Es tracta del fons documental de l’Spanish Refugee Aid, una organització creada per l’esquerra nord-americana després de la II Guerra Mundial per ajudar els republicans espanyols refugiats a França.

El fons conté un centenar de caixes amb més de 250.000 documents originals, més de 10.000 fotografies i dues filmacions inèdites sobre l’exili i la vida als camps de refugiats francesos. Entre els documents hi ha cartes dels exiliats, salconduits, informacions estadístiques i demogràfiques sobre l’exili republicà, sobre la pre-guerra civil, dades sobre les condicions a les presons franquistes, documentació sobre els intents de l’esquerra americana per aïllar el feixisme espanyol dins la comunitat internacional...etc.

El conseller ha destacat “el gran valor del fons per volum de documents i la seva importància per a la recuperació de la nostra memòria” i ha compromès el suport econòmic de la Generalitat per catalogar i fer accessibles els documents. Saura ha explicat que la col.laboració es traduirà, en una primera fase, en la “valoració historiogràfica dels documents de l’Spanish Refugee Aid i altres fons, inventariat del fons i potenciació de les tasques de conservació i reproducció digital completa” perquè els documents puguin ser consultats des de Catalunya.

A més, el conseller ha anunciat que, la pròxima tardor, la Generalitat organitzarà una exposició on es podran veure alguns dels 250.000 documents emmagatzemats a la Tamiment Library. Sobre el calendari, està previst que la Tamiment Library farà arribar un pla de treball i una previsió de costos d’aquí a un mes a la Generalitat i s’iniciaran els treballs de catalogació, que podrien durar al voltant de 5 mesos.

El conseller ha explicat que l’SRA, en vies de dissolució a França, ha cedit ara tots els seus fons a la Biblioteca Tamiment de la New York University, una entitat de reconegut prestigi que conté importantíssims arxius com els de la Brigada Lincoln i diversos moviments antifeixistes a Europa i Amèrica.

Per al conseller, la cessió respon a “la falta d’un gran centre arxivístic de referència a l’Estat espanyol” i al fet que la Tamiment és “el gran punt de referència de la informació sobre la guerra civil i l’antifranquisme als EEUU”. Amb l’acord que es tanca avui s’estableix un règim de cooperació estreta entre la New York University i el Memorial Democràtic, la institució de la Generalitat que desplegarà les polítiques públiques adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica.

Els termes de l’acord s’han tancat amb el responsable de la New York University, Michael Nash, i avui es rubrica en una trobada amb la degana de les Biblioteques del centre, Carol Mandel. L’acord també preveu l’ampliació dels termes de cooperació en activitats de recuperació de la memòria històrica. A banda, el representants del Departament de Relacions Institucionals i Participació visitaran el centre que l’SRA encara té a Tolouse per abordar possibles acords de cooperació.

La col•laboració amb la New York University s’emmarca en el compromís del Govern de la Generalitat d’impulsar una política pública de recuperació de la memòria històrica. Aquest compromís es traduirà en els pròxims mesos en la creació del Memorial Democràtic, una institució pionera a l’Estat que s’ocuparà de desplegar les polítiques públiques adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica. El fons documental El fons de la SRA està format per documentació original i inèdita de més de 10.000 refugiats republicans. Es tracta d’un centenar de caixes que contenen 250.000 documents de tota mena, 10.000 fotografies, dues filmacions inèdites sobre l’exili i la vida als camps de refugiats francesos...etc. Ara, el fons és consultable per a historiadors però no està catalogat ni digitalitzat. Es tracta d’una font nova i importantíssima per a l’estudi de la Guerra Civil, l’exili i la segona Guerra Mundial. De fet, la periodització és molt extensa: República, Guerra Civil, exili, Segona Guerra Mundial, anticomunisme i Guerra Freda, Resistència antifranquista, etc.

La Tamiment Library de la New York University, on ara s’emmagatzema la documentació dels exiliats espanyols, acull arxius tan importants com els de la Brigada Lincoln, integrada per milers de voluntaris nord-americans que van viatjar a l’Estat espanyol per lliutar en el bàndol republicà. Spanish Refugee Aid L’Spanish Refugii Aid va néixer com a organització l’any 1953 a Nova York a iniciativa de l’esquerra nord-americana. El projecte comptava amb un comitè d’honor i un grup de socis protectors molt important, socialment molt ampli i representatiu. Destaquen noms com el músic Pau Casals, els escriptors George Orwell i Albert Camus, el president mexicà Lázaro Cárdenas, o l’escriptor i embaixador Salvador Madariaga. L’entitat va acordar centrar la seva activitat en l’ajut als republicans espanyols refugiats a França i es va instal•lar a Tolouse, però va arribar a tenir fins a 4 oficines a França, entre les quals el Foyer Pau Casals. La seva activitat es va centrar a ajudar moral, física i econòmicament els exiliats, alguns d’ells supervivents dels camps de concentració i els batallons. Els receptors eren, majoritàriament, persones que no pertanyien a grans organitzacions internacionals i que, per tant, no rebien cap tipus d’ajuda.

D’altra banda, i aprofitant la seva visita oficial a Nova York, el conseller Joan Saura també ha mantingut contactes amb la Columbia University Oral History Research Office. Es tracta del primer programa universitari basat en la transmissió oral de la història. L’organisme, fundat l’any 1948, és pioner al món, ja que va ser el primer arxiu basat en la memòria oral.

El Memorial Democràtic, una realitat el 2007

El Memorial Democràtic serà l’eina del Govern per fomentar el coneixement de la repressió de la dictadura, de l’exili i de la deportació, dels valors i accions de l’antifranquisme i, per tant, de totes les tradicions de la cultura democràtica. Fins a la seva creació, el Programa per al Memorial Democràtic desenvolupa aquestes funcions i ha emprès diverses iniciatives amb l’objectiu de recuperar la memòria democràtica al nostre país. La previsió és que el Govern aprovi l’avantprojecte de creació del Memorial en les pròximes setmanes, que el Parlament el pugui aprovar al voltant de l’estiu i entri en ple funcionament l’any 2007.

La institució col•laborarà amb les entitats que ja treballen per recuperar la memòria democràtica i difondre a les generacions presents i futures el coneixement dels fonaments del sistema de llibertats del que gaudeix la societat. Principals funcions del Memorial:

a) Erigir-se com a centre estable de commemoració, conservació, difusió, formació, assessorament i participació de la societat en el coneixement de la repressió franquista, l’exili, la deportació i les arrels antifranquistes del sistema de valors de la democràcia.

b) La recerca d’informació sobre els elements personals, materials i documentals que nodreixen els referents de la lluita per la recuperació de les llibertats públiques.

c) Fomentar la recerca sobre la memòria democràtica i la difusió social del patrimoni que en forma part.

d) La commemoració, formació i assessorament, així com la col•laboració amb les entitats dedicades a la preservació de la memòria democràtica i la reflexió sobre la societat present.

e) La formulació de propostes de polítiques públiques de recuperació, conservació i foment de tots els elements i factors que integren i configuren la memòria democràtica.

El Memorial també comptarà amb un fons d’informació format per bases de dades, un Banc de Dades Audiovisuals, un inventari d’elements i llocs significatius de les lluites democràtiques, així com una biblioteca especialitzada.

A més, l’ens públic neix amb l’objectiu afegit d’impulsar programes de conservació in situ: localització i senyalització de llocs emblemàtics de la guerra civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista.

Per fomentar la memòria històrica, el Memorial també promourà l’organització de cursos, seminaris i exposicions.

De manera especial, el Memorial es defineix com un àgora i un observatori dels valors democràtics que s’enriqueix amb les entitats històriques i els grups de nova creació. De fet, el Programa per al Memorial Democràtic ja ha treballat amb aquests objectius durant el 2005 amb actes com la participació en la commemoració de l’alliberament dels camps nazis, el conveni amb Lleida per censar els llocs emblemàtics de la lluita antifranquista, l’homenatge als deportats o l’exposició sobre l’exili i la maternitat d’Elna.

Com apunta l’avantprojecte, la creació del Memorial parteix de la constatació que un dels dèficits de la transició a la democràcia va ser la institucionalització de la desmemòria, l’oblit de la tradició democràtica i els seus protagonistes.