Les necessitats de mà d’obra immigrant continuaran augmentant els propers anys, de manera que, en l’horitzó de 2020, el mercat de treball espanyol pot acabar requerint a l’entorn de 4 milions de nous treballadors procedents de la immigració, una xifra que podria arribar als 10 depenent de l’evolució econòmica i social.
En el cas català, això implica un augment, entre els anys 2005 i 2020, a l’entorn d’entre 0,8 i 1,2 milions de nous treballadors procedents de fora d’Espanya. Aquesta és la principal conclusió “España 2020: un mestizaje ineludible. Cambio demográfico, mercado de trabajo e inmigración en las Comunidades Autónomas”, un estudi finançat per l'Institut d'Estudis Autonòmics i elaborat pel catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Oliver Alonso, que s’ha presentat avui a l’IEA.
L’informe dibuixa l’escenari del mercat laboral de 2020 partint de diferents supòsits d’evolució econòmica i social. Segons l’autor, l’informe demostra que “tindrem un xoc migratori perquè el necessitem” a causa de l’envelliment de la població i el baix creixement i ha recordat que “l’efecte crida és la mateixa existència de llocs de treball”. En aquest sentit, ha demanat que es reconegui la necessitat de mà d’obra immigrada com a pas imprescindible per centrar el debat migratori. El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, que ha presidit l’acte, també ha assegurat que l’estudi pot ajudar a “racionalitzar” el debat sobre el fenomen de la immigració i entendre que “el mestissatge és ineludible”. Segons el conseller, aquest debat “no s’ha de basar en percepcions o ideologies sinó en la realitat”. A banda, ha assegurat que “cal avançar en una ordenació de la immigració” i entendre que “ si necessitem 300.000 o 450.000 persones cada any no podem donar 80.000 permisos de treball perquè estem facilitant la immigració il•legal”. Per a Saura, les dades obliguen “engegar polítiques socials per aconseguir una societat cohesionada, perquè si no és així podem arribar a conflictes”, unes polítiques que han de passar per una ampliació de l’Estat del Benestar.
L'estudi analitza la capacitat de la població resident a Espanya l’any 2005 per cobrir les demandes de treball de les comunitats autònomes i els sectors productius d’Espanya en l'horitzó de 2020. Tot i que el treball utilitza un ventall ampli de simulacions per tal d'incorporar diferents escenaris de creixement de l’ocupació, la conclusió general indica que la demanda de mà d’obra estrangera no es podrà aturar. La causa és que la població potencialment activa resident a Espanya el 2005 haurà experimentat un doble procés de caiguda i d’envelliment l’any 2020, la qual cosa fa del tot impossible atendre la creixent demanda de mà d’obra procedent de l’aparell productiu.
Evolució del mercat laboral
Segons l’estudi, la necessitat creixent d'immigració deriva de la caiguda de la població en edat de treballar resident a Espanya entre 2005 i 2020. En absència de noves entrades d'immigració, la població de 16 a 64 anys mostraria una reducció absoluta de l'ordre de 1,2 milions de persones, la qual cosa reflecteix una disminució molt important (4,8 milions) en el col•lectiu més jove (fins als 39 anys) i un augment insuficient en el grup de major edat (de 3,6 milions). Així doncs, reducció i envelliment de la població potencialment activa resident a Espanya el 2005 constitueixen els dos trets més rellevants del canvi que tindria lloc a 2020 en absència de noves entrades d'immigració. Si a aquesta disminució d'efectius residents se suma l'augment de la demanda derivada del creixement econòmic, el saldo és inevitablement negatiu.
Madrid i Catalunya, les que rebran més immigració
En l'estudi s'ofereixen diverses alternatives d'augment de l'oferta de treball (ampliant les taxes d'activitat d'homes i de dones, millorant la mobilitat entre nivells educatius, reduint l'atur a valors extremadament baixos) o de disminució de la demanda (augmentant la productivitat del treball o preveient un horitzó de crisi durant alguns anys).
Tanmateix, fins i tot en les simulacions més pessimistes, la necessitat d'immigrants a la població activa a 2020 se situaria a l'entorn de 2-3 milions de persones. En l'àmbit de les principals CCAA, Madrid podria presentar un augment a l’entorn d’entre 1 i 1,3 milions de nous immigrants actius de 16 a 64 anys; Catalunya, de 0,8 a 1,2 milions; Andalusia, entre 0,6 i prop d'1 milió, i la Comunitat Valenciana entre vora dels 500.000 als 800.000.
