El Govern de la Generalitat, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica i a partir de l’estudi de la Universitat de Lleida, impulsarà la creació d’un circuit de la memòria històrica a les Terres de Lleida. Així ho anunciat aquest matí a Lleida el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, qui ha defensat la senyalització d’espais bèl•lics “per convertir-los en espais de pau”. Pel conseller Saura, el circuit de memòria que s’impulsarà a les Terres de Lleida “seran espais d’homenatge als qui van lluitar per la llibertat i la democràcia i donaran valor i sentit a vestigis com búnkers i trinxeres”. Saura també ha explicat que el Pla de Lleida “expressa les funcions de la política pública de la recuperació de la memòria: commemoració i reivindicació dels valors democràtics, recerca, conservació i difusió històrica”. També ha afegit que la recuperació i senyalització de vestigis de la Guerra Civil s’estendrà a tot el país a través d’un Pla Director d’Espais de la Memòria i aportarà dinamització econòmica a diversos punts de Catalunya.

El recorregut inclourà, entre altres vestigis, búnkers i trinxeres als Pallars; la presó de Sort; el Cap de Pont de Balaguer; la ciutat de Lleida; el Cap de Pont de Serós; itineraris per la reraguarda..etc. La Generalitat impulsarà la senyalització i museïtzació d’espais de memòria a través d’una línia de subvencions per a ajuntaments i consells comarcals que presentin projectes per senyalitzar i museïtzar vestigis de la guerra civil, la repressió i la lluita antifranquista significatius. La convocatòria s’obrirà el pròxim mes de setembre.

El mapa d’espais i itineraris, que s’anirà completant en els pròxims mesos, és la principal proposta del Pla de senyalització dels vestigis de la memòria, elaborat a través d’un conveni entre el govern català i la Universitat de Lleida. El Pla, dirigit per la catedràtica d’Història Contemporània de la UdL, Conxita Mir, proposa senyalitzar un circuit de la memòria; museïtzar i conservar diversos vestigis de la guerra; elaborar mapes i guies i difondre la ruta difondre el patrimoni memorial de la zona. Dins el mateix pla, s’inclou l’elaboració d’un cens de llocs, persones, espais, monuments, fosses i símbols sobre República, Guerra, Franquisme i Democràcia. El cens s’ha completat en un 60% i es finalitzarà en la segona fase del Pla.

El Pla de Lleida és una pla pilot que el Govern català vol estendre a altres punts de Catalunya. L’objectiu és tenir un cens complert dels vestigis memorials i difondre els espais de la memòria. La Direcció General de la Memòria Democràtica impulsarà a partir d’aquest estudi un pla d’actuació integral per a Catalunya en referència als Espais de Memòria, el seu anàlisi, difusió i senyalització.

Principals etapes del recorregut

1.Cap de pont de Seròs: inici del circuit al pont salvat de les destruccions que solen acompanyar les retirades.

2.Ciutat de Lleida: on se seguiria un itinerari construït pels llocs de memòria de la República, la Guerra Civil i la lluita per la democràcia.

3.Cap de pont de Balaguer: on es desenvoluparia un recorregut per un espai de batalla amb diversos elements (Turó del Merengue; cementiri i tomba dels biberons a Camarasa; trinxeres; camp d’aviació de Balaguer, etc.)

4.Pallars Jussà: visita a les trinxeres de la guerra de la zona de Sant Corneli-La Pobla de Segur

5.Pallars Sobirà: visita al Museu de la Pau de Sort. A la capital del Pallars Sobirà ja s’està museïtzant una petita capella que es va convertir en presó per acollir els evadits de França que fugien del nazisme salvant el Port de la Calvera, a través de la ruta denominada “El camí de la Llibertat”. Encara al Pallars, visita a les trinxeres de guerra i postguerra de la Vall de Cardós i altres elements defensius de la línia de frontera dels Pirineus, construïts durant els anys de la Segona Guerra Mundial, especialment els búnquers.

7.La Segarra: visita a la reraguarda segarrenca, on l’itinerari mostraria un altre espai de memòria, complementari dels anteriors, i integrat per elements diferents com ho són les restes referides a hospitals de sang de la reraguarda republicana.

El circuit proposat en el Pla de Senyalització serà ampliat a mesura que la recerca i les intervencions pertinents ofereixin la possibilitat d’adjuntar-hi nous elements que el completin: Agramunt i Tàrrega, amb els refugis que estan recuperant; Solsona, amb el seu monument i les rutes dels emboscats; o la comarca de les Garrigues amb restes, símbols i monuments importants.

