La Llei del Patrimoni Cultural Català estableix que l’art rupestre és indestriable del seu entorn paisatgístic. Per aquest motiu, els indrets que conserven pintures rupestres han de quedar protegits dins el paisatge que els envolta, atesa la rellevància de les relacions espacials, culturals i simbòliques que s’hi estableixen.

Els conjunts amb manifestacions d’art rupestre gaudeixen de la màxima categoria de protecció des del moment del seu descobriment. D’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, són declarats béns culturals d’interès nacional les coves, abrics i indrets que contenen art rupestre.

Aquest valor excepcional va motivar, l’any 1998, la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (ARAMPI) a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. La delimitació de l’entorn del Roc del Rumbau contribueix, així, a garantir la conservació dels valors culturals i mediambientals que justifiquen aquesta distinció internacional.

El jaciment

El jaciment del Roc del Rumbau es troba al sector meridional de l’Alt Urgell, a la dreta del riu Segre, en una imponent cinglera de conglomerat que domina visualment la vall i les seves planes agrícoles. Les pintures rupestres s’ubiquen en un abric situat a la base de la gran paret vertical.

Tot i que la cronologia no és precisa, els motius representats són característics de la pintura esquemàtica, que té el seu origen al Neolític final i un període d’esplendor entre l’edat del bronze i l’edat del ferro.

El conjunt rupestre presenta una composició principal envoltada de diversos motius secundaris. Destaquen sis figures d’estil esquemàtic-abstracte, entre les quals sobresurt una figura central formada per cercles concatenats. Les representacions, executades amb traç simple, s’acompanyen de digitacions i d’altres restes pictòriques.