Sala de premsa

event_note Nota de premsa

Duch: "Els europeus no ens podem permetre ni ser ingenus ni anar dividits; ens cal una UE més integrada, més autònoma i rearmada moralment"

  1. Al Fórum Europa Tribuna Catalunya, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior ha anunciat que el pròxim Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la UE de la Generalitat serà un “pla de país” obert a la societat
  2. Duch també ha refermat el compromís del Govern amb el multilateralisme oferint Catalunya com a seu d’agències de Nacions Unides: “Podem ser la llar d’organitzacions internacionals més necessàries que mai”
El conseller Jaume Duch, al Fórum Europa Tribuna Catalunya.
El conseller Jaume Duch, al Fórum Europa Tribuna Catalunya.
{"uuid":"364318db-ac1f-4c2e-a079-6402e4600371","name":"IMG_3149.JPG","author":"EXT","type":"0","location":"0"}

En un món que el conseller ha qualificat de “convuls, més fragmentat i molt més incert”, i marcat per canvis que afecten “pilars fonamentals” com la democràcia i el dret internacional, els europeus “no ens podem permetre ni ser ingenus ni anar dividits”, ha asseverat.

“Ens cal una Unió molt més integrada políticament i econòmicament, més autònoma en molts àmbits i rearmada moralment per conservar la seva solidesa democràtica”, ha afirmat.

Així, per a Duch, la Unió Europea necessita “capacitat de decisió pròpia” en àmbits “essencials” com la seguretat i la defensa, l’accés a l’energia i a tecnologies crítiques, i, alhora, continuar construint aquesta Unió Europea aprofundint en el mercat interior, enllestint la unió bancària i millorant el procediment de presa de decisions perquè requereixi menys unanimitats i sigui més ràpid.

Es tracta de “defensar Europa” en l’actual context internacional, ha dit el conseller, i això passa per “tenir un full de ruta, destinar els recursos necessaris i tenir la voluntat política”, ha assegurat. “El full de ruta hi és”, ha afirmat, recordant l’existència dels informes Draghi, Letta i Kubilius, “però els recursos no hi són”. En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’un nou Marc Financer Pluriennal “molt és ambiciós” en recerca, innovació, infraestructures estratègiques, competitivitat, sobirania industrial, semiconductors, bateries o biotecnologia.

La voluntat política, finalment, és segons el conseller “fonamental” i “sembla que es comença a tenir” perquè s’està “abandonant certa ingenuïtat”. “Hem de ser capaços de defensar-nos d’una manera més clara”, ha defensat.

Per aconseguir tot això, Duch també ha subratllat la necessitat de comptar amb la ciutadania: “S’haurà de saber connectar amb les preocupacions reals, de cada dia, de la gent”, ha dit, com l’habitatge, la seguretat o la intel·ligència artificial. “Si volem una Europa forta geopolíticament, hem de ser capaços de respondre a les necessitats de la seva ciutadania”, ha reblat.

El paper de Catalunya

En aquest context, per al titular d’Unió Europea i Acció Exterior “seria un error pensar que només els estats s’han de moure i poden ser influents”. Catalunya i la resta de regions europees amb capacitats d’autogovern importants i societats “molt vives i dinàmiques” poden “jugar un paper”, ha afirmat.

En aquest sentit, el conseller ha anunciat que el pròxim Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea 2027-2030 de la Generalitat serà “un veritable pla de país”, perquè serà “el més obert i participatiu possible”. En concret, el Govern vol que compti amb les aportacions de les diferents institucions, universitats, centres de recerca, organitzacions empresarials, sindicats i altres entitats vinculades a l’acció exterior: “Que ens ajudin en la seva redacció i, per descomptat, en la seva execució”.

El document guiarà l’acció exterior de l’executiu i del país en els propers anys i, per tant, ajudarà a “afrontar conjuntament els grans reptes globals”.

El Govern vol tenir “presència, incidència i lideratge” a la Unió Europea en tres nivells complementaris: a les institucions comunitàries –al Comitè de les Regions, al Parlament Europeu, al Consell de Ministres i a la Comissió Europea–, les xarxes regionals –com els Quatre Motors per a Europa i altres xarxes temàtiques– i la Delegació del Govern davant la Unió Europea. I prioritza àmbits com el Marc Financer Pluriennal i les polítiques de cohesió, la política de pesca, la transformació tecnològica o l’oficialitat del català.

Compromís amb el multilateralisme

En la seva intervenció, el conseller també ha posat el focus en la resta del món i ha reiterat el compromís del Govern amb el multilateralisme.

“Estem assistint a l’abandonament i al descrèdit d’un món basat en regles i que comença, malauradament, a semblar un món basat en la llei del més fort”, ha lamentat. Davant d’aquesta situació, “treballarem en favor del reforçament del sistema multilateral internacional, per exemple, amb els nostres convenis amb organismes de Nacions Unides, que reforçarem en els propers mesos”, ha explicat.

“Mentre alguns es desmarquen de Nacions Unides i li retiren el seu suport”, ha dit, “nosaltres hi volem estar encara més compromesos”, ha insistit, i, per això, Catalunya té “la capacitat i la voluntat” d’acollir algun dels organismes o agències de Nacions Unides que vulguin o necessitin buscar un nou acomodament. “Catalunya pot ser la llar d’alguna d’aquestes organitzacions internacionals que són ara molt més necessàries que mai”, ha remarcat.

Amb la vista encara posada en tot el món, més enllà d’Europa, Duch ha exposat, finalment, les actuacions del Govern per diversificar relacions. En aquest sentit, ha posat en relleu la projecció econòmica en nous mercats per “reduir dependències” i “obrir oportunitats reals” per al teixit productiu del país. I també el disseny de noves estratègies regionals, com la ja aprovada Estratègia Àsia o la pròxima Estratègia per a l’Amèrica Llatina.

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia