El Govern ha acordat, a proposta del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, la concessió de la Medalla i de la Placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic a vint personalitats, deu homes i deu dones, i a dues institucions, respectivament. Aquests guardons es van crear l’any 1982 i per un decret del passat desembre se’ls va afegir una dotació econòmica que serà fixada anualment (enguany és de 3.000 euros per medalla i 12.000 per placa). També, pel mateix decret, es creava un jurat que valorarà els mèrits i seleccionarà les persones mereixedores de les condecoracions.

Les persones a qui s’atorga la Medalla Narcís Monturiol, per la seva contribució destacada al progrés científic i tecnològic de Catalunya són Maria Dolors Baró i Mariné, catedràtica de física aplicada; Carme Batlle i Gallart, especialitzada en l’estudi de nuclis urbans; Oriol Bohigas i Guardiola, arquitecte i urbanista; Carme Borrell i Thió, doctora en medicina; Francesc Xavier Bosch i Jose, doctor en medicina, oncòleg i epidemiòleg; José Costa i López, catedràtic d’enginyeria química; Eulàlia Duran i Grau, catedràtica de filologia catalana; Josep Gibert i Clols, investigador de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont; Antoni Lloret i Orriols, professor Física Aplicada i Òptica; Asunción Moreno i Bilbao, catedràtica de Teoria del Senyal i Comunicacions; Montserrat Pagès i Torrens, professora d’investigació de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona; Àngels Pascual de Sans, llicenciada en ciències, doctora en Economia i catedràtica de Geografia Humana; Miquel Àngel Pericàs i Brondo, catedràtic de química orgànica i director de l’Institut Català d’Investigació Química; Joan Ramon i Torres, doctor en geografia i història; Jacint Ros i Hombravella, llicenciat en dret i doctor en ciències econòmiques; Conxita Royo i Calpe, doctora enginyera agrònoma; Jordi Sabater i Pi, catedràtic emèrit de psicobiologia i primatologia; Miquel Siguan i Soler, catedràtic de psicologia; Maria Jesús Uriz i Lespe, professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques; i Anna Veiga i Lluch, doctora en ciències biològiques.

La Placa Narcís Monturiol s’ha atorgat a l’Institut Universitari d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona, i a la Fundació Jordi Gol i Gurina, que té com a finalitat impulsar la recerca i la formació d’investigadors en l’atenció primària de salut.

Ma Dolors Baró i Mariné

Catedràtica de física aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Cap del grup de física dels materials i directora científica del Servei de Microscopia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Per la seva tasca acadèmica i per les seves contribucions científiques amb repercussió internacional en diverses línies d’investigació sobre materials nanoestructurats amb possibles aplicacions funcionals.

Carme Batlle i Gallart

Formada a l’escola de Jaume Vicenç Vives de la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat la seva activitat, sempre dedicada a l’edat mitjana, primer als museus d’art de l’Ajuntament de Barcelona i després al Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en l’estudi de nuclis urbans, en els temes de municipi i societat, ha estudiat principalment els casos de Barcelona i la Seu d’Urgell.

Oriol Bohigas i Guardiola

Arquitecte i urbanista. Fundador del Grup R. Catedràtic de composició de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. És doctor honoris causa per la Universitat Tècnica de Darmstadt i per la Universitat Menéndez y Pelayo, i catedràtic emèrit per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser delegat d’Urbanisme i regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Ha rebut entre d’altres: la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona, la Medalla d’Or de l’Arquitectura Espanyola i la Medalla d’Urbanisme de l’Académie d’Architecture de París.

Carme Borrell i Thió

Doctora en medicina (salut pública). La seva línia de recerca ha estat l’estudi de les desigualtats socials en salut i, sobretot, l’impacte de les desigualtats de classe social, de privació material i de gènere tant en els determinants de la salut, com en la salut percebuda, la morbiditat i la mortalitat.

Francesc Xavier Bosch i Jose

Doctor en medicina, oncòleg i epidemiòleg. Pels treballs de recerca epidemiològica en les relacions entre infeccions virals i càncer, principalment en els virus de la família papil·loma i el càncer de coll de matriu.

José Costa i López

Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Barcelona des de 1967. Ha contribuït al desenvolupament de l’enginyeria química a Catalunya. La seva tasca de recerca ha estat reconeguda internacionalment, en els camps de la transferència de matèria i de l’enginyeria de la reacció química.

Eulàlia Duran i Grau

Catedràtica de filologia catalana de la Universitat de Barcelona (jubilada). Pels seus estudis innovadors sobre història i cultura catalanes de l’època del Renaixement i, en especial, per la direcció d’un inventari en curs del patrimoni escrit d’aquest període.

Josep Gibert i Clols

Investigador de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell. Ha descobert importants jaciments amb presència humana a la regió d’Orce (Andalusia) i Cartagena (Múrcia), on ha dirigit les campanyes d’excavació. Les seves recerques se centren a establir nous models de dispersió dels nostres avantpassats basats en els canvis culturals i ecològics. Ha estat pioner en l’aplicació de noves tecnologies a l’estudi dels fòssils humans.

Antoni Lloret i Orriols

Director de Recerca del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) a l’École Polytechnique de Palaiseau (França) i darrerament professor del Departament de Física Aplicada i Òptica de la Universitat de Barcelona i director de l’Agrupació Euroregional de Sistemes Fotovoltaics (GESP) del Parc Científic de Barcelona, per la valuosa recerca sobre les cèl·lules solars, el desenvolupament de l’energia fotovoltaica integrada en edificis i per la seva continuada vinculació amb el país.

