L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2023 arriba a la seva entrega final amb la publicació de les dades territorialitzades, un conjunt de resultats que permeten observar les diferents situacions sociolingüístiques de dins de Catalunya. La informació publicada el febrer passat mostrava que, en un context de fort creixement poblacional, tot i que el català guanyava 267.600 nous coneixedors i 127.000 usuaris actius de català de 15 anys o més, aquest creixement no era suficient per compensar les xifres d’arribades, de manera que els percentatges globals d’ús del català havien retrocedit. 

Les dades per territoris de l’EULP 2023 es presenten d’acord amb els àmbits següents: les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, l’Alt Pirineu, Ponent, les Comarques Gironines, el Camp de Tarragona, el Penedès i l’Àmbit Metropolità de Barcelona. A més, l’Àmbit Metropolità de Barcelona es presenta desglossat en el Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat Nord, Barcelona, el Barcelonès Nord, el Baix Llobregat Sud i l’Hospitalet de Llobregat.  

Més enllà de les dinàmiques generals, la primera característica de l’anàlisi territorial és l’existència de dinàmiques lingüístiques diverses segons els territoris. Aquesta diversitat afecta totes les variables (coneixement, llengua inicial, llengua habitual, etc.) i s’explica per dinàmiques socials i demogràfiques pròpies de cada territori. De fet, l’anàlisi de l’Àmbit Metropolità de Barcelona permet constatar que dins d’aquest territori –i amb tota seguretat, de tots els territoris– es detecten dinàmiques comarcals i fins i tot locals que poden ser molt diferents. 

La primera aproximació a les dades, amb una visió panoràmica permet veure que, en termes generals, la majoria de territoris analitzats se situaven per sobre de la mitjana de coneixements i usos del català de tot Catalunya. L’única excepció seria l’Àmbit Metropolità de Barcelona, que presentava uns usos del català per sota de la mitjana. En aquest marc, s’entreveuen quatre grups de territoris amb certes característiques comunes: 

1. Les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals i l’Alt Pirineu són els territoris amb més presència del català. 
2. Les Comarques Gironines i Ponent mostren un ús del català persobre de la mitjana i un fort pes d’altres llengües.
3. Al Camp de Tarragona i el Penedès hi ha més ús del castellà, però el català està persobre de la mitjana, i es detecta un pes destacat de les combinacions de català i castellà.
4. Globalment, l’Àmbit Metropolità de Barcelona se situa persota de la mitjana de Catalunya, amb grans diferències entre els territoris que l’integren.

El primer grup el formen els territoris amb més coneixement i ús del català: són les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals i l’Alt Pirineu. Són els territoris amb més persones nascudes a Catalunya, al voltant del 68%, amb un percentatge de nascuts a l’estranger a l’entorn del 20%. En aquests territoris, el percentatge de població que tenia el català com a llengua inicial única era majoritari: Terres de l’Ebre (57,7%), Alt Pirineu (51,2%) i Comarques Centrals (48%). Alhora, el 19,5% de la població de Terres de l’Ebre, el 30,2% de l’Alt Pirineu i el 31% de Comarques Centrals tenien el castellà com a llengua inicial única. Pel que fa a les altres llengües, mentre que a les Terres de l’Ebre hi havia un percentatge destacable d’altres llengües inicials (16,3%), a les Comarques Centrals i l’Alt Pirineu aquest col·lectiu era més baix (11,8% i 11,4% respectivament). Pel que fa a la llengua habitual, a Terres de l’Ebre era un 66,8%, a l’Alt Pirineu era un 56,4% i a les Comarques Centrals, un 59,6%. Respecte a la llengua d'identificació, Terres de l’Ebre tenia un 56,3% de persones que s’identificaven amb el català; l’Alt Pirineu, un 52,8% i a Comarques Centrals, un 52,4%. Als tres territoris, el percentatge de persones amb el català com a llengua habitual era clarament superior al de la llengua inicial.

