- El total d'ajuts que el Departament de Cultura ha destinat a les produccions catalanes nominades suma prop d’11M
- La gala d’entrega serà el 8 de febrer al Gran Teatre del Liceu
Les tres pel·lícules amb més nominacions son Romería, de Carla Simón, amb tretze nominacions, seguida de Sirat, d’Oliver Laxe, amb dotze, i Sorda, d’Eva Libertad, que n’assoleix deu i opten, entre altres, a les categories de “Millor pel·lícula en llengua catalana” i “Millor pel·lícula en llengua no catalana. De fet, les nominades en aquestes dues categories són:
Millor pel·lícula en llengua catalana
- Esmorza amb mi, d’Iván Morales
- Estrany riu, de Jaume Claret Muxart
- Frontera, de Judith Colell
- Molt lluny, de Gerard Oms
- Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera
Millor pel·lícula en llengua no catalana
- Los Tortuga, de Belén Funes
- Romería, de Carla Simón
- Sirât, d’Oliver Laxe
- Sorda, d’Eva Libertad
D’aquestes nou produccions, totes han rebut subvencions del Departament de Cultura vinculades a la producció cinematogràfica i vehiculades a través de l'ICEC, per un import total que supera els sis milions d’euros (6.448.453,79).
Entre les pel·lícules nominades, també destaquen Frontera, de Judith Colell, amb vuit nominacions; l’òpera prima Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, també amb vuit candidatures; La furia, debut de Gemma Blasco, amb sis i Tardes de soledad, d’Albert Serra, amb sis nominacions, esdevé el documental més nominat en la història dels guardons de l’Acadèmia.
Els Gaudí 2025 reuneixen obres de veterans i novells del cinema català, com Carla Simón, Oliver Laxe, Albert Serra, Judith Colell, Belén Funes, Javier Ruiz Caldera, Eva Libertad, Jaume Claret, Gemma Blasco, Gerard Oms o Iván Morales.
En el balanç de gènere de les finalistes, trobem un 52% de presència femenina en les categories nominatives.
A més de les vint-i-cinc produccions catalanes, els XVIII Premis Gaudí inclouran quatre produccions europees finalistes. Conclave, del director Edward Berger, guanyador d’un Oscar per All Quiet on the Western Front, dissecciona els mecanismes de poder del Vaticà després de la mort d’un Papa. El film d’animació Flow, un mundo que salvar, del letó Gints Zilbalodis, creador del celebrat Away, narra un viatge de supervivència amb una càrrega visual extraordinària. La llavor de la figuera sagrada, del prestigiós cineasta iranià Mohammad Rasoulof —recent guanyador de la Palma d’Or—, és una poderosa reflexió sobre la repressió, el coratge i la desobediència civil. I, finalment, The Brutalist, del director nord-americà Brady Corbet, construeix una ambiciosa epopeia sobre l’ascens d’un arquitecte jueu immigrant als Estats Units.
La gala de la XVIII edició dels Premis Gaudí organitzats per l’Acadèmia del Cinema Català tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu el diumenge 8 de febrer. L’objectiu principal dels premis és impulsar el cinema català i donar prestigi als professionals del sector reconeixent les millors produccions cinematogràfiques de l’any 2025 en 24 categories competitives, un palmarès al qual s’afegirà el reconeixement del Premi Gaudí d’Honor - Miquel Porter, que enguany se li atorga a l'actriu Sílvia Munt.
Consulteu totes les pel·lícules nominades per categories aquí.
La importància de l’audiovisual català
Des de fa uns anys, el cinema català està deixant una important empremta a Europa. Les produccions audiovisuals de ficció, animació i documental juguen un paper molt rellevant a festivals d’arreu, reben premis internacionals i s’estrenen a pantalles de tot el món. El reconeixement de crítica i públic internacional és unànime, i el prestigi dels i les professionals catalanes és un reflex d’una indústria molt potent, amb un talent innegable i una formació d’enorme qualitat.
El 2024 el Departament de Cultura va dedicar més de 60 milions al sector audiovisual, una xifra rècord. L’audiovisual continua sent un dels eixos del Govern per aquesta legislatura i és prioritari impulsar-lo com a sector estratègic. Les línies de subvenció del Departament de Cultura – gestionades per l’ICEC - cobreixen tota la cadena de valor de l’audiovisual, amb partides destinades, per exemple, al desenvolupament i a la coproducció.
Aquest suport ha ajudat a visibilitzar i consolidar alguns dels valors pels quals destaca l’audiovisual català: el talent dels professionals, l’existència de centres de formació reconeguts internacionalment, el treball i compromís d'una indústria audiovisual potent, que beu d’una llarga tradició i que genera una enorme varietat de produccions, i la riquesa d’un nombre amplíssim de festivals que situen el país al mapa internacional.
