L’aprovació definitiva per part del conseller arriba una setmana després que la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’aprovés provisionalment i el mateix dia que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya n’ha aprovat l’informe.
El Pla director aprovat té tres objectius principals:
a) Conservar lliure d’urbanització l’espai de Gallecs, que es mantindrà així com a espai natural, terreny agrícola i àmbit de lleure en la natura per als ciutadans de les poblacions veïnes.
b) Ordenar de manera definitiva la urbanització de l’entorn del paratge i les àrees de contacte entre l’espai construït i l’espai lliure.
c) Garantir la gestió de l’àmbit de Gallecs amb la participació de les administracions locals i la Generalitat.
Així, el Pla director garanteix la no urbanització de les 774 hectàrees que configuren l’espai central de l’àrea. Es tracta d’un espai d’un alt interès natural i agrícola que compleix, a més, la funció de separador entre els àmbits urbanitzats de la riera de Caldes i el Tenes, així com de connector natural entre els espais de la serralada litoral (Cingles del Bertí, el Farell) i la serralada Litoral (serra de Marina, Cèllecs). Des del punt de vista dels valors paisatgístics, Gallecs és un dels pocs exemples de plana vallesana que s’ha mantingut lliure d’urbanització.
Església de Santa Maria de Gallecs
Per tots aquests motius, a partir de l’aprovació del Pla director urbanístic, s’iniciaran els tràmits per la qualificació de Gallecs com espai obert de protecció especial dins el Pla Territorial Metropolità que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques està elaborant. Així mateix, el paratge serà inclòs pel Departament de Medi Ambient i Habitatge en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
Gestió consorciada
Per a la gestió de l’espai, es preveu la constitució d’un Consorci integrat pels municipis concernits (Lliçà de Vall, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Palau-Solità i Plegamans, Parets del Vallès, Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda) la Generalitat i altres institucions que vulguin adherir-se. El Consorci rebrà el sòl protegit en règim de cessió i el gestionarà per tal de garantir-hi la continuïtat de les activitats agrícoles, la preservació del paisatge i l’ús com espai de lleure per part dels ciutadans.
Finalment, el Pla preveu l’ordenació dels espais situats entre les àrees ja urbanitzades i la xarxa viària existent en l’entorn de l’àmbit preservat. Així el contacte entre els teixits urbans i l’espai obert tindrà un caràcter harmònic i ordenat.
Un conflicte iniciat el 1970
La controvèrsia urbanística sobre la transformació i els usos de l’espai de Gallecs s’inicià l’any 1970, quan el Ministerio de la Vivienda de llavors delimità un espai de 1.472 ha. al bell mig del Vallès amb l’objectiu de construir-hi una nova ciutat per a una població aproximada de 130.000 habitants, en el marc de l’anomenat Programa ACTUR (de "actuaciones urbanísticas urgentes"). Des de ben aviat, el projecte fou contestat pels ajuntaments i nombroses entitats ciutadanes, donant lloc a una polèmica urbanística que s’ha perllongat per més de tres dècades.
Tanmateix els terrenys foren expropiats i, tot i que el projecte inicial de "ciudad-satélite" no prosperà, han conegut un procés d’urbanització molt assenyalat, per usos industrials i residencials, que n’ha afectat un 43,2% de la seva superfície total. Els municipis de l’entorn no renunciaren mai, de tota manera, a l’objectiu de mantenir l’espai central de l’àmbit lliure d’urbanització.
Amb la nova etapa del Govern de la Generalitat, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques es proposà com un dels seus objectius prioritaris cloure de manera definitiva aquest conflicte i integrar Gallecs en el sistema metropolità d’espais oberts, d’acord amb els criteris de planejament territorial i d’ordenament urbanístic que impulsa. Així, el 20 de gener del 2004, menys d’un mes després de la presa de possessió, el Govern inicià converses amb els ajuntament concernits per tal d’arribar a un acord sobre l’elaboració del Pla director. Un acord que es va definir el passat 20 d’octubre i que culmina avui amb l’aprovació definitiva del Pla director urbanístic del paratge de Gallecs.
