- El cap de l’Executiu ha explicat que aquesta inversió “millorarà la vida de 273.000 persones de 20 municipis repartits en les 8 vegueries de Catalunya”
- El Govern preveu obrir la segona de les cinc convocatòries d’ajuts la primavera de l’any vinent
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat avui a Mataró que, amb la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, “Generalitat i municipis invertim 412 milions d’euros per millorar la vida de 273.000 persones de 20 municipis repartits en les 8 vegueries de Catalunya”.
El cap de l’Executiu, que ha estat acompanyat de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que d’aquests 412 milions la Generalitat n’aportarà 232,71, una xifra superior a la prevista inicialment. Els projectes de millora urbana beneficiaran directament 273.519 i veïnes residents en les Àrees d’Especial Atenció (AEE) escenari de les accions de transformació.
Salvador Illa ha avançat que la següent convocatòria d’ajuts d’aquest Pla “s’obrirà la primavera de l’any vinent” i ha fet notar que en total “estem parlant de 1.600 milions d’euros en cinc convocatòries, amb una inversió directa de la Generalitat de 1.000 milions, sumada als 600 milions que aportaran els ajuntaments”.
“Quan Generalitat i ajuntaments sumem esforços i planifiquem plegats, les potencialitats de Catalunya es multipliquen”, ha subratllat el president, i ha assegurat que “el compromís del Govern amb el municipalisme és innegociable”. “El Pla de Barris és un gran missatge d’esperança, de confiança i de reafirmació”, ha remarcat.
A aquesta primera convocatòria s’han presentat “83 projectes de gran valor”, ha explicat el president, i ha assenyalat que això “és la prova que Catalunya té uns ajuntaments dinàmics, preparats i amb projectes per fer realitat”. Els 20 municipis d’aquesta primera convocatòria són: Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Mataró, Lleida, Tarragona, Reus, la Pobla de Segur, Manresa, Amposta, Torrelameu, Solsona, Figueres, Olot, Vic, Girona, la Seu d’Urgell, Calafell, Sant Joan Despí i Tortosa.
En l’acte també ha intervingut la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, qui ha posat en relleu que el Pla de Barris “forma part d'aquesta manera de fer catalana: tenir cura de les nostres coses”. I ha afegit que suposat una inversió per “enfortir l'espai públic on vivim, fet que contribueix també a reclamar valors com tenir una vida digna, el respecte entre els veïns i veïnes, el valor de la llar, que es refà si el barri fa goig, o, fins i tot, que un es troba bé amb si mateix, a casa i al barri”.
Col·laboració institucional per als barris vulnerables
El Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 deriva de l’aplicació de la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, aprovada el 2022 i que actualitza i dona continuïtat a l’antiga Llei de barris de 2004. És una política pública transformadora que té com a objectiu la regeneració urbana i social en barris amb vulnerabilitats acumulades a través de la col·laboració entre els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya.
Els projectes se centren en zones identificades com a Àrees d’Atenció Especial (AAE), amb indicadors baixos de renda (per sota de la mitjana de Catalunya), dèficits d’equipaments o serveis, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals. Es preveu que aquest pla permeti executar, entre 2025 i 2029, 120 accions Programes Memòria d’Intervenció Integral (PMII) de transformació a tot Catalunya, amb una inversió total conjunta de 1.600 milions d’euros, per reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne, així com enfortir les comunitats amb la participació activa i construir prosperitat compartida
Els Programes Memòria d’Intervenció Integral (PMII) dels ajuntaments han de dedicar almenys el 25% de les actuacions a:
- Transformacions físiques: en l’àmbit d’urbanisme, habitatge i eficiència energètica i hídrica.
- Transició ecològica: actuacions d’emergència climàtica, infraestructura verda urbana, serveis ambientals i economia circular.
- Acció sociocomunitària: reducció de les desigualtats socials, equitat de gènere, salut i educació i econòmica i ocupació.
El percentatge de finançament per part del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial varia en funció de la població de cada municipi:
- Per a municipis o agrupacions de municipis de més de 50.000 habitants: 50% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 50.000 i 20.000 habitants: 60% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis d'entre 19.999 i 5.000 habitants: 70% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants: 75% del pressupost del programa.
- Per a municipis o agrupacions de municipis de menys de 5.000 habitants que argumentin dificultats per assumir la seva part del finançament: excepcionalment es pot sol·licitar que el finançament del Fons sigui del 90 % del pressupost del programa. En aquest cas, cal justificar la dificultat per assumir la part que els correspon.
Pels municipis de més de 20.000 habitants, el límit pressupostari és de 25 MEUR, mentre que per als municipis de menys de 20.000 habitants és de 12,5 MEUR.
