●És una de les principals conclusions de l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024, que avui ha presentat en roda de premsa la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon

●L’Enquesta posa en relleu que les violències digitals es consoliden com una nova forma de victimització: 1 de cada 4 dones declara haver patit algun tipus de violència sexual digital des dels 15 anys

●L’amenaça de difusió d’imatges o vídeos íntims és el segon fet, per darrere de la violació, que major impacte psicològic genera en la vida de les dones

●Les violències sexuals presenten una taxa de denúncia excepcionalment baixa, al voltant del 6%. El vincle amb l’agressor condiciona la percepció del caràcter delictiu dels fets

●Una de les conclusions més positives de l’Enquesta és que la recerca pot tenir un valor reparador i de reconeixement per a les víctimes, i que la xarxa de suport entre dones és un recurs clau a l’hora d’afrontar les violències sexuals

La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha presentat avui en roda de premsa els resultats de ‘L’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024 (EVSC24)’ al Departament d’Interior i Seguretat Pública. La consellera ha estat acompanyada per la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, Alba Alfageme Casanova.

La consellera Parlon ha subratllat que “l’enquesta és molt més que un recull de dades: és clau per entendre les violències sexuals i reconèixer les víctimes, una base imprescindible per avançar en polítiques de seguretat i protecció”. “Les dades confirmen que les violències sexuals són un fenomen estructural, no fets aïllats i l’enquesta ens ajuda a entendre’n l’evolució i, sobretot, a crear un espai segur perquè les dones puguin explicar experiències que tenen un valor reparador”, ha afegit.

Com a una de les principals conclusions de l’enquesta, la consellera ha anunciat que “la violència sexual és un fenomen estès i persistent en el temps. El 67,3% de les dones declara haver patit algun fet de violència sexual al llarg de la seva vida, des dels 15 anys; i el 15,5% n’ha viscut algun durant el darrer any”.

Sobre el silenci que envolta aquestes situacions, Parlon ha explicat que està “marcat per la normalització social, la por a no ser cregudes i processos de denúncia massa llargs. Hem avançat en generar entorn de confiança perquè les dones puguin denunciar, però encara queda molta feina per fer”.

La consellera també ha remarcat la necessitat de reforçar els recursos: “Cal reforçar recursos i protocols per garantir més confiança i millor acompanyament a les víctimes i per evitar la revictimització. Només si les dones se senten protegides i legitimades podran trencar el silenci que revela l’enquesta”.

Finalment, Parlon ha anunciat també, la modificació de la periodicitat de l’enquesta: “Actualitzarem l’enquesta cada dos anys, i no cada cinc, per disposar de dades més contínues i precises sobre les violències sexuals. Això permetrà monitorar-ne millor l’impacte i afinar les polítiques públiques”, ha clos.

Per la seva banda, la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, Alba Alfageme Casanova, ha detallat les dades de l’Enquesta i ha afirmat que “les violències digitals sorgeixen com una forma actualitzada de violència sexual". “Encara ens costa identificar, posar nom a totes aquestes violències, donada la gran normalització, invisibilització i també banalització que hi ha hagut històricament de les violències sexuals, que han fet que les dones no hagin pogut ni nombrar-les”. A més a més, “hi ha un nivell de falta d'identificació molt elevat i amb un nivell de prevalença altíssim entre les noies joves”.

En aquest sentit, la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals ha dit que l’enquesta “és una experiència de visibilització, però també de reparació: més del 90% de les dones que han considerat que compartir la seva experiència ha estat positiu”, i ha agraït “la generositat” de les dones que hi han participat.

Per últim, Alfageme Casanova ha valorat positivament el fet de fer l’enquesta cada dos anys per “tenir la capacitat d'anar destriant aquells factors o elements claus per poder-los investigar amb més profunditat”, com per exemple fer estudis específics entre els nois joves per veure el nivell d'identificació de què és violència o què no és violència, i recollir també les experiències que han succeït abans dels 15 anys.

L’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024 conclou que les violències digitals emergeixen com una nova forma de victimització. Les violències digitals, dins les violències sense accés corporal, ja afecten el 24,8% de les dones victimitzades des dels 15 anys, i dues de les seves modalitats --comentaris ofensius en línia i enviament d’imatges sexualment explícites-- se situen entre les cinc més declarades durant el darrer any.

Una de les dades més positives de l’Enquesta és que la recerca pot tenir un valor reparador i de reconeixement per a les víctimes: més del 90 % de les dones víctimes de violència sexual consideren que compartir la seva experiència ha estat positiu.

