- Prop de mil opositors opten a les 218 places que s'ofereixen als ajuntaments catalans
- La segona prova se celebrarà el mes de febrer i la tercera a la primavera
- Els aprovats hauran de superar també un curs específic amb temàtica autonòmica que se celebrarà l’estiu vinent a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i s’incorporaran als ajuntaments a finals de l’any 2026
- El Govern treballa per al traspàs definitiu de les competències
Un total de 956 aspirants optaven a fer la primera prova de les oposicions que s’ha dut a terme a les aules del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, i ha consistit en un qüestionari de 100 preguntes. Concretament, 537 opositors optaven a places de secretaris-interventors, 204 a places de secretaris i 215 a places de tresorers. Les primeres dades, encara provisionals, apunten a una participació del 50%, una xifra habitual en aquests tipus d’oposicions i més si en té en compte que un mateix opositor es podia apuntar-se a més d’un examen i decidir al final a quin presentar-se.
A partir d’aquí, els aspirants que hagin superat les proves s’enfrontaran, en una data encara per determinar cap al mes de febrer, a una exposició oral davant del tribunal, durant un màxim de 40 minuts, de quatre temes del temari. Aquesta fase se celebrarà en uns espais facilitats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). El tercer exercici, també per als qui hagin superat els dos primers, consistirà en la resolució d’un cas pràctic i tindrà lloc durant la primavera.
En aquesta primera convocatòria de places que cogestiona la Generalitat, de les 1.000 places que ha activat l’Estat, a Catalunya li corresponen 218 distribuïdes en tres subgrups: 22 places de secretaria, 67 places de tresorer, i 129 places de secretari – interventor. La figura dels secretaris, interventors i tresorers municipals són peces obligatòries en tots els ajuntaments. Desenvolupen un paper clau en la gestió administrativa i legal del municipi, la gestió econòmica i financera, i també de control i fiscalització. En els municipis de menys població, son la Diputació o el Consell Comarcal els organismes que els ofereixen assessorament administratiu i legal.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha valorat aquesta primera prova des de la Fira de Micropobles que es desenvolupa a la localitat de Torre-serona, al Segrià. Dalmau ha assegurat que aquestes són “unes oposicions molt reclamades i esperades”. El conseller ha afegit que “aspirem a poder tancar durant l'any 2026 el traspàs de la competència plena, però no ens podíem quedar de braços plegats i, per tant, vam aconseguir la convocatòria d’aquestes primeres 218 places, unes places molt importants per fer un primer pas en la cobertura de les figures de secretaris i interventors”.
“Les proves tot just comencen i haurem d’esperar per fer una valoració final, però anem en el bon sentit i, sobretot, ens hem assegurat no només de fer aquestes oposicions descentralitzades, sinó també de poder garantir que es fa el curs selectiu a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb l'objectiu de formar les persones que venen a servir en un ajuntament com a secretaris o interventors, perquè puguin fer-ho d'acord amb les nostres normes i ajudar que siguin facilitadors i facilitadores de la feina dels alcaldes”, ha reblat Dalmau.
Retorn integral de les competències
La celebració de l’examen d’avui a Barcelona suposa l’inici del camí cap al retorn integral d’una competència clau pel bon funcionament dels ajuntaments que veuen com la falta d’aquests professionals provoca maldecaps com la impossibilitat de convocar plens, retards en la presentació de tràmits o, fins i tot, problemes per pagar les nòmines del personal. La Comissió Bilateral Generalitat – Estat celebrada el passat mes de gener va acordar que després d’aquesta primera encomana de gestió per les 218 places d’aquest any, el següent pas sigui que la Generalitat assumeixi definitivament totes les funcions i facultats, de manera que el Govern podrà impulsar les ofertes públiques de places de funcionaris d’habilitació nacional, així com la selecció, formació, nomenament i assignació, incloent la convocatòria exclusivament pel territori de català dels processos de provisió de vacants. D’aquesta manera, Catalunya ja obre el camí per iniciar la recuperació de les competències anteriors a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) de l’any 2013, la coneguda com a llei Montoro. La decisió presa per la Comissió Bilateral va ser també reforçada per acords impulsats per grups parlamentaris, de manera que es tracta d’una iniciativa que genera un ampli consens, especialment per millorar la situació dels ajuntaments.
El paper de l’EAPC
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya està acabant d’elaborar en aquests moments el curs selectiu que se celebrarà a l’estiu. Concretament, els aspirants que hagin aprovat les tres proves hauran de superar, també, un curs selectiu de quatre setmanes, una de les quals serà de temàtica autonòmica, bàsicament de matèria urbanística.
A més, però, l’EAPC ja treballa en altres accions vinculades a la formació dels funcionaris d’habilitació nacional. Aquestes son es principals línies de treball:
- Fer arribar a tots els funcionaris interins o accidentals que fan funcions de funcionaris habilitats un qüestionari sobre les seves necessitats formatives. És el primer cop que fa un qüestionari com aquest a Catalunya i servirà per programar la formació que s’ajusti millor a la seva realitat.
- Elaborar un itinerari de formació continua adreçat als funcionaris interins que desenvolupen funcions d’intervenció o secretaria.
- Configurar un espai dins a la web de l’EAPC per a recollir totes ls qüestions relacionades amb els funcionaris d’habilitació nacional (selecció, formació, acompanyament...).
- Dissenyar una jornada municipalista anual com a punt de trobada de tots els empleats dels ens locals del país.
- Programar una jornades d’intercanvi entre funcionaris d’habilitació nacional i funcionaris d’altres cossos i administracions per posar en comú experiències.
Només un 40% dels municipis compten amb un FHN fix
Catalunya compta amb 1.583 llocs reservats a funcionaris d’habilitació nacional, dels quals 666 estan ocupats per un nomenament accidental o nomenament interí, i 178 llocs no estan coberts amb cap tipus de nomenament, una xifra que s’eleva als 288 si contem els llocs eximits. Per tant, dels 1.583 llocs disponibles, 629 estan coberts per FHN, que representen un 40% del total, i falta cobrir 954 llocs, que representen el 60% del total.
Si es fa una radiografia de Catalunya, el territori amb més afectació pel que fa a la manca de funcionaris d’habilitació nacional, és Lleida, amb un nombre més elevat de municipis amb poca població, menor pressupost i més difícil accés, el que provoca que proporcionalment un nombre elevat de llocs siguin ocupats amb nomenament interí, no es trobin ocupats o pertanyin a municipis eximits.
Fira de Micropobles de Catalunya
El conseller de la Presidència ha inaugurat aquest matí, la quarta edició de la Fira de Micropobles de Catalunya, una trobada que ha reunit més d’una vintena de poblacions de menys de 1.000 habitants i on es poden veure projectes i experiències impulsades per aquests municipis per millorar la vida de la ciutadania. El conseller hi ha afirmat que “volem municipis vius, volem arrelar la gent al territori; Si volem que el país prosperi necessitem cohesió territorial, i això ho hem d’aconseguir amb serveis bàsics i infraestructures de qualitat arreu i posant les coses fàcils als ajuntaments”.
Cites
Albert Dalmau, conseller de la Presidència
Ens hem assegurat no només de fer aquestes oposicions descentralitzades, sinó també de garantir que es fa el curs selectiu a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb l'objectiu de formar les persones que venen a servir en un ajuntament com a secretaris o interventors en les nostres normes



