació i gestió del litoral, seguretat privada, declaració d’utilitat pública d’associacions i fundacions i ISBN) i que altres set competències, -les Rodalies de Renfe, les beques universitàries, els serveis en matèria d’immigració, la inspecció de treball, el Museu Arqueològic de Tarragona i l’homologació de títols acadèmics estrangers-, s’estiguin treballant en ponències mixtes. En aquest sentit, Saura ha destacat que “el Govern català ha marcat el ritme de les transferències i ha dit quines eren les prioritàries” i ha dit que “en els darrers mesos, el Ministeri d’Administracions Públiques ha donat un nou impuls al desplegament de l’EAC”.
D’altra banda, en aquests darrers mesos, el Govern de l’Estat ha inclòs previsions estatutàries en els projectes de llei orgànica que estan actualment en tramitació a les Corts Generals, com la reguladora de l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, la llei orgànica del Poder Judicial i perquè s’insti l’adaptació de la resta de lleis com la Llei d’Enjudiciament Civil, la Llei d’Enjudiciament criminal o la Llei de Demarcació i Planta Judicial. En aquest àmbit, el conseller Joan Saura també ha destacat l’aprovació de la Llei orgànica 6/2007, de 24 de maig, de modificació de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que preveu expressament la participació de les comunitats autònomes en el procés de designació dels membres del Tribunal.
També s’han començat a preparar convenis de col•laboració, per exemple en matèria de serveis meteorològics o d’emergències radiològiques, i altres mecanismes de participació en competències estatals.
Saura ha declarat que “amb el nou Estatut la presidència de la Junta de Seguretat de Catalunya recau en el president de la Generalitat” i ha recordat que s’han celebrat vàries reunions amb avenços importants com l’acord per incorporar 3.000 agents més al cos de Mossos d’Esquadra.
En aquest sentit, un informe elaborat per la Subcomissió de Col•laboració i Cooperació de la Comissió Bilateral ha identificat 64 supòsits en els quals la Generalitat hi tindrà participació, com ara la seva consulta obligatòria i l’elaboració d’informes preceptius en casos d’atorgament de les autoritzacions d’instal•lacions d’energia i mines, per crear noves modalitats de jocs i apostes estatals, per qualsevol proposta de transvasament, per la declaració o delimitació d’espais naturals, per la qualificació d’interès general d’una obra pública, d’un port, aeroport o altra infraestructura, per la ubicació d’infraestructures, o per a la integració de línies o serveis de transport .
Igualment en altres 14 supòsits la Generalitat tindrà participació en òrgans de l’Administració de l’Estat i en organismes supraautonòmics. És prevista, entre d’altres, la participació en la gestió de ports i aeroports, en l’Agència Tributària i en el Cadastre. També es preveu la representació en el Banc d’Espanya, en la Comissió Nacional del Mercat de Valors, en la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i en l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
S’ha de tenir en compte que tot i que l’EAC va entrar en vigor ara fa un any, el desplegament efectiu no va començar fins després de les eleccions de l’1 de novembre i la constitució del nou Govern de Catalunya.
L’avenç en aquests vuit mesos s’ha evidenciat també en la constitució de tres Comissions: la Bilateral, que ja ha celebrat tres reunions; la Mixta d’Afers Econòmics i Fiscal, que n’ha fet dues; i la d’Infraestructures, que ha celebrat una.