Una altra dada interessant de l’Enquesta és que la xarxa de suport informal entre dones és un recurs clau a l’hora d’afrontar les violències sexuals: en gairebé un 70% dels episodis registrats les dones han compartit les seves vivències amb altres persones, principalment amb una amiga. L’Enquesta també posa de rellevància que la informació i l’acompanyament són dos elements clau per facilitar la denúncia.

L’estudi no només recull diferents tipus de fets, sinó que analitza el nivell d’afectació que aquests fets tenen en la víctima, i la percepció de seguretat de les dones.

En aquest sentit, en el context de la violència digital, hi ha una dada rellevant pel que fa a l’impacte psicològic: el 87% de les dones que han rebut amenaces per la difusió d’imatges o vídeos íntims manifesten haver patit episodis d’ansietat, depressió, pèrdua d’autoestima, problemes de son. És el segon fet, per darrere dels casos de violació amb violència i intimidació, que major impacte psicològic genera en la vida de les dones.

La mostra també posa sobre la taula la baixa taxa de denúncia de les violències sexuals, que es troba al voltant del 6%. Una de les conclusions que s’extreu de L’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024 (EVSC24) és que el vincle amb l’agressor condiciona la percepció del caràcter delictiu dels fets. Com més proper és el vincleamb l’autor dels fets, menor és la percepció del caràcter delictiu dels fets per part de la víctima. En aquest sentit, el 55,5 % dels fets comesos per desconeguts es considera delictiu, davant del 37,2 % quan l’autor és conegut, i només l’11,7% quan és la parella actual.

L’EVSC24 s’ha dut a terme entre els mesos de febrer i març del 2025, mitjançant entrevistes telefòniques a una mostra de 8.621 dones de 16 anys i més, residents a Catalunya i seleccionades aleatòriament, per garantir la representativitat del conjunt de dones del territori. L’objectiu és conèixer les experiències de victimització sexual i la percepció de seguretat a Catalunya.

L’Enquesta ha treballat amb dos períodes temporals: les experiències viscudes des dels 15 anys i les experiències viscudes en el darrer any (2024), i ha analitzat fins a 16 fets, que ha dividit en “violències sense accés corporal”: seguiment, exhibicionisme, gravació, xantatge sexual, i comentaris ofensius; “violències digitals”: comentaris online, enviament d’imatges i amenaça de difusió d’imatges; i “violències amb accés corporal”: tocaments; intent de violació; pressió sexual; por i coacció; abús d’intoxicació; substàncies; stealthing; i violació.

L’enquesta s’integra en un projecte més ampli sobre les violències sexuals que inclou també una aproximació qualitativa. En aquest marc, s’han dut a terme deu reunions de grup amb unes 60 dones de diferents comarques, edats i perfils socioeconòmics, amb la voluntat de recollir mirades diverses i aprofundir en la comprensió de la realitat que es vol analitzar.

Després de la presentació als mitjans de comunicació, la consellera d’Interior, Núria Parlon, i la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, Alba Alfageme Casanova, han fet una presentació dirigida als cossos operatius a la sala d’actes del Departament d’Interior i Seguretat Pública, en el marc de les jornades “Violències Sexuals i Seguretat en l’Era Digital”, amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.

La jornada posa el focus en una realitat cada cop més present i complexa: la violència sexual en l’àmbit digital. Els espais virtuals i les xarxes socials han esdevingut una nova àgora d’interacció social i, paral·lelament, són escenaris en què la violència masclista no només s’hi reprodueix, sinó que s’amplifica i adopta noves formes.

Resultats principals de l’Enquesta de violències sexuals a Catalunya 2024

Les violències sense accés corporal continuen sent les més freqüents, mentre que la digital emergeix com una nova forma de victimització

●El 62 % de les dones victimitzades des dels 15 anys ha patit violències sense accés corporal, davant del 49,9% que ha patit violències amb accés corporal.

●Les violències digitals, dins les violències sense accés corporal, ja afecten el 24,8% de les dones victimitzades des dels 15 anys, i dues de les seves modalitats --comentaris ofensius en línia i enviament d’imatges sexualment explícites-- se situen entre les cinc més declarades durant el darrer any.

El baix record espontani posa de manifest la invisibilització i la normalització de moltes formes de violència sexual, especialment aquelles que no suposen accés corporal i les digitals

●Només l’11,1% de les dones recorda espontàniament haver patit violència sexual des dels 15 anys.

●En canvi, quan se’n detallen els fets, el percentatge s’eleva fins al 67,3%, evidenciant una manca d’identificació entre algunes vivències i el seu caràcter de violència sexual.

