- La consellera Paneque diu que l’instrument “converteix la transició ecològica en política pública efectiva i verificable, i no en una suma de gestos simbòlics”
- Els pressupostos de carboni 2026-2030 fixen per primera vegada un límit màxim d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, que no podrà superar les 161,6 milions de tones de CO₂ equivalent durant el quinquenni
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha celebrat que Catalunya hagi fet aquest dijous un pas històric amb l’aprovació dels pressupostos de carboni, un instrument que, segons ha dit, “converteix la transició ecològica en política pública efectiva i verificable”, i no en una suma de “gestos simbòlics”. La consellera ha assegurat que el país té “talent científic, capacitat innovadora, un teixit productiu dinàmic i una societat civil compromesa” que pot fer possible “una transició sòlida i socialment justa”.
Esforços de reducció
Paneque ha remarcat que la transició ecològica “no és un retoc superficial, sinó un canvi estructural”, i ha subratllat que aquesta eina dels pressupostos “ens permet saber quina és la quantitat màxima d’emissions que podem generar en un període concret, sector per sector”, i que “ens obliga a corregir desviacions en el cas que es produeixin”. També ha insistit en el vincle entre la descarbonització i el progrés, assegurant que si es fa bé aquesta transformació, Catalunya guanyarà “en generació d’ocupació de qualitat, en reindustrialització amb criteris verds, en atracció de talent i innovació, en noves oportunitats per als territoris rurals i en una millora general de la qualitat de vida”.
Els pressupostos de carboni 2026-2030 fixen per primera vegada un límit màxim d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), que no podrà superar les 161,6 milions de tones de CO₂ equivalent durant el quinquenni. El document s’alinea amb els objectius de la Unió Europea, i Catalunya assumeix la seva part proporcional de l’esforç de reducció, tal com estableix la Llei de Canvi Climàtic.
Nova etapa de governança climàtica
L’eina inclou objectius sectorials per als àmbits de l’energia, la indústria, el residencial i els serveis, l’agricultura i la ramaderia, el transport, i els residus. Aquests objectius s’han definit amb criteris de “realisme, ambició i necessitat de protecció del teixit socioeconòmic”, ha explicat Paneque. A més, el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic en farà una avaluació anual, i el Parlament exercirà el control democràtic del seu compliment, fet que, segons la consellera, “ofereix garantia que la transició no depèn de voluntats conjunturals, sinó d’un mecanisme de governança estable i exigent”.
L’aprovació dels pressupostos de carboni representa l’inici d’una nova etapa en la governança climàtica de Catalunya. Per primera vegada, el país disposa d’una planificació de carboni vinculant, amb mecanismes de seguiment i de correcció, i amb objectius definits.Catalunya és pionera a escala mundial a disposar d’aquesta eina, i entra a formar part del primer grup d’estats, regions i ciutats a apostar per un mecanisme de planificació i seguiment de les emissions de GEH per integrar els objectius de la legislació sobre canvi climàtic en les polítiques sectorials i encaminar-se cap a la neutralitat climàtica, les zero emissions.
