El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha comparegut aquest dijous davant de la Comissió de Justícia al Parlament de Catalunya per abordar la situació relativa a les immobilitzacions mecàniques regimentals en l’àmbit penitenciari i per presentar la resposta del Govern de la Generalitat a l’Informe del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura i dels Tractes o Penes Inhumanes o Degradants (CPT).

Les contencions mecàniques són una mesura excepcional que només s’aplica quan hi ha risc físic imminent contra la pròpia persona o cap a tercers, sempre que s’hagin esgotat altres vies i com a darrera mesura a adoptar, d’acord amb el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura.

El conseller Espadaler, que ha expressat la confiança en els funcionaris de presons, ha volgut destacar que “el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica aplica les contencions només com a última mesura, i les dades confirmen una reducció constant i significativa en el nombre de contencions”. A més, s’ha compromès a seguir treballant per mantenir aquesta tendència positiva i ha destacat que des del Departament es faran públiques “periòdicament” les xifres de les contencions a presons.

Durant la compareixença, la secretària de Mesures Penals i Reinserció, Elena Pérez, ha explicat que “l’any 2024 vam aconseguir un punt d’inflexió, baixant les contencions a 413 respecte del pic registrat l’any 2023 amb 643”. Així, l’any 2025 la tendència descendent es consolida i, fins al 31 d’octubre, s’han registrat un total de 313 immobilitzacions.

“La tendència és indiscutible: una reducció de les immobilitzacions d’un 22,4 % respecte de l’any passat tenint en compte que aquesta reducció es dona en un context d’increment de població interna”, ha dit Pérez, que també ha assegurat que la disminució és fruit de l’aplicació de mesures concretes, com la supervisió directa i la formació intensiva.

Reiteració, edat, gènere i règim tancat

L’evidència constata que gairebé la meitat de les immobilitzacions (48,2 %) són protagonitzades per interns amb episodis reiterats: de fet, un 24 % dels interns acumulen el 48 % de totes les immobilitzacions, segons ha afirmat la secretària. Altres dades certifiquen que, proporcionalment, el nombre d’immobilitzacions protagonitzades per interns joves és superior si el comparem amb el pes d’aquest col·lectiu dins de la població interna total.

També, gairebé una tercera part de les immobilitzacions són protagonitzades per interns que, en el moment dels fets, es troben en règim tancat.

Finalment, i per primera vegada, s’incorpora la perspectiva de gènere: de les 214 persones contingudes, 20 eren dones. La ràtio de dones contingudes és, per tant, de 2,3 per cada 100, superior a la dels homes, que és de 1,5.

A més, la secretària ha assegurat que les mesures s’han de “centrar més en la prevenció que en la reacció”. Així, cal ampliar i millorar els programes específics orientats a la reducció de la violència i, per tant, les immobilitzacions, prenent com a referència les experiències positives que ofereixen els programes com RECVI, BENESTAR o UIC.

Pérez ha destacat que és important parlar de la rellevància que té el reconeixement del personal penitenciari com a agent d’autoritat, per la vessant que té de prevenció de caràcter general. “No es tracta de l’exercici de l’autoritat pròpiament dita, sinó de la visió externa de ser un agent d’autoritat, la qual cosa reforça la prevenció de caràcter general”, ha puntualitzat la secretària.

Prova Pilot al DERT del CP Ponent

La secretària s’ha referit també al Pacte Nacional de Salut Mental i ha assegurat que “posarem en marxa una prova pilot al Centre Penitenciari de Ponent amb persones d’alta complexitat en el departament especial”. Es tracta d’una iniciativa de tractament especialitzat i intensiu amb persones d’alta complexitat, comportaments altament disfuncionals, amb problemàtica de salut mental o trastorns del desenvolupament, que són refractàries al tractament penitenciari estàndard i que concentren la incidentalitat accidentalitat del centre penitenciari.

Reptes significatius

Per la seva banda, Espadaler ha recordat que “Catalunya gestiona l’execució penal des de 1984, amb un model propi en continua evolució”, i ha assenyalat els reptes significatius que afronta actualment el sistema penitenciari. En paraules del conseller, “un principal és l’increment sostingut de la població penitenciària, entre d’altres motius per la lluita contra la multireincidència.” Entre l’1 de gener i el 31 d’octubre d’enguany, aquest increment ha estat de 562 persones, una dada que, segons Espadaler, “ens obliga a anticipar-nos i a planificar amb responsabilitat.”

Per fer front a aquesta situació, el conseller ha destacat que el Govern ha posat en marxa “el Pla recentment anunciat d’increment de la capacitat amb la ubicació de mòduls en el centre penitenciari de Mas d’Enric, a banda de les mesures prèvies d’obertura prevista d’un centre obert a Barcelona el 2026 i el projecte d’un nou centre de dones el 2030”.

Espadaler també ha assenyalat com a repte prioritari “enfortir les mesures de seguretat que incideixen en la reducció de la incidentalitat, tenint en compte les noves tecnologies emergents en aquest camp com ara la detecció i inhibició de drons i la inhibició i filtratge de comunicacions mòbils”.

Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura

Espadaler ha clos la seva intervenció posant en relleu els aspectes positius que el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) ha assenyalat com a fortaleses del sistema penitenciari català. En aquest sentit, el conseller ha recordat que l’organisme europeu ha valorat favorablement el desplegament de mesures alternatives, com les sales multisensorials, l’atenció específica als interns transgènere i l’alt nivell d’activitats que s’ofereixen als centres, amb programes qualificats i individualitzats.

Així mateix, el CPT també ha reconegut a l’informe l’èxit del Projecte Viu en Digital!, que facilita les comunicacions, amplia les oportunitats educatives i contribueix a reduir l’aïllament familiar i social. Aquest projecte, impulsat per l’anterior Govern, s’ha desplegat a tots els centres durant l’actual legislatura.

El conseller ha reiterat que “el sistema d’execució penal català és perfectible i, sobretot, transparentment i totalment obert a la supervisió institucional. És un sistema que assumeix els reptes amb valentia, que analitza les recomanacions amb rigor i que posa en pràctica millores amb convicció”.

“Model respectuós, segur i orientat a la reinserció”

El titular de Justícia i Qualitat Democràtica ha subratllat igualment que “aquest Govern reafirma el seu compromís amb un model respectuós, segur i orientat a la reinserció, un model que sap que la dignitat de les persones mai no es pot suspendre, i que el respecte i la protecció de les persones són la millor garantia de seguretat i convivència”.

Finalment, ha acabat afirmant que “seguirem avançant amb responsabilitat, amb determinació i amb la força que exigeix aquest Parlament, per continuar construint un sistema d’execució penal que sigui referent, exemplar i, sobretot, just”.