El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Oriol Ferran, i Xavier Hernández, director general de Recerca han participat avui a l’acte de celebració dels 15 anys del CESCA. La commemoració ha anat acompanyada de la inauguració de nous equipaments, en concret, dos nous clústers Linux, un de càlcul i un altre d’informació, i una llibreria automatitzada per a l’emmagatzematge de dades. Aquests equipaments milloren considerablement el nivell de capacitat de supercomputació i d’emmagatzematge de dades del centre.
Amb motiu del 15è aniversari, el Rafel Español, president del CESCA, ha afirmat que “el trajecte que s’ha fet al llarg d’aquests 15 anys és força satisfactori, ja que s’ha anat ampliant l’àmbit horitzontal dels serveis cientificotècnics del CESCA per a la universitat i la recerca, els quals han demostrat amb escreix la seva utilitat per al progrés del nostre país”.
El clúster de càlcul CP4000 està format per 16 nodes ProLiant DL145 G2 i s’usarà per reforçar l’execució de treballs poc paral•lels i amb una ocupació moderada de memòria, complementant així els grans servidors amb memòria compartida ja existents. Amb aquest nou maquinari, el rendiment punta agregat del Centre ha superat el teraflop per segon, passant de 691 a 1.046 Gflop/s, és a dir, es poden fer teòricament 1 bilió d’operacions de coma flotant per segon.
El clúster d’informació el composen 10 nodes ProLiant DL360 G4p i s’utilitzarà per hostatjar els dipòsits d’informació i els portals universitaris de les institucions consorciades o de les adherides a l’Anella Científica. La migració dels serveis a aquest nou maquinari els oferirà una alta disponibilitat i els proporcionarà un millor rendiment i una major escalabilitat en les consultes que rebin. Els dos clústers han estat adquirits a Hewlett-Packard (HP).
La nova llibreria automatitzada Scalar i2000 d’ADIC s’ha posat en marxa amb una capacitat de 34 TB, amb 100 cel•les habilitades de 300 i 85 cintes de 400 GB de capacitat cadascuna, i és ampliable fins a 120 TB. La llibreria s’ha adquirit a Internacional Periféricos y Memorias España (IPM). El CESCA va iniciar servei d’emmagatzematge de dades l’any 1999 i en l’actualitat havia arribat al màxim de la seva capacitat (20 terabytes, 20 x 1012 bytes) motiu pel qual s’ha fet aquesta ampliació.
Aquest increment de capacitat d’emmagatzematge respon al creixement dipòsits d’informació en accés obert com els de Tesis Doctorals en Xarxa (http://www.tesisenxarxa.net), Recercat (http://www.recercat.net) o el de Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO). El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Oriol Ferran, ha indicat que “cal treballar per garantir la generació de continguts oberts i de lliure accés” en la línia del que proposa el grup de treball Aliança Digital que impulsa el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Per a Oriol Ferran “és molt important que aquesta manera d’entendre la transmissió del coneixement guanyi espai i apareguin nous projectes, en especial, des de l’àmbit universitari”. En aquesta línia treballa el programa Universitat Digital que promou el DURSI.
15 anys al servei de la universitat i la recerca
Fa 15 anys que es va signar el conveni per crear un consorci “amb l’objectiu de gestionar un gran complex de sistemes de càlcul”. Ja en els seus inicis, es va detectar que per poder accedir als recursos de supercomputació era necessari desplegar una xarxa de comunicacions d’altes prestacions; aquesta es va posar en operació l’any 1993 i es va anomenar l’Anella Científica. Per això, l’objecte fundacional del CESCA es va ampliar posteriorment per afegir-hi “i de comunicacions”.
