- El municipi consolida el seu compromís amb la promoció social del català amb l’aprovació del reglament del Pacte Local i l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua
- Més de 50 entitats i partits de la vila s’han adherit al Pacte Local pel Català, que preveu accions en diversos eixos temàtics
L’Ajuntament de Montcada i Reixac ha fet un pas endavant en la promoció del català amb la formalització de la seva adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, impulsat per la Conselleria de Política Lingüística, i amb la posada en marxa el seu propi Pacte Local pel Català. La signatura formal de l’adhesió ha tingut lloc a l’Auditori Municipal de Montcada i Reixac, en un acte encapçalat pel conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, i l’alcalde del municipi, Bartolomé Egea, on hi han assistit també els representants d’una cinquantena d'entitats de la vila. Aquesta adhesió s’emmarca en la iniciativa que el Govern ha posat en marxa per implicar el món local en el desplegament del Pacte Nacional per la Llengua.
En el marc de l’acte de signatura, el conseller F. Xavier Vila, ha declarat: ‘’Montcada és un municipi actiu per la llengua catalana, la mobilització que heu fet de tot el teixit educatiu, sindical, laboral, comercial, esportiu, religiós, etc. és un gran exemple de com aprofitar el potencial de les administracions locals per tal de desplegar un objectiu de país com és el Pacte Nacional per la Llengua”, i ha afegit: “El futur de la llengua el construirem entre tots, pas a pas, amb moltes petites mesures, cadascú des del seu lloc de responsabilitat. Perquè cada gest i cada iniciativa contribueixen a reforçar la nostra llengua.’’
Per la seva banda, l’alcalde de Montcada i Reixac, Bartolomé Egea, ha destacat que ‘’El Pacte Nacional per la Llengua és un compromís col·lectiu que interpel·la tota la ciutat: l’Ajuntament, les escoles, les entitats, el teixit comercial, els professionals i el conjunt de la ciutadania. Tots plegats som agents actius per garantir que el català sigui present, viu i útil en totes les esferes de la vida quotidiana.’’.
En aquest sentit, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el conseller Vila van adreçar recentment una carta a tots els ajuntaments de Catalunya convidant-los a sumar-s’hi i facilitant un model de moció per als plens municipals. La missiva destacava el paper essencial dels ajuntaments com a administració més propera a la ciutadania i com a actor clau per desenvolupar polítiques lingüístiques efectives en àmbits tan diversos com les escoles bressol, la cultura, l’esport, el lleure o el comerç de proximitat.
En concordança amb la petició del Govern, el consistori de Montcadai Reixacha posat en marxa el reglament del Pacte Local pel Català, que regula formalment la comissió de seguiment i el marc competencial. El document defineix les línies generals d’actuació i incorpora un conjunt d’objectius específics que orientaran les polítiques lingüístiques del municipi: promoure el català com a llengua de convivència; garantir l’aprenentatge, la formació i el lleure en català per a tota la ciutadania; promoure la formació i la sensibilització; incrementar l’ús del català en el comerç i el teixit empresarial; visibilitzar i enfortir la cultura catalana; millorar l’accés als serveis municipals en català; fomentar la participació ciutadana i la inclusió lingüística; facilitar l’accés a la llengua catalana a persones nouvingudes o en situació de vulnerabilitat lingüística, i reconèixer la diversitat lingüística fomentant la convivència entre llengües.
L’aprovació garanteix un marc estable i permanent que transcendeix el mandat polític actual i consolida el compromís de Montcada i Reixac amb la promoció de la llengua. En aquest mateix objectiu de dotar el pacte d’una estructura sòlida i participada, l’òrgan plenari del Pacte Local quedarà formalitzat mitjançant la Comissió del Pacte Local pel Català, que es reunirà cada sis mesos i estarà integrada per representants municipals, del Consorci per a la Normalització Lingüística, dels partits polítics, d’entitats culturals, del sector empresarial, del comerç i de la ciutadania.



