- La major part de les atencions es refereixen a tortugues marines, amb un total de 165 exemplars
- El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica encarrega aquesta operativa a la Fundació CRAM
Aquest 2025 s’ha atès un total de 276 exemplars de fauna marina: 165 tortugues marines, 35 cetacis i 76 elasmobranquis. Una xifra superior a la del 2024, quan es va donar servei a 105 animals.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica encarrega aquesta operativa a la Fundació CRAM, que presta el servei a través de la iniciativa SERVIMAR d’assistència a fauna marina. Compta també amb el suport del Cos d’Agents Rurals i la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la UE - NextGenerationEU. El servei està disponible les 24 hores del dia, els 365 dies a l’any i, a més de les instal·lacions de la Fundació, disposa d’un vehicle de rescat i un equip especialitzat de tècnics.
Les atencions a exemplars de tortugues marines han estat les més elevades. Durant el 2025 s’ha atès un total de 98 exemplars vius de tortuga marina, principalment a causa de la interacció pesquera (el 79%). Es tracta de la xifra més alta d’assistències a tortugues vives, superant l’any 2021 amb 90. De les 98 tortugues, 62 ja han estat reintroduïdes amb èxit al medi natural i una vintena romanen encara ingressades al Centre de Recuperació amb pronòstic favorable a la seva reintroducció en les pròximes setmanes.
Pel que fa a patologies, el 34% dels animals patien d’embòlia gasosa, una malaltia molt associada a la captura accidental per arrossegament, i van ser tractades a través de la cambra hiperbàrica, així com amb tractaments d’oxigenoteràpia.
L’entortolligament amb xarxes a la deriva també ha estat un dels problemes més recurrents en els animals tractats amb 10 casos, quatre de les quals van requerir una cirurgia d’amputació a causa de la gravetat de les seves ferides.
En la majoria d’aquests casos ha estat fonamental la col·laboració del sector pesquer, ja que són els primers a detectar la captura accidental i són els encarregats d’activar el protocol de rescat, que consisteix a mantenir-les en bones condicions al vaixell i traslladar-les vives al port. Iniciatives com el pla Bycatch que desenvolupa la Generalitat o el projecte “Pescadors a favor del mar” de la Fundació CRAM són cabdals en aquest sentit per capacitar i sensibilitzar al sector pesquer davant les captures accidentals de fauna protegida.
També s’ha donat servei a 67 tortugues marines que han encallat mortes a diferents punts del litoral català.
Més d’una trentena de cetacis atesos
Al llarg de tot l’any, també s’ha donat assistència a un total de 35 cetacis, dels quals 8 van arribar vius després d’encallar en diferents punts del litoral català: sis de l’espècie Stenella coeruleoalba, un de l’espècie Grampus griseus i 1 de l’espècie Tursiops truncatus.
Els encallaments de cetacis solen presentar un pronòstic complicat. Cal tindre en compte que molts d’aquests animals porten setmanes sense la protecció del grup ni possibilitat d’alimentar-se, i arriben a la costa en un estat de salut molt desfavorable per a la seva recuperació. Així i tot, és essencial proporcionar-los un entorn tranquil i controlat, així com l’atenció veterinària adequada per garantir-ne el màxim benestar.
En cas de trobar un cetaci viu encallat a la platja, és fonamental recordar que no s’ha de manipular ni intentar oferir-li assistència directa. Cal trucar immediatament al 112 i esperar l’arribada dels equips especialitzats.
Xifra rècord d’avisos de mantes i rajades
Durant el 2025, s’han donat servei a la gestió de 76 avisos d’elasmobranquis, 11 d’aquests de l’espècie Mobula mobular, un tipus de manta catalogada com a protegida.
Tot i que la presència de taurons i rajades a la Mediterrània és habitual, particularment a estacions càlides com la primavera i l’estiu, aquest increment d’albiraments tant a prop de la costa, així com d’espècimens encallats és molt inusual. Davant d’aquesta situació, s’ha creat un grup de treball d’especialistes de diferents administracions de la zona mediterrània, centres de recuperació i centres d’investigació per intentar donar una resposta coordinada a aquest fenomen. Actualment, l’opció més avalada pels experts és que els encallaments d’aquestes mantes estarien associats a múltiples factors simultàniament, ja que els casos registrats fins ara no segueixen un patró clar.
Per això, aquest grup ha establert unes pautes comunes i s’estan duent a terme diverses anàlisis patològiques i mediambientals per intentar identificar amb exactitud els factors que podrien estar influint en els encallaments de mantes dels darrers mesos. El 2025 s’ha enregistrat un total de 37 casos d’encallaments de l’espècie Mobula mobular a Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i Illes Balears.
