La Llei de mesures en matèria d’habitatge i urbanisme ja ha entrat en vigor i el text aprovat publicat al DOGC activa la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions. A partir d'ara, tots els habitatges amb ús residencial hauran de complir amb el topall de preus, independentment de la durada del contracte de lloguer. En el cas dels lloguers de temporada caldrà fer constar la finalitat del contracte i acreditar-la.

S’estableix també un increment de la reserva de sòl de protecció pública en els nous planejaments urbanístics, la creació del Registre de grans tenidors i la Comissió de Supervisió de Contractes d'Arrendament d'Habitatge; reforça la inspecció, declara els inspectors agents de l'autoritat i en regula les funcions.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat la modificació per "incrementar el parc d'habitatge assequible" i fomentar la "protecció de l'habitatge habitual". “Aquesta llei desplega mesures urgents, perquè l’habitatge torni a ser un dret i no una font d’angoixa”, va destacar Paneque durant el debat al Parlament.

Efectes positius de l’aplicació de la Llei d’habitatge estatal

L’estratègia que ha posat en marxa el Govern, amb relació a l’aplicació de la Llei estatal 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, “va més enllà de la declaració de zona residencial de mercat tens i es combina amb dues mesures més: l’ampliació del parc públic de lloguer i la posada en marxa del fons d’emancipació per als joves”, ha remarcat la consellera Sílvia Paneque.

Amb l’aplicació de la Llei estatal i les noves polítiques, també es constata que “s’està afavorint l’estabilització del mercat de l’habitatge a Catalunya, tant de compra com de lloguer”, ha assegurat Paneque, contribuint a la millora de les condicions de vida de les famílies catalanes.

La primera conseqüència de la declaració de zones tenses a Catalunya, segons l’anàlisi de dades de les fiances dels contractes de lloguer dipositades a l’INCASÒL, ha estat “el refredament en l’increment dels preus del lloguer en els municipis inclosos en la declaració”, respecte als que no en formen part.

Amb les dades disponibles, es visualitza l’ampliació del conjunt del mercat del lloguer. Així, “des del 1r trimestre de 2024 i fins al segon trimestre de 2025, s’han incorporat 24.518 nous habitatges en lloguer habitual i permanent als municipis tensats”, ha detallat la consellera.

Una altra conseqüència que ha tingut l’aplicació de la contenció de rendes és la pròrroga dels contractes de lloguer vigents. Això ha reduït la rotació i, per tant, el nombre de nous contractes signats cada trimestre, donant més estabilitat a les famílies que viuen de lloguer. D’una mitjana d’uns 40.000 nous contractes abans de la declaració de ZMRT, s’ha passat a una mitjana de 27.000 nous contractes, i això suposa que “unes 13.000 famílies llogateres cada trimestre es beneficien d’una pròrroga del seu contracte vigent”, ha conclòs Paneque, amb la corresponent reducció de les despeses d’intermediació que comporta aquest procés.

Pel que fa a l’evolució del nombre de transaccions de compravenda, la consellera ha exposat que “a Catalunya fins i tot evoluciona més favorablement que al conjunt de l’Estat i a altres comunitats amb dificultats per accedir a un habitatge que no fan servir les possibilitats que dona la Llei estatal d’habitatge”.