En segon lloc, i no gaire lluny dels anteriors, els àmbits de Ponent i Comarques Gironines compartien el fet que, essent territoris amb coneixement i ús de català superior a la mitjana, tenien un percentatge d'ús d’altres llengües diferents del català i el castellà per sobre de la mitjana de Catalunya, clarament atribuïble als seus percentatges de nascuts a l’estranger, superiors al 25%. Pel que fa a la llengua inicial, aquests dos territoris destacaven per uns percentatges més alts que la mitjana del país respecte tant del català (39,1% a les Comarques Gironines i 45,4% a Ponent), com de llengües altres que el castellà (17,3% a Comarques Gironines i 20,1% a Ponent). El percentatge de població que tenia el castellà com a llengua inicial era inferior a la mitjana: el 35,6% a Comarques Gironines i 27,7% a Ponent. Quant a la llengua habitual, el català era la llengua habitual única del 45,1% a Comarques Gironines i el 51,1% a Ponent, i el percentatge de població que usava altres llengües de forma prioritària era del 7% en els dos territoris. Pel que fa a la llengua d’identificació, el percentatge de població que s’identificava amb el català era del 40,3% a Comarques Gironines i del 46,9% a Ponent; i el percentatge de població que s’identificava amb altres llengües estava a l’entorn del 12% en els dos territoris. 

El tercer grup de territoris el formarien el Camp de Tarragona i el Penedès, on les dades de l’enquesta mostraven percentatges més alts de castellà que de català en diverses variables, però on el català se situava persobre la mitjana nacional. En termes demogràfics, cal recordar que en aquests territoris la proporció de nascuts a la resta de l’Estat (entre el 17% i el 19%) superava lleugerament la mitjana catalana (16,7%) i el percentatge de nascuts a l’estranger es trobava a l’entorn de la mitjana al Camp de Tarragona (23,5%) i per sota al Penedès (19,7%). Pel que fa a la llengua inicial, el percentatge de persones que tenien el castellà com a llengua inicial era del 48,8% al Penedès i del 42,5% al Camp de Tarragona, mentre que per al català eren del 31,3% al Penedès i del 35,1% al Camp de Tarragona. Pel que fa a la llengua d’identificació, el català se situava en 32,7% al Penedès i en 37,2% al Camp de Tarragona. Pel que fa a la llengua habitual, el percentatge de castellà es situava entre el 40 i el 45% i el de català entre el 35% i el 38%. En aquests territoris, el percentatge de persones que declaraven català i castellà com a habituals es trobava persobre la mitjana catalana: entre un 10 i un 12%. Al Penedès s’hi detecta una presència de l’opció combinada “català i castellà” sistemàticament superior a la mitjana, persobre de la resta del país.    

Finalment, en quarta posició hi hauria l’Àmbit Metropolità de Barcelona, el territori més poblat i el que acull menys proporció de persones nascudes a Catalunya (56,6%), més població de nascuts a la resta de l’Estat (18,3%), i un dels tres amb més població nascuda a l’estranger (25,1%). En termes globals, es troba persota la mitjana de Catalunya pel que fa a coneixement de la llengua, així com pel que fa a la població que tenia el català com a llengua inicial única (22,3%), d’identificació única (22,9%) i habitual única (24,7%). Amb tot, cal tenir present que l’Àmbit Metropolità és molt divers internament des del punt de vista de les dinàmiques sociolingüístiques. De fet, els territoris de l’Àmbit Metropolità es poden agrupar en tres blocs: 

1. En primer lloc, el Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat on, en general, hi havia uns percentatges de coneixement i ús del català superiors al del conjunt de l’Àmbit Metropolità i, en el cas del Maresme, superiors a la mitjana de Catalunya.  
2. En un segon grup, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat Nord, que presentaven unes dinàmiques més semblants a les del conjunt de l’àmbit Metropolità. 
3. Finalment, l’últim grup el formen l’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud, on l’ús del català era molt més baix que al conjunt de l’àmbit Metropolità.  

