La resposta a les necessitats de qualitat d’una societat avançada

La riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans. Igualment pot esdevenir un recurs de desenvolupament econòmic, en particular per a les activitats turístiques però també agrícoles i ramaderes. D’altra banda, la varietat del mosaic paisatgístic contribueix a la preservació de la biodiversitat i constitueix un factor positiu en la prevenció dels incendis forestals, l’erosió del sòl i les inundacions.

Catalunya disposa d’una varietat i una riquesa paisatgística formidable. Ara bé,  al llarg de les darreres dècades els paisatges catalans han conegut, massa sovint, processos de degradació i de banalització. L’extensió desmesurada i poc ordenada de la urbanització, l’impacte de determinades infraestructures, l’abandonament de l’agricultura, la silvicultura i la ramaderia, la degradació d’algunes àrees urbanes i la sobre freqüentació d’alguns paratges han contribuït a posar en perill els valors ambientals, culturals i històrics de certs paisatges.

La Llei dota a les administracions catalanes instruments per tal de fer front als reptes i garantir la qualitat del paisatge. Amb l’aprovació d’avui es tanca un cicle que començà l’any 2000, amb l’adhesió de Catalunya a la Carta Europea del Paisatge per Resolució unànime del Parlament, que continuà amb la constitució de l’Observatori del Paisatge de Catalunya l’octubre de l’any passat i amb l’aprovació del Projecte de llei per part del Govern el dia 1 de març.

Un marc legal per als paisatges de Catalunya

La Llei que ha aprovat el Parlament té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, a fi d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un model de desenvolupament sostenible.

El nou marc legal contempla el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu. La garantia d’aquest dret s’instrumenta mitjançant diversos tipus de mesures i instruments d’intervenció.

Paisatges naturals, rurals i urbans: Tot partint de la concepció transversal del paisatge que impregna la Llei, les seves disposicions seran d’aplicació en el conjunt del territori de Catalunya: tant a les àrees naturals, rurals, urbanes i periurbanes; tant als paisatges singulars, com als paisatges quotidians o degradats

El paisatge en la planificació territorial: Aquesta Llei implica la integració del paisatge en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística, així com en la resta de polítiques sectorials que hi incideixin. Així doncs, per primera vegada, la gestió del territori queda vinculada a la dimensió paisatgística de l’entorn.

Cooperació entre administracions: La Llei regula la cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques en l’elaboració de les polítiques de paisatge i la concertació entre agents públics i privats en l’adopció d’instruments i decisions sobre el paisatge.

Intervencions exemplars: Mitjançant els instruments d’intervenció i diagnosi, la cooperació administrativa i un fons específic, es desenvoluparan actuacions concretes a tot Catalunya per tal de millorar espais degradats o conservar els valors paisatgístics d’altres.

Sensibilització i formació, el paisatge a l’escola: La Llei també preveu que la Generalitat de Catalunya fomenti la sensibilització de la societat, de les organitzacions privades i dels poders públics sobre el paisatge i els seus valors, la seva importància cultural, econòmica i la necessitat de promoure i potenciar la seva protecció, gestió i ordenació. Aquestes actuacions de foment contemplaran la consideració del paisatge en programes formatius, així com la potenciació i el suport a les organitzacions públiques i privades que realitzin actuacions de promoció i protecció del paisatge.

Instruments d’intervenció

La Llei preveu dos instruments bàsics: els Catàlegs i les Directrius del paisatge. Els primers són de caràcter descriptiu, mentre que les Directrius són de caràcter normatiu.

Catàlegs del paisatge

Els catàlegs del paisatge són els documents de caràcter tècnic que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los.

L’abast territorial dels catàlegs es correspon amb el de cadascun dels àmbits d’aplicació dels Plans territorials parcials.

Els catàlegs de paisatge contindran un inventari dels valors paisatgístics presents a la seva àrea, l’enumeració de les activitats i processos que incideixen de manera més notòria en el paisatge, la delimitació de les unitats de paisatge -les zones de paisatge sobre les que pot recaure un règim diferenciat de protecció, gestió o ordenació- i la definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cadascuna d’elles. Aquests objectius han de ser l’expressió de les aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn.

Així mateix, als catàlegs de paisatge s’inclourà una proposta de mesures i accions necessàries per a assolir els objectius de qualitat paisatgística.

La Llei fa possible que sigui l’Observatori del Paisatge de Catalunya, per encàrrec del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, qui elabori els catàlegs. Al seu torn, aquests documents s’hauran d’incorporar a la documentació que integra els Plans territorials parcials i, en el seu cas, en els Plans directors territorials.

Directrius del paisatge

Les Directrius del paisatge són les determinacions que precisen i incorporen normativament els objectius de qualitat paisatgística en els Plans territorials parcials i/ o en els Plans directors territorials.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques haurà d’incorporar les Directrius del paisatge en les normes d’ordenació dels Plans territorials parcials i/o en els dels Plans directors territorials.

Els Plans territorials parcials i/o els Plans directors territorials determinaran en quins supòsits les Directrius són d’aplicació directa, d’incorporació obligatòria en el planejament urbanístic o bé constitueixen recomanacions pel planejament urbanístic i per altres plans o programes derivats de polítiques sectorials que afectin el paisatge. En aquest darrer supòsit, els plans o programes que s’aprovin hauran de ser congruents amb les seves recomanacions.

Cartes del paisatge

Són iniciatives de caràcter local contemplades com instruments de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats per tal d’acordar actuacions que s’adrecin al manteniment dels valors del paisatge en el seu àmbit territorial.

La Generalitat col·laborarà amb els impulsors de les Cartes del paisatge i les tindrà en compte a l’hora d’elaborar els Catàlegs del paisatge.

Actuacions i  fons per a la conservació i gestió del paisatge

Finalment la Llei crea un fons que, com a instrument financer de la Generalitat de Catalunya i dotat per les aportacions del govern a càrrec dels seus pressupostos, fomentarà la realització d’actuacions paisatgístiques en àrees urbanes, periurbanes i rurals. Es preveu que d’altres administracions, entitats i empreses puguin contribuir a aquest fons financer.

Les actuacions que podran ser objecte de finançament són, entre d’altres:

a)     La preservació dels paisatges que pel seu caràcter natural o cultural requereixen intervencions específiques i integrades.

b)     La millora paisatgística de les perifèries i zones d’entrada a les ciutats i les viles, així com les destinades a eliminar, reduir i traslladar els elements, usos i activitats que les degraden.

c)      El manteniment, millora i restauració dels elements de l’agricultura periurbana.

d)     La vertebració i creació d’espais estructurants entre les zones urbanes i periurbanes.

e)     L’elaboració de projectes d’integració paisatgística de zones d’activitats industrials, comercials i de les infrastructures.

f)        Les actuacions de les entitats privades de promoció i protecció del paisatge.

g)     L’adquisició de sòl per incrementar el patrimoni públic de sòl en aquelles àrees que es considerin d’interès per la gestió paisatgística. 

h)      Qualsevol altra finalitat que tingui per objecte la protecció, gestió i millora del paisatge.