Sala de premsa

event_note Nota de premsa

Quarta edició

La Generalitat concedeix els premis "Recerca Fiscal i Estudis Tributaris"

  1. El Departament d’Economia i Finances ha guardonat tres treballs: dos en l’àmbit del dret financer i tributari, i un tercer en matèria d’hisenda pública
  2. S’han presentat 37 treballs, d’onze universitats públiques i privades de Catalunya i d’altres comunitats autònomes
  3. Consellera Romero: "L’acadèmia ha de generar un coneixement que després es pugui transferir a les administracions per ajudar a fer millors polítiques públiques”
Foto de família de la consellera amb els premiats
Fotografia de família de la consellera Romero amb alguns dels guardonats, tutors i membres de l'organització
{"uuid":"f9d1313b-1887-4725-b25f-801214911512","name":"IMG_4910.JPG","author":"Departament d'Economia i Finances","type":"0","location":"0"}

"L’acadèmia ha de generar un coneixement que després es pugui transferir a les administracions per ajudar a fer millors polítiques públiques" ha subratllat la consellera Romero durant l’acte de lliurament dels premis, que ha tingut lloc aquesta tarda a l’auditori del Districte Administratiu de la Generalitat a Barcelona.

Segons ha recordat la consellera, la voluntat del Govern és generar prosperitat i que aquesta sigui compartida: “La fiscalitat ens ha d’ajudar a corregir desigualtats, garantir els recursos necessaris per poder fer polítiques públiques i distribuir la càrrega fiscal de manera justa entre aquells que més o menys guanyen, hereten o contaminen”. En aquest sentit, ha destacat “el rigor” i “la professionalitat” de tots els treballs presentats perquè “obren nous horitzons i ajuden a despertar noves vocacions” en l’àmbit de la hisenda i el dret tributari. “Aquest és un valor molt important per a l’administració pública que necessita generar coneixement per dissenyar polítiques públiques més justes, més eficaces i que generin més equilibri entre la nostra societat”, ha conclòs.

Tres premis i dos accèssits

Els premis es classifiquen en dues categories -grau i màster- i dos àmbits de recerca -Dret Financer i Tributari i Hisenda Pública-. De les 37 propostes presentades, per estudiants d’onze universitats públiques i privades de Catalunya i d’altres comunitats, els treballs guanyadors han estat un de final de grau i un altre de final de màster en l’àmbit del dret financer i tributari, i un tercer de màster en matèria d’hisenda pública. A més, s’han concedit dos accèssits: un en la categoria de final de grau de dret financer i tributari; i un altre, de final de màster d’hisenda pública. El premi de treball de final de grau en aquesta darrera matèria ha quedat desert. Tots els premis estan retribuïts amb 1.500 euros cadascú. Pel que fa als accèssits la dotació és de 500 euros.

Els estudiants guardonats i els seus treballs són els següents:

  1. Martí Alonso Espinet, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en la categoria de final de grau en l’àmbit de dret financer i tributari pel seu treball: “La reputació corporativa com intangible a efectes de preus de transferència”.
  2. Anas Mohand, de la Universitat de Granada, amb un accèssit pel seu treball de final de grau en l’àmbit de dret financer i tributari, que porta per títol: “El desafiament de la IA per als drets i garanties dels contribuents”.
  3. Antonia Ballacey Cobo, de la UPF, amb premi pel seu treball de màster en l’àmbit del dret financer i tributari, que porta per títol: “Les organitzacions autònomes descentralitzades (DAOs): un estudi tributari”
  4. Lynn Van Raalte, de la Universitat de Barcelona (UB), premi pel seu treball de final de màster en l’àmbit de la hisenda pública, que porta per títol: “Municipal tax incentives and solar PV adoption: causal evidence from Catalonia”
  5. Alejandro Oporto Velasquez, de la UB, amb un accèssit pel seu treball de final de màster en l’àmbit de la hisenda pública, que porta per títol: “Analyzing fiscal decentralization: findings from a quasi-experimental study in municipalities”.

