7 de cada 10 enquestats creuen que la gent no vota per descontentament amb la política.
El 29,6% dels abstencionistes es justifiquen per causes materials com que estaven fora o malalts; 3 de cada 10 per descontentament amb la política; el 17% argumenta que no s'identifica amb els partits; i el 10% diu que no li interessa la política.
El govern impulsarà un grup de treball que analitzarà el diagnòstic de l'abstenció, obrirà el debat i proposarà un pacte per la democràcia.

El Govern català, a través de Direcció General de Participació Ciutadana, ha realitzat un estudi sobre el fenomen de l’abstenció al nostre país i ha anunciat la creació d’un consell d’experts que farà propostes per reduir-la.

L’estudi, que avui ha presentat el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, fa un diagnòstic detallat sobre l’abstenció i conclou que no és un fenomen conjuntural ni superficial, sinó estructural i de fons. També demostra que l’abstenció és un fenomen socialment transversal, tot i que els joves destaquen com a grup més abstencionista.

L’estudi es va fer després de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (1.11.06), en què el 43,9% de ciutadans amb dret a vot es van abstenir.

Tot i que no han estat els comicis amb més abstenció (l’any 1992 va ser del 45,13%), sí que és el primer cop que el Govern català aborda el problema de forma seriosa i impulsa actuacions per tractar aquest fenomen.

Pel que fa a les causes de l’abstenció, les principals conclusions de l’informe són:

 7 de cada 10 persones enquestades creu que la gent no vota per descontentament amb la política, però només 3 de cada 10 abstencionistes diu que s’ absté per aquesta raó.

 El 29,6% dels abstencionistes es justifiquen per causes materials com que estaven fora o malalts; el 17% argumenta que no s’identifica amb els partits; i el 10% diu que no li interessa la política.

Sobre el perfil majoritari de l’abstencionista, l’informe recull les característiques següents:

 Homes i dones menors de 35 anys.

 Residents en un municipi de 10.000 a 150.000 habitants.

 Viuen a la província de Barcelona.

 Nascuts a Catalunya.

 De pare i mare nascuts fora de Catalunya.

  A casa parlen habitualment castellà. Sobre el comportament electoral:

• Els votants tenen el mateix comportament electoral en totes les eleccions que se celebren a Catalunya.

• Els abstencionistes en les passades eleccions admeten que voten més en les generals que en les autonòmiques (diferència de 7,2 punts).

• El 63,4% dels abstencionistes en les darreres eleccions al Parlament es tornaria a abstenir.

Pel que fa a les actituds, els valors i els hàbits participatius:

 El 51,4% dels abstencionistes estan poc o gens satisfets amb el funcionament de la democràcia. El 45% es mostren satisfets.

 Entre els votants, el 57,2% dels enquestats se senten molt o bastant satisfets amb funcionament de la democràcia.

 7 de cada 10 persones abstencionistes se senten poc o gens properes a les institucions polítiques catalanes.

 Les persones abstencionistes es mostren menys preocupades que les votants per qüestions com la llengua i la identitat catalanes i l’autogovern.

Pacte per la democràcia

El diagnòstic sobre l’abstenció a Catalunya és el primer pas d’un seguit de mesures per incrementar els nivells de participació política al nostre país. Per fixar aquestes mesures, el Govern català crearà un grup de treball, en què persones expertes de dins i fora de l’Administració (món acadèmic, teixit associatiu, fundacions especialitzades, etc.) recolliran noves dades i obriran una reflexió seriosa sobre el fenomen de l’abstenció.

A més, el Govern té la voluntat de debatre aquestes informacions, recollir les visions més qualitatives dels diferents actors socials i detectar idees i línies de treball per a una futura política d’enfortiment democràtic. Finalment, es proposarà una resposta als problemes que planteja la nostra democràcia a través d’un pacte per la democràcia que pretén involucrar tots els sectors.

Per a accedir a l’estudi complert, www.gencat.net/drep