El Memorial del Camp de Ribesaltes ha reunit avui institucions catalanes i franceses en una jornada dedicada a preservar i difondre la memòria de l’exili republicà, un episodi clau de la història compartida entre ambdós territoris. La trobada, emmarcada en el projecte europeu Exilis 1936-1946, ha posat el focus en la digitalització dels arxius i en la cooperació transfronterera com a eina imprescindible per fer accessible, a banda i banda de la frontera, el llegat de les persones exiliades.

L’acte ha comptat amb la participació dels Arxius Nacionals de França, els Arxius departamentals dels Pirineus Orientals i del Lot, l’Oficina Francesa de Protecció dels Refugiats i Apàtrides (OFPRA) i la Generalitat de Catalunya, representada per la Direcció General de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic.

Durant la jornada, el Memorial Democràtic ha presentat el Banc de la Memòria Democràtica, un repositori digital que recull i posa a disposició de la ciutadania fons i col·leccions sobre la memòria democràtica de Catalunya entre el període de 1931 a 1980. La presentació ha anat a càrrec de Josep Calvet, historiador i responsable de Continguts, Educació i Projectes del Memorial Democràtic, que ha destacat el projecte com un “espai obert i col·laboratiu per preservar la nostra història recent i fer-la accessible a tothom, a banda i banda de la frontera”.

Aquesta iniciativa fa palès el compromís de la Generalitat de Catalunya amb la defensa de la memòria democràtica i amb el treball compartit amb altres administracions per preservar, estudiar i difondre el llegat de l’exili republicà a les generacions presents i futures.

Objectius de la jornada

La trobada ha tingut per objectiu compartir pràctiques, metodologies i estratègies per a la conservació, digitalització i difusió dels fons documentals vinculats a l’exili republicà i a la repressió posterior derivada de la dictadura. L’intercanvi d’experiències ha permès enriquir la cooperació institucional i tècnica, així com posar en valor un patrimoni històric compartit.

A més, la jornada ha servit com un espai de reflexió sobre la dimensió social i pedagògica de la memòria democràtica, amb la finalitat de facilitar l’accés ciutadà al coneixement del passat i promoure valors com la pau, la justícia i la llibertat.

Continuïtat de l’activitat

La sessió d’avui forma part d’un cicle de trobades orientades a reforçar la col·laboració en matèria d’arxius i memòria democràtica. Després d’aquesta jornada, s’han previst dues trobades complementàries centrades en aspectes específics de l’Arxiu Històric de Girona i dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, amb el propòsit de consolidar un model compartit de gestió i difusió documental.

Exilis 1936-1946

L’activitat forma part del projecte europeu Exilis 1936-1946, una iniciativa de cooperació transfronterera entre Catalunya i el sud de França que té com a objectiu impulsar projectes conjunts en cultura, memòria i desenvolupament territorial. Està finançada en un 65 % pel programa Interreg-POCTEFA 2021-2027 i compta amb set socis institucionals: el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica i el Memorial Democràtic; el Museu Memorial de l’Exili (MUME); el Departament dels Pirineus Orientals; el Memorial del Camp de Ribesaltes; l’Ajuntament d’Elna i la Comuna d’Argelers de la Marenda.

Durant els tres anys de durada del projecte, s’han dut a terme múltiples accions orientades a educació, recerca i divulgació, com el Pass Exilis (una entrada única per visitar els espais de memòria catalans i francesos vinculats a l’exili), la instal·lació de pantalles tàctils pedagògiques als espais memorials, jornades d’intercanvi arxivístic, la creació de materials educatius per a docents i l’organització de seminaris internacionals.