Calendari

La Direcció General de Memòria Democràtica prepara un model de senyalització unificada que estarà apunt el pròxim estiu i ja es podrà aplicar als projectes que estan en un punt més avançat. Al setembre, la Generalitat obrirà una convocatòria d’ajuts a projectes de senyalització i dignificació de vestigis de la Memòria Democràtica (República, Guerra Civil, Repressió i lluita antifranquista i transició) dirigida a ajuntaments i consells comarcals.

Resultats de la primera fase A banda de la proposta d’un circuit de la memòria històrica a Lleida, la primera fase del Pla Pilot ha assolit altres objectius: 1.S’ha iniciat l’elaboració d’un cens de llocs, persones, espais, monuments, símbols i tota mena de vestigis sobre els referents democràtics republicans, la Guerra Civil, la repressió franquista, la resistència antifranquista i els moviments civils democràtics. El cens s’ha completat en un 60% i es culminarà en la segona fase del Pla Pilot. Es tracta d’un inventari exhaustiu de la memòria en els 231 municipis de les Terres de Lleida. Per a elaborar el cens, s’han elaborat fitxes de treball, amb un plantejament molt rigoròs i exhaustiu. S’han desenvolupat dos models de fitxa: una molt complerta fa referència a la Recuperació Democràtica a les Comarques de Lleida, i l’altra fa referència a les Instal•lacions Bèl•liques, que perfilen únicament els vestigis i espais de les zones de combat, patrimoni, per altra banda, decisiu en terres lleidatanes. El treball en xarxa, ha suposat poder generar una gran base de dades i d’informació. És una base de dades d’intranet a través de la qual treballen els col•laboradors i informadors locals i comarcals. El sistema permet, a més, la inserció de fotos, mapes, imatges, etc..., per a completar les fitxes i l’inventari. També s’ha iniciat l’elaboració d’un cens de les entitats i grups que es defineixen pel seu interès per la recuperació de la memòria històrica o per analitzar i reflexionar sobre les diverses facetes de la societat democràtica. 2. S’ha creat una xarxa d’informadors experts, una infraestructura humana de treball al territori.

Segona fase del Pla

Durant la segona fase del projecte, la Universitat de Lleida es compromet a dur a terme les actuacions següents:

1.- Finalització del cens de llocs, persones, espais, monuments, símbols, paisatges i tot tipus de vestigis, tant si estan senyalitzats com no, sobre:

- Els referents democràtics republicans.

- La Guerra Civil.

- La repressió franquista

- La resistència antifranquista

- Els moviments civils democràtics.

2.- Creació d’un espai Web, on la informació recollida a través d’una xarxa de col•laboradors i experts repartits per tot el territori, serà consultable.

3.- Realització d’enregistraments de vídeo de testimonis relacionats amb els espais, símbols, vestigis, etc. per tal d’iniciar l’elaboració d’un banc de dades audiovisual, vinculat a l’entorn social o simbòlic identificat. Es tracta de recollir testimonis significatius en relació a un passat democràtic i de lluita per la democràcia.

La Direcció General de la Memòria Democràtica

El Pla Pilot de Lleida és el resultat d’un conveni entre la UdL i el Govern català i el coordina la Direcció General de Memòria Democràtica. Es tracta de la unitat encarregada d’impulsar la creació del Memorial Democràtic, que actualment està en tràmit al Parlament de Catalunya. La Direcció General de Memòria Democràtica aplega totes les competències i unitats relacionades amb la restitució de la memòria democràtica, com ara el Punt d’atenció als expressos polítics i la Secció de fosses comunes i desapareguts. També assumeix la participació de la Generalitat en el Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i el projecte de Museu de l’Exili de la Jonquera. En definitiva, és la la instància responsable de l’execució de les polítiques públiques de memòria històrica que du a terme la Generalitat.

Aquest any, la fins ara convocatòria única de subvencions per a projectes de restitució de la memòria democràtica s’ha desdoblat en dues convocatòries: la primera, oberta a ajuntaments, consells comarcals i entitats sense afany de lucre, està dotada amb 1,3M €, s’adreça a projectes d’homenatge, commemoratius, de difusió i recerca, i prioritza els projectes e commemoració de la Transició. El setembre vinent, s’obrirà una segona convocatòria per a projectes de recuperació i senyalització del patrimoni democràtic, que tindrà caràcter plurianual i anirà adreçada a ajuntaments i consells comarcals, atès que a més de localitzar-lo, rescatar-lo i posar-lo en valor el patrimoni presenta unes exigències de conservació que només poden garantir les administracions públiques.

Entre les tasques més immediates de la Direcció General cal enumerar el seguiment de la tramitació de la Llei del Memorial Democràtic, la preparació del projecte de Llei de fosses comunes, l’organització a la tardor d’un col•loqui internacional sobre polítiques públiques de la memòria i, en general, l’impuls d’activitats que prefiguren el que serà el futur Memorial Democràtic.