Algunes tendències evolutives

La comparació entre territoris permet veure que el retrocés dels percentatges d’ús del català detectat entre l’any 2018 i 2023 al conjunt de Catalunya es reprodueix a tots els territoris amb matisos i diferències que s’expliquenperfactors sociodemogràfics propis de cada àrea. Així, perexemple, el percentatge de catalanoparlants inicials retrocedeix especialment a Terres de l’Ebre (-9,0 punts) i a Girona (-6,3 punts), però els motius no són ben bé als mateixos: a les Terres de l’Ebre, el retrocés s’explica en bona part perlareducció del nombre de catalanoparlants inicials, ja sigui perdefunció o peremigració, i perl’arribada de persones de la resta de l’Estat. En canvi, a Comarques Gironines, encara que també hi ha una lleu reducció dels parlants inicials de català, probablementperladiferència entre defuncions i naixements, el retrocés percentual del català inicial es deu bàsicament al creixement demogràfic derivat de l’arribada d’estrangers tant hispanoamericans com d’altres orígens. 

A banda de les migracions externes, hi ha altres factors que impacten en l’evolució. Sense anar més lluny, els moviments interns de població mostren el seu impacte al Penedès, àmbit en creixement demogràfic per l’arribada de població metropolitana, on retrocedeix el percentatge tant de catalanoparlants (-3,4 punts) com de castellanoparlants inicials (-5,6) mentre augmenta el nombre de parlants inicials de català i castellà combinat (5,4) així com el d’altres llengües (2,2). Per la seva banda, a les Comarques Centralstambé retrocedeixen tant elcatalà (-2,9) com el castellà (-3,8 castellà) i creix la combinació de català i castellà (2,7), D’altra banda, cal tenir present que els retrocessos de llengua inicial no es traslladen de manera automàtica als usos lingüístics. Per seguir amb els exemples indicats, a les Comarques Gironines el retrocés del català com a llengua habitual entre 2018 i 2023 va ser de -9 punts, superior al de llengua inicial, especialment en favor del castellà (3) i el castellà combinat amb altres llengües i altres combinacions de llengües, probablement perquè més enllà dels canvis en llengua inicial ja assenyalats, el castellà guanya terreny com a llengua per a les relacions amb la població estrangera. Mentrestant, a les Terres de l’Ebre el retrocés del català com a llengua habitual va ser de –5,4, molt per sota del de la llengua inicial (-9), i si bé puja el castellà (4,4), també augmentael català i el castellà (1,3), el català i altres llengües, i el castellà i altres llengües. Al Penedès, per la seva banda, baixen el català (-4,3) i el castellà (-2,6) i puja l’opció de català i castellà combinat (4,5) i les diverses combinacions de llengües. 

Tot i que,com s’ha esmentat,entre 2018 i 2023 hi ha retrocessos globals en l’ús del català, hi ha territoris com les Comarques Centrals on, tot i l’increment de població, el percentatge de catalanoparlants habituals va mantenir-se establei van augmentar l’ús de català i castellà (1,7) i les diverses combinacions de llengües. Percontra, l’ús habitual únic del castellà, fortament associat en aquest territori a les generacions nascudes a la resta d’Espanya arribades durant el segle XX, va retrocedir (-6).

Finalment, tot i els retrocessos assenyalats, també es detecten algunes tendències positives. En termes generals, el nombre de persones que fan servir el català de manera regular sol o acompanyat d’altres llengües és substancialment superior al nombre de parlants inicials del català. Fins i tot a l'Àmbit Metropolità de Barcelona, el nombre de persones que utilitzen el català la meitat del seu temps o més és superior al percentatge de població que té el català com a llengua inicial (llengua parlada a casa): en la globalitat de l'Àmbit Metropolità, hi ha un 22,3% de llengua inicial en català, però el percentatge de persones que fan servir el català la meitat del seu temps o més puja fins al 35,2%. Això és així, per exemple, a Barcelona, on el 25,1% de població és de llengua inicial catalana puja fins 38,5% de persones que fan servir el català la meitat del seu temps o més. Aquesta tendència es detecta també a l'Hospitalet, on es passa de 8,8% a 15,5%, o al Barcelonès Nord (que inclou Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), on es passa de 13,2% a 23,3%, i al Baix Llobregat Sud, on d'un 11% de llengua inicial catalana s’arriba a un 21,8% de persones que empren el català la meitat del seu temps o més. 

La presentació de les dades pot descarregar-se aquí.