Asunción Moreno i Bilbao

Catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya en l’àrea de Teoria del Senyal i Comunicacions. Per la seva tasca en la recerca i desenvolupament de tecnologies de la parla.

Montserrat Pagès i Torrens

Professora d’Investigació de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona del CSIC. Per la seva contribució al coneixement dels mecanismes de resistència de les plantes a la sequera, mitjançant la identificació de gens de resposta a la dessecació i el desenvolupament de noves eines de genètica molecular per la millora dels conreus en zones àrides.

Àngels Pascual de Sans

Llicenciada en ciències, doctora en Economia i catedràtica de Geografia Humana. Ha aplicat la seva activitat de recerca en l’àrea de població, especialment en temes relacionats amb l’assentament de la població, la mobilitat espacial i les migracions. Dirigeix el Grup de Recerca sobre Migracions (GRM) en el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. La docència s’ha centrat en la metodologia de la recerca en ciències socials.

Miquel Àngel Pericàs i Brondo

Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona i director de l’Institut Català d’Investigació Química. Les seves línies de treball són: el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàl·liques.

Joan Ramon i Torres

Doctor en geografia i història. Tècnic de patrimoni històric i responsable de l’Àrea d’Arqueologia al Consell d’Eivissa i Formentera, ha dirigit nombrosos projectes d’excavació arqueològica i d’investigació a les illes Pitiüses i a Andalusia i ha col·laborat en treballs al nord d’Àfrica. És especialista en l’època feniciopúnica i també ha treballat en arqueologia romana, tardoantiga i medieval.

Jacint Ros i Hombravella

Llicenciat en dret i doctor en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de política econòmica a la Universitat de Barcelona i abans a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat la seva recerca sobre l’economia catalana, la política econòmica espanyola i en el sector financer. Assessor del Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM) i membre de la Comissió de Política Econòmica a la Cambra de Comerç de Barcelona. Col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Conxita Royo i Calpe

Doctora enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de Catalunya, va ser la iniciadora dels programes de millora genètica de cereals d’hivern de la Generalitat.  Ha estat responsable dels programes de millora genètica de triticale i de blat dur de l’IRTA. Ha coordinat diversos projectes de recerca nacionals i internacionals en l’àmbit de la millora genètica, agronomia i ecofisiologia dels cereals. Actualment coordina la Red Temática de Trigo Duro i el Programa Nacional de Mejora de Trigo Duro, ambdós participats per equips de recerca de diverses comunitats autònomes.

Jordi Sabater i Pi

Catedràtic emèrit de psicobiologia i primatologia de la Universitat de Barcelona. Pels seus treballs científics a l’Àfrica central dedicats al coneixement de la conducta dels grans primats africans i pel descobriment de les granotes goliat, els amfibis més grans del món, i les conductes culturals dels ximpanzés. També ha realitzat estudis de la conducta de les aus indicadores de mel i estudis etnogràfics d’algunes ètnies de l’Àfrica central (fang).

Miquel Siguan i Soler

Catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona va organitzar l’ensenyament universitari d’aquesta matèria com a llicenciatura i va contribuir a crear-ne la facultat. L’any 1969 es va fer càrrec de la direcció de l’Institut de Ciències de l’Educació de la mateixa Universitat, a través del qual va contribuir a introduir el català a l’ensenyament. La seva recerca s’ha centrat en la psicologia i la sociologia del llenguatge i, molt especialment, en el bilingüisme i les situacions de llengües en contacte.

Maria Jesús Uriz i Lespe

Professora d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Directora del Departament d’Ecologia Bentònica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Per la seva carrera investigadora en ecologia del bentos marí, amb la introducció de nous enfocaments als estudis de biomarcadors de contaminació, dispersió larvària i biomineralització en las esponges i, en particular, per les seves rellevants aportacions en el camp de l’ecologia química marina aplicades a l’obtenció de nous medicaments anticancerígens d’origen marí.

Anna Veiga i Lluch

Doctora en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en reproducció humana i tècniques de reproducció assistida. Directora científica del Servei de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus. Directora del banc de cèl·lules mare del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. Per les seves aportacions en el camp de l’embriologia humana (fecundació i desenvolupament embrionari precoç), metodologies de cultiu d’embrions in vitro, genètica i reproducció, diagnòstic preimplantacional d’anomalies cromosòmiques en embrions, tècniques de congelació de teixit ovàric, gàmetes i embrions preimplantacionals.

S’atorga la Placa Narcís Monturiol a les institucions següents:

Institut Universitari d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la Universitat de Barcelona

Creat per decret de la Generalitat de Catalunya l’any 1993, ha dut a terme tasques de recerca i docència de les llengües i cultures mesopotàmiques, síries, egípcies i indoiranianes, i ha introduït l’estudi sistemàtic d’aquestes disciplines a la universitat, la qual cosa ha permès la formació d’especialistes i de doctors en aquests àmbits. Ha realitzat igualment excavacions arqueològiques a Síria i ha publicat nombroses monografies i estudis de reconegut prestigi internacional.

Fundació Jordi Gol i Gurina

Té com a finalitat principal impulsar, promoure i desenvolupar la recerca i la formació d’investigadors en l’àmbit de l’atenció primària de salut, i la difusió dels coneixements generats per la investigació. L’Institut Català de la Salut la va crear l’any 1995. Des del seu inici s’han realitzat 225 projectes de recerca, en els quals han col·laborat 157 centres de salut de Catalunya i més de 500 investigadors. Organitza l’activitat científica en 9 àrees de recerca en les quals destaca el lideratge de la xarxa d’activitats preventives i de promoció de la salut.