La reputació corporativa com intangible a efectes de preus de transferència

Martí Alonso centra el seu treball en trobar la definició jurídica de la Reputació Corporativa i, a partir d’aquí, valorar i analitzar les possibilitats del seu tractament fiscal segons el dret tributari internacional, i amb una visió més funcional i connectada amb l’economia real. Per a l’autor, la Reputació Corporativa és el resultat d’integrar els principis ESG (ambientals, socials i de governança) a l’estratègia empresarial i com aquesta reputació tot i ser un intangible es pot incloure en els balanços de les companyies, d’acord amb les directrius de l’OCDE sobre preus de transferència. En aquest sentit, planteja que si efectivament aquesta reputació corporativa - moltes vegades recolzada amb inversió - genera valor i rendiment econòmic real i és utilitzada per diferents companyies d’un grup empresarial, podria ser objecte de compensació.

La IA i els seus efectes en la protecció dels drets i les garanties dels contribuents

Aquest treball, signat per Anas Mohand, es focalitza en l’estudi de la incorporació de la Intel·ligència Artificial (IA) en els sistemes tecnològics que fan servir les administracions tributàries i els possibles efectes que la seva implementació pot tenir sobre els drets i les garanties dels contribuents, d’acord amb els principis fonamentals del Dret Tributari. En concret, s’analitza l’ús que aquestes intel·ligències artificials fan de les dades dels ciutadans i el risc que les classificacions que puguin fer de contribuents en perfils de risc, puguin derivar en situacions de discriminació i vulneració dels seus drets fonamentals.

El règim fiscal internacional aplicable a les DAOs

L’Antonia Ballacey subratlla el buit legal que avui existeix pel que fa al règim tributari que s’ha d’aplicar a les noves Organitzacions Autònomes Descentralitzades (DAOs). Aquest és un tipus d’organització social i econòmica descentralitzada, de caràcter virtual i basades en la tecnologia ‘blockchain’, que fan servir contractes intel·ligents perquè els inversors tinguin veu i vot a l’hora de prendre les seves decisions. Si bé aquest tipus d’organitzacions han proliferat durant els darrers anys, encara no s’han trobat uns criteris clars per definir la seva personalitat jurídica o situar la seva residència fiscal, la qual cosa fa difícil concretar quines normes tributàries internacionals se’ls hi haurien d’aplicar. En aquest sentit, l’autora conclou la necessitat d’actualitzar els principis tributaris tradicionals per adequar-los a la realitat virtual del segle XXI.

Les exempcions fiscals a l’IBI, una eina per accelerar la transició energètica

En la seva tesi de màster, Lynn Van Raalte examina el paper de les exempcions de l’impost municipal sobre béns immobles (IBI) com a instrument per estimular i accelerar l’adopció de l’energia solar fotovoltaica residencial a Catalunya o, dit d’una altra manera, com els incentius fiscals locals poden contribuir als objectius de transició climàtica i energètica. Prenent com a mostra la implementació esglaonada de l’incentiu i la comparació dels seus efectes a 398 municipis catalans, durant un període de vuit anys (2015-2022), l’estudi resol que les dades demostren que els instruments fiscals dels governs locals recurrents i rellevants poden tenir un paper significatiu en l’acceleració de la descarbonització de les llars.

Els efectes de l’autonomia de la fiscalitat local en la gestió sanitària durant les crisis

Finalment, l’Alejandro Oporto analitza l’impacte de l’autonomia fiscal local en la gestió sanitària durant les crisis, com la de la Covid 19, i les seves conseqüències més enllà de les fronteres municipals. En aquest sentit, centra l’evidència empírica a Bolívia, un país en desenvolupament que va iniciar un procés de descentralització als anys noranta i que, des del 2009, reconeix constitucionalment l’autonomia dels seus governs locals. L’estudi, que presenta un disseny metodològic que combina el mètode de variables instrumentals amb tècniques economètriques espacials, subratlla el potencial d’optimitzar recursos a partir de polítiques de coordinació interterritorials que ampliïn l’abast i l’eficàcia de les intervencions públiques. Segons Oporto, els resultats demostren que la cooperació territorial amb autonomia fiscal pot millorar l’eficiència de la despesa pública i reforçar la resiliència institucional, especialment en moments de crisi.

Fiscalitat
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia