Les pluges caigudes durant els mesos d’octubre i novembre han permès recuperar els nivells dels embassaments a les conques internes de Catalunya per sobre del 47%. Aquest increment és d’un 12% de mitjana i representa un total de 330 hm3, però l’any passat aquestes reserves se situaven en el 63% (436 hm3). A l’àmbit Ter-Llobregat, l’increment de reserves en el període esmentat ha estat de 98 hm3, fet que ha permès que totes les conques tornin a la normalitat i, en conseqüència, finalitzi la vigència del Decret 93/2005, de 17 de maig, d’adopció de mesures excepcionals en relació amb la utilització dels recursos hídrics, i el d’emergència 207/2005.
Amb les reserves actuals, en el supòsit que no plogui, no es preveu considerar mesures restrictives fins al mes d’abril. Sí que es manté en els pròxims mesos un nivell important de pluges aigües amunt dels embassaments, aquesta situació es podria endarrerir fins a començaments d’estiu.
Cal destacar que en aquests moments l’ACA no té constància que cap població de Catalunya tingui problemes d’abastament a causa de la sequera. No obstant, pot haver algun municipi que per problemes estructurals encara faci abastament amb cisternes d’aigua.
Noves mesures
No obstant, l’ACA seguirà prenent mesures per tenir molt controlats els recursos. Aquestes mesures són:
• Accelerar els treballs de redacció del Pla de gestió de sequeres
• Mantenir les reunions de coordinació amb els principals implicats a fi de seguir de molt a prop el control del recurs
• Mantenir els missatges a la ciutadania sobre un ús responsable de l’aigua
• Donar la màxima prioritat a la gestió de les actuacions previstes pel nou Pla hidrològic nacional, que preveu les alternatives al transvasament de l’Ebre.
Balanç positiu de la gestió de la sequera
L’ACA fa una valoració positiva de l’aplicació del Decret de sequera, atès que el conjunt d’actuacions i resultats assolits han permès garantir l’abastament d’aigua per a ús domèstic a la major part de les llars de Catalunya, ja que cap conca ha entrat en emergència. No obstant, cal destacar que les 60 poblacions que no estan connectades amb les grans xarxes han hagut de recórrer a camions cisterna.
Les principals aportacions del decret de sequera són:
• S’ha mostrat una elevada eficiència en la consecució dels objectius que el Decret definia: assegurar els usos prioritaris, racionalitzar i estalviar en l’ús de l’aigua i dur a terme les actuacions per garantir l’abastament a la població i minvar els efectes de la sequera.
• Respecte a l’assegurament dels usos prioritaris, els abastaments dependents de reserves regulades no han patit cap restricció. Les diferents restriccions a la resta d’usos s’han realitzat de manera proporcionada a la gravetat de la situació en cada conca i afectant tan poc com ha estat possible la resta d’usos.
• S’ha permès l’ús hidroelèctric sota condicions de fluència, sempre que no es condicionés la captació de l’aigua a les instal•lacions de potabilització.
• Els cabals mínims han assegurat els abastaments per derivació directa i els de captació indirecta per pous (per permetre les recàrregues d’aqüífers), i el manteniment, encara que en condicions severes però pròpies del clima mediterrani, dels hàbitats associats a l’entorn fluvial, i no es té constància de cap afectació greu ni irreversible