Desplegament de la Llei de mobilitat
El desembre de 2004 es va aprovar el Decret de desplegament de la Llei de mobilitat que estableix diversos objectius com ara la millora de la qualitat de vida, l’increment de la seguretat, l’assoliment d’una major competitivitat econòmica, un ús més sostenible dels sistemes de transport i seguretat o una millora de la integració social, entre altres. Per desenvolupar aquests objectius, s’estableixen ara les Directrius Nacionals de Mobilitat que es van presentar el passat febrer al Consell de la Mobilitat.
Diversos grups de treball del mateix Consell, coordinats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, han treballat els darrers mesos per elaborar aquestes directrius d’acord amb l’anàlisi de les dades existents sobre mobilitat a Catalunya. Després de ser sotmeses a informació pública i a informació institucional, les directrius seran analitzades per la Comissió Catalana de Seguretat Viària i el Consell Assessor per al del Desenvolupament Sostenible. Amb els informes preceptius d’aquestes comissions, les Directrius seran aprovades pel Govern.
Tota aquesta tramitació tindrà una durada aproximada de 6 mesos. Una vegada aprovades, les directrius constituiran el marc referencial que les diverses administracions tindran en compte a l’hora de desenvolupar els plans territorials, urbanístics, de mobilitat, de transport de viatgers, etc. D’aquesta manera, tot Catalunya estarà unificada per uns criteris únics en la política de mobilitat.
La mobilitat a Catalunya en l’horitzó del 2012
Les Directrius Nacionals de Mobilitat parteixen dels resultats de diversos estudis realitzats que analitzen la situació actual i les tendències dels diversos indicadors. Així, tenint en compte, l’augment demogràfic previst, que pot arribar als 7,9 milions d’habitants el 2026, la seva distribució territorial i un creixement econòmic anual que se situa en el 3%, tot apunta que hi haurà un increment de la mobilitat en tots els àmbits. Davant d’aquest context i per prevenir situacions de col·lapse, inadequades des del punt de vista social i econòmic, el Govern proposa 27 directrius de mobilitat i 26 indicadors que tenen com a objectiu fomentar l’ús del transport públic, aplicar noves tecnologies en la millora de la informació, integrar la xarxa o millorar la qualitat assegurar l’accessibilitat, aeroports mercaderies, entre altres.
Directrius Nacionals de Mobilitat
Tenen la funció d’establir criteris objectius i àmbits d’actuació que serveixen per a la redacció dels plans territorials, urbanístics, de mobilitat, de transport de viatgers, plans directors de mobilitat i els plans específics. Així, les directrius esdevenen un marc base per a tot Catalunya que apunta les polítiques òptimes per assolir un model de mobilitat que es basa en aconseguir menys impactes i més accessibilitat. Per desenvolupar-les, s’han establert tres línies estratègiques: · Una planificació urbanística i territorial que permeti reduir la mobilitat sense restar competitivitat · Potenciar modes de transport més sostenibles i segurs: o Per viatgers: transport públic, a peu i amb bici o Per mercaderies: ferrocarril i marítims · Millora de l’eficiència de cada mode de transport. En aquesta línia les directrius proposen, entre altres mesures, la integració tarifària dels transports públics a tot Catalunya, afavorir la implantació de carrils Bus-vao, millorar l’oferta dels mitjans de transport col·lectius cap als polígons industrials, elaborar el Pla de seguretat viària de Catalunya, millorar la senyalització d’orientació a la xarxa viària, analitzar de la mobilitat generada en la nova planificació urbanística, avaluar l’impacte de les noves implantacions singulars o realitzar enquestes de mobilitat quotidiana.
Indicadors de mobilitat
Els indicadors de mobilitat són una eina d’avaluació de polítiques de mobilitat on es reflecteixen les estratègies establertes per les directius. Així, mostren els paràmetres de la situació actual a partir dels darrers estudis de mobilitat realitzats, apunten les tendències futures si es manté l’actual model i proposen un objectiu recomanable en l’horitzó del 2012. Els indicadors de mobilitat calculen la situació, evolució i objectius de qüestions com la qualitat del transport públic, el nombre de turismes per habitant, el consum energètic, les emissions contaminants, l’accidentabilitat, el transport públic, la distribució de mercaderies, el nombre de vols intercontinentals o l’ús de la bicicleta. Aquests indicadors es calcularan periòdicament i es desenvoluparan local i territorialment de tal manera que a partir de la base que avui es presenta, esdevinguin un termòmetre de les tendències de la mobilitat i de l’eficàcia de les polítiques que s’apliquin per aconseguir un model de mobilitat òptim.
El quadre adjunt mostra com exemple algunes accions concretes que proposen les directrius i l’objectiu desitjable que apunten els indicadors en l’horitzó del 2012. Actuacions Objectius (horitzó 2012) Integració tarifària a tot Catalunya -100% de Catalunya integrada tarifàriament Millorar la velocitat comercial dels autobusos - Augment del 10% de la velocitat comercial dels autobusos urbans - Augment d’un 15 % de la velocitat comercial interurbans Potenciació de vols intercontinentals directes -Augmentar el 50% els vols intercontinentals directes des de l‘aeroport de Barcelona Menys transport de mercaderies per carretera en favor del ferrocarril - Reduir del 10% (fins al 72%) el transport de mercaderies per carretera Increment de la seguretat en la xarxa viària - Reducció del 37% de víctimes mortals d’accident de trànsit Adaptació del transport públic a persones amb mobilitat reduïda (PMR) - Adaptació del 100% de les estacions i del 90% dels vehicles de transport públic a PMR Millorar el servei ferroviari a Catalunya -Augmentar el 12% els km de la xarxa ferroviària per cada 1.000 habitants. Urbanisme amb criteris de mobilitat - Augment del 5% de les places de distribució de mercaderies -Augment del 200% de carrils bici -Augment del 12% dels viatges intramunicipals amb transport públic
Projecte de decret sobre mobilitat i urbanisme
Un exemple de desenvolupament d’aquestes directrius és el Projecte de decret sobre mobilitat i urbanisme que acaba el seu període d’exposició pública el proper 27 de maig. El projecte de decret preveu que, a partir d’ara, s’hauran d’incorporar a l’expedient de modificació de qualsevol pla urbanístic els estudis de mobilitat generada. Aquests estudis analitzaran la mesures de mobilitat que preveu el projecte i en determinaran la viabilitat.
Així mateix, obligarà a les implantacions singulars (centres comercials, instal·lacions esportives, polígons industrials, etc.) a construir parades d’autobús si estan ubicats a més de 500 metres d’una estació d’autobús o tren. Si les mesures en matèria de mobilitat no són adequades, el pla urbanístic no serà aprovat. 23 de març 2006