Les violències sexuals es repeteixen en el temps i mostren patrons de continuïtat que desmenteixen la idea d’episodis aïllats

●El 80,4% de les dones victimitzades durant el darrer any ha patit dos o més episodis de violència sexual.

●El 9,8% de les víctimes declara que els ha patit de manera continuada.

Les dones més joves concentren els nivells més alts de victimització sexual

●Declaren que han patit violència sexual el 45,6% de les dones d’entre 16 i 24 anys; el 31,6%, d’entre 25 i 29 anys; el 18,7%, d’entre 30 i 49 anys; el 8,1%, d’entre 50 i 64 anys, i l’1,6% de les majors de 65 anys.

●L’índex de victimització disminueix de manera progressiva amb l’edat. Aquest patró es manté en tots els tipus de violència.

La concurrència de la violència masclista amb altres eixos de discriminació amplifica la victimització per violència sexual

●Les dones en situació laboral precària pateixen un 30,6% de victimització, gairebé el doble que les que tenen una bona situació laboral (17,4%).

●Altres variables, com l’estat de salut o l’entorn social de la dona impacten de manera agreujada en els nivells de victimització.

Les violències sexuals dins l’àmbit de la parella continuen sent una realitat significativa i persistent

●El 43,5% de les dones víctimes des dels 15 anys i el 30,9% de les de l’últim any han patit violència sexual en l’àmbit de la parella (parella i/o exparella).

●3 de cada 4 dones victimitzades en l’àmbit de la parella ho ha estat per part de la que era la seva parella en el moment dels fets, 1 de cada 4 per part de la que ja era exparella en el moment dels fets.

Les violències digitals guanyen presència, especialment després de la ruptura

●En els casos d’exparelles, les violències digitals i sense accés corporal augmenten notablement. El 14,2% de les dones víctimes per part d’exparelles declara l’amenaça de difondre imatges i el l’11,2% haver rebut comentaris ofensius en línia.

●Les dades mostren que les tecnologies poden ser usades com una eina de control i coacció després de finalitzar la relació.

L’amenaça de difusió d’imatges o vídeos íntims, un dels fets amb més impacte psicològic de la cistella

●El 87% de les dones que han viscut aquestes amenaces manifesta que ha patit episodis d’ansietat, depressió, pèrdua d’autoestima, problemes de son...

●L’impacte psicològic d’aquestes amenaces és el segon més intens de tota la cistella, per darrere dels casos de violació amb violència i intimidació.

Les xarxes socials s’identifiquen com un entorn favorable per a la hipersexualització de les relacions entre els joves i a l’exposició de les dones joves i adolescents.

●No obstant això, també es remarquen aspectes positius relacionat amb la facilitat de denunciar públicament, accedir a informació sobre recursos i la possibilitat de bloquejar persones amb males conductes.

Les violències fora de la parella es produeixen tant en entorns propers com amb persones desconegudes. Augmenta la percepció de que les violències sexuals poden provenir de persones conegudes

●Entre les víctimes de l’últim any, el 54,9% assenyala com a agressors persones conegudes i el 66,2%, desconegudes.

●Quan l’agressor és conegut, predominen les violències sense accés corporal (63,6%), especialment els comentaris ofensius (57,6%), l’enviament d’imatges (17,1%), però també fets amb accés corporal com els tocaments o apropaments (15,6%); quan és desconegut, augmenten les violències digitals (44,3%): comentaris ofensius en línia (28,7%), enviament d’imatges (20,4%), però també tocaments o apropaments (26,6%) i seguiments (25,8%).

Les violències viscudes en espais públics semblen tenir més incidència en la percepció de seguretat que les patides en entorns privats

●Les dones victimitzades al carrer o en espais oberts registren un nivell de seguretat de 5,9, el més baix entre tots els contextos.

●Les dones victimitzades en entorns laborals o acadèmics puntuen la seva seguretat amb un 6,4 i en espais digitals, amb un 6,9.

Les violències sexuals presenten una taxa de denúncia excepcionalment baixa

●Només el 2% dels casos amb accés corporal arriben a denunciar-se, molt per sota d’altres àmbits delictius.

●L’índex de denúncia dels fets considerats delictius en les violències amb accés corporal se situa al voltant del 6%.

El vincle amb l’agressor condiciona la percepció del caràcter delictiu dels fets

●Com més proper és el vincle amb l’autor, menor és la percepció del caràcter delictiu dels fets per part de la víctima.

●El 55,5% dels fets comesos per desconeguts es considera delictiu, davant del 37,2% quan l’autor és conegut, i només l’11,7% quan és la parella actual.