Al llarg d’aquests anys l’Anella Científica ha passat de connectar 6 institucions a 54 i ha renovat la seva tecnologia dos cops, l’any 1998 de DQDB a ATM i l’any 2003 a Gigabit Ethernet. A més de permetre l’accés a Internet, l’Anella Científica també ofereix tota una sèrie de serveis de valor afegit que s’hi han anat incorporant gradualment: accés remot, per facilitar el teletreball; seguretat, per respondre de forma coordinada a les incidències produïdes (infeccions, atacs, correu brossa...); certificació digital, per fer les transaccions electròniques més segures; autenticació, per facilitar la mobilitat dels investigadors arreu d’Europa; veu sobre IP, per reduir el cost de les trucades interprovincials a Barcelona, etc.
Per assegurar l’accessibilitat de la informació científica a tots els ciutadans, l’any 1999 es va crear el Punt Neutre d’Internet a Catalunya (CATNIX) que afavoreix a més l’intercanvi de tràfic amb qualitat de servei entre els diferents proveïdors d’Internet, que han passat dels 10 inicials als 20 actuals. El CATNIX també ofereix diversos serveis de valor afegit com ara el multicast, l’IPv6, l’NTP, el servidor arrel de noms F, el servidor de prefixes bogon..
La potència de càlcul també ha crescut significativament, dels 1.000 milions d’operacions per segon que es podien fer en els dos equips vectorials inicials (de Cray i IBM) s’ha passat a les més d’un bilió d’avui dia, en vuit màquines de diverses característiques funcionals (d’HP i SGI) per tal que 60 grups de recerca investiguin sobre l’estructura electrònica de les molècules, els cristalls moleculars d’interès tecnològic, el reconeixement molecular, les reaccions implicades en química atmosfèrica i en processos de combustió, la química d’hidrurs de metalls de transició, l’estructura d’enzims i la catàlisi, l’estudi de les galàxies... i així trobar nous materials, avançar en el tractament de malalties o reduir l’impacte de l’ésser humà en el medi ambient. La seva tasca s’ha vist reconeguda amb diversos guardons (la medalla Narcís Monturiol, les distincions del DURSI, el premi de la Real Sociedad Española de Química, el premi Solvay d’Investigació Química, el premi Laboratorios Salvat, etc.).
Els serveis de supercomputació s’han anat ampliant cap a altres àrees: des de 1996, el disseny de fàrmacs que ofereix a 6 laboratoris farmacèutics eines per la cerca de farmacòfors en bases de dades de compostos d’interès biològic; des de 2000, els portals i bases de dades universitàries que ofereixen un accés eficient i segur a 13 webs institucionals; des de 2001, els dipòsits d’informació en accés obert ja citats tal com el servidor de Tesis Doctorals en Xarxa, RECERCAT i el RACO, que s’inaugurarà properament.
Des de l’any 1994, aquestes dues àrees d’activitat, els sistemes i les comunicacions, s’han complementat amb una tercera, la promoció, per formar en l’ús dels recursos del Centre i per difondre les pròpies activitats i els beneficis que les tecnologies d’altes prestacions reporten a la societat en general, a través de la revista Teraflop, del web i d’altres mitjans.
Aquest creixement constant reflexa l’eficàcia i el dinamisme del CESCA, que ha sabut generar els consens necessaris entre tots els consorciats (govern i universitats públiques i privades) per assolir els nous reptes que la societat li demana. El Govern de la Generalitat de Catalunya així ho va considerar, atorgant-li el 2002 la Placa Narcís Monturiol.
Sobre el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA)
L’objectiu fonamental del Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) és gestionar un gran complex de sistemes de càlcul i de comunicacions per donar servei a la universitat i a la recerca, basat en tres àrees d’activitat: els sistemes per a càlcul científic i per a informació universitària; les comunicacions, centrades en la gestió de l’Anella Científica i del CATNIX (www.catnix.net), i la promoció de l’ús i els beneficis d’aquestes tecnologies. El CESCA és un consorci públic creat l’any 1991 que està integrat per la Generalitat de Catalunya, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, i nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, URV, UdL, UOC i URL), on també hi col•labora el CSIC.
