El Programa per al Memorial Democràtic, que ha recuperat la història de la maternitat, impulsa el rodatge d'una pelolícula sobre la maternitat i la seva fundadora que dirigirà Manel Huerga

El conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha lliurat avui, en nom del Govern, la Creu de Sant Jordi a Elisabeht Eidenbenz, fundadora de la maternitat d’Elna, on va ajudar a néixer prop de 600 fills d’exiliades. El conseller s’ha desplaçat a Rekawinkel (Àustria), on viu Eidenbenz, per fer el lliurament, ja que ella no podia desplaçar-se a Barcelona per rebre el guardó.

Saura li ha agraït personalment la seva tasca al capdavant de la maternitat,  “per l’ajuda prestada a tots els catalans i espanyols que van haver de fugir del seu país després de la guerra i per les vides que va contribuir a salvar”. El conseller ha admès que “Catalunya tenia un deute històric i moral” amb Eidenbenz i li ha expressat la seva admiració “perquè en un temps on a Europa regnava la violència, ella va aconseguir crear una illa de pau a Elna”. Saura també ha comentat l’inici dels treballs per al rodatge d’una pel•lícula sobre la maternitat, que dirigirà Manel Huerga, i que compta amb el suport de la Generalitat a través del Programa per al Memorial Democràtic. La pel•lícula forma part de les activitats impulsades pel Govern per recuperar la memòria democràtica.

Eidenbenz ha respost al lliurament de la Creu de Sant Jordi amb un “no mereixo tants honors” i, amb l’ajuda d’un àlbum de fotos, ha mostrat al conseller escenes quotidianes de la vida a la maternitat on es podien veure algunes de les mares i dels prop de 600 nens i nenes que hi van néixer. També ha explicat que ella, personalment, va ajudar a néixer desenes de nens i ha assegurat que encara manté contacte amb algunes de les mares i dels fills de la maternitat per carta o amb algunes visites puntuals. La fundadora de la maternitat també ha explicat que el centre, finançat pel govern suís, podia acollir fins a 30 nens alhora i era totalment autosuficient. Les pròpies mares contribuïen al manteniment de la maternitat, amb l’ajut d’alguns jardiners i paletes, i compartien amb les infermeres la tasca d’ensenyar a les noves mares a atendre els seus nadons. La infermera ha recordat amb emoció la trobada que va mantenir fa uns anys amb dues-centes persones vinculades a la maternitat, algunes d’elles mares i fills d’Elna.

Elisabeht Eidenbenz ha rebut la Creu de Sant Jordi que atorga el Govern català a proposta de diversos municipis, entitats i el mateix Departament de Relacions Institucionals i Participació, en reconeixement a la seva valuosa tasca humanitària, en especial el seu treball de direcció de la maternitat d’Elna, on va contribuir a salvar la vida de prop de 600 nounats, la majoria fills d’exiliades catalanes i espanyoles recloses als camps de concentració francesos.

Eidenbenz va fundar la maternitat el 1939, mentre cinc-centes mil refugiades i refugiats espanyols travessaven la frontera francesa i eren internats en camps de concentració com els de Ribesaltes, Argelers o Sant Cebrià. Eidenbenz, una jove mestra del Cartell d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va instal•lar una maternitat en una torre abandonada de la localitat d’Elna (Rosselló). 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya, i d’algunes dones jueves, gitanes i d’altres procedències hi van néixer entre l’any 1939 i abril de 1944, quan l’exèrcit alemany va clausurar la Maternitat.

Des del Programa per al Memorial Democràtic de la Generalitat, s’han emprès diverses actuacions per recuperar la història de la maternitat, responent a la voluntat del Govern d’impulsar una política pública de recuperació de la memòria democràtica. La més important és l’exposició “La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili. 1939-1944”, organitzada en col•laboració amb l’ajuntament d’Elna. Es tracta d’una mostra fotogràfica que recupera la memòria de l’exili de milers de republicans després de la Guerra Civil i la història de la maternitat d’Elna. L’exposició ja s’ha pogut veure a Barcelona, Sant Feliu, Mataró i Amposta, entre altres llocs, i ara es pot visitar a l’edifici de la maternitat d’Elna. A finals d’octubre l’exposició es podrà visitar a Vic i l’any vinent continuarà itinerant per Catalunya. A banda de l’exposició, el Programa per al Memorial Democràtic també ha col•laborat en l’edició del llibre “La Maternitat d’Elna. Bressol dels exiliats”, d’Assumpta Montellà, al qual ha prestat suport econòmic.

Biografia d’Elisabeth Eidenbenz

Elisabeth Eidenbenz va néixer a Zurich el 1913 i va treballar com a mestra a Suïssa i Dinamarca fins al 1937. Amb només 25 anys, va decidir marxar a un país en guerra, Espanya, per ajudar els nens víctimes dels bombardejos, dels combats i de la fam. Elisabeth va arribar a València l’abril de 1937 com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens víctimes de la Guerra. A Burjassot va col•laborar en tasques d’ajuda humanitària dins la zona republicana i, acabada la guerra, va haver de fugir a França com 500.000 exiliats més.

Va ser allà on, veient les dones embarassades obligades a donar a llum als camps d’Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès o Ribesaltes, va decidir organitzar una maternitat per acollir-les. La Maternitat d’Elna, “una illa de pau en aquell infern” en paraules de la mateixa Elisabeth, va funcionar des de 1939 fins a 1944 de forma ininterrompuda i hi van néixer 597 nens i nenes.