- L'objectiu és conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de respectar els professionals de la salut en l’exercici de la seva feina
- El Departament preveu obtenir el 2026 les primeres dades del nou Registre de casos de violència als professionals del sistema de salut que permetrà analitzar els incidents i establir mesures per prevenir-los
- El registre ja s’ha començat a implementar en prop de 50 entitats sanitàries i partir del gener, s’hi incorporarà l’ICS, amb la previsió de completar el desplegament afegint també els centres privats durant el 2026
Entre els comportaments que es consideren violència s’inclouen: aixecar la veu, intimidar i insultar o amenaçar als professionals, presencialment o mitjançant l’ús de les xarxes socials, i agredir o causar danys materials dins o fora dels centres sanitaris. Els missatges de la campanya subratllen que els professionals treballen per garantir la salut de la població i que cal adreçar-se a ells amb respecte, així com respectar les normes i els horaris dels centres sanitaris.
La campanya està liderada per l’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC), iniciativa impulsada per la Direcció General de Professionals de la Salut conjuntament amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i l’Institut Català de Salut (ICS), les organitzacions sindicals, les patronals de les entitats públiques i privades, els col·legis professionals, les entitats proveïdores, les organitzacions ciutadanes, les societats científiques i altres entitats que formen part del sistema sanitari.
L’OSVASC coordina, analitza i promou accions per prevenir i gestionar les situacions de violència envers els professionals sanitaris, i alhora actuacions adreçades a garantir entorns segurs, respectuosos i lliures de violència en tots els centres i serveis assistencials del sistema de salut de Catalunya.
El Registre de casos de violència als professionals de la salut
Un dels reptes principals de l’OSVASC és impulsar i consolidar el Registre de casos de violència als professionals de la salut per identificar tant els factors que poden desencadenar aquestes situacions com les circumstàncies en què es produeixen.
El registre classifica les situacions de violència en tres categories: física, no física i danys a béns materials, incloent situacions de violència verbals, intimidacions i tambéformes emergents de violència, com la violència digital o a través de xarxes socials. Disposar d’aquesta informació permetrà al Departament obtenir un coneixement més precís del fenomen i avançar cap a mesures de prevenció i protecció més eficaces.
Actualment, el registre ja està implementat en 45 entitats sanitàries que representen prop de 400 centres assistencials (hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres d’atenció intermèdia, entre altres). A partir de gener de l’any que ve, s’incorporaran al registre les dades dels centres de l’ICS, concretament de 8 hospitals i més de 300 centres d’atenció primària, i la resta del desplegament es completarà al llarg de 2026. Progressivament el registre també integrarà les dades dels centres privats de Catalunya. El Departament preveu iniciar l’explotació de les dades durant el primer trimestre de 2026.
Salut estima que durant el 2024 es van produir més de 2.000 situacions de violència contra professionals del sistema sanitari català. Segons les dades disponibles, el 76% es van produir als centres d’atenció primària i extrahospitalària, especialment a les consultes o al punt d’admissió o informació. Del total de casos registrats als hospitals i centres sanitaris, la majoria corresponien a situacions de violència no físiques (89%) i les causes eren diverses: la percepció de l’atenció rebuda i les demandes de la pròpia persona usuària, que podien estar relacionades o no amb l’acte mèdic. El 77% de les situacions de violència les van cometre els propis pacients/usuaris, un 64% dels quals eren homes. A més, un 24% dels casos eren reincidents. Els professionals que van patir més situacions de violència eren els facultatius (30,1%), els d’infermeria (24,9%) i els administratius (24,8%). Un 73% de les víctimes eren dones.
Prevenir i gestionar les situacions de violència als professionals, una línia de treball prioritària
D’altra banda, s’està avançant en el desenvolupament d’un marc legal que permeti dotar el sistema d’un mecanisme sancionador per a aquelles persones que exerceixin qualsevol tipus de violència contra els professionals. En aquest sentit, el Departament de Salut està treballant en un projecte de llei que incorporarà sancions administratives de caràcter econòmic per reforçar la protecció del personal sanitari. La consulta pública prèvia està prevista per al primer trimestre de 2026.
A més, en coordinació amb el Departament d’Interior i la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, s’ha acordat una pauta d’actuació per a situacions de violència, i suport en la gestió de les situacions violentes que es produeixen en els centres i serveis, entre altres en la tramitació de denúncies.
Paral·lelament, l’Observatori avança en l’elaboració de protocols d’actuació consensuats amb els centres i serveis assistencials del sistema de salut de Catalunya, tant per evitar i gestionar les situacions de violència com per formular propostes de millora que permetin reduir-les, a partir de la revisió i harmonització delsplans d’actuació davant la violènciaalscentres sanitaris.
A més, l’OSVASC també impulsa diverses accions com el disseny i la difusió de materials gràfics i audiovisuals per a tots els centres i serveis assistencials de Catalunya, així com l’organització de seminaris web i jornades anuals per compartir dades, experiències i bones pràctiques. Alhora, s’ha habilitat un espai web i una infografia per donar a conèixer la seva tasca.
L’objectiu de totes aquestes actuacions és que desaparegui la percepció d’impunitat davant qualsevol tipus de violència contra el personal del sistema de salut.
Material gràfic
Adjuntem una infografia de l’OSVASC: http://hdl.handle.net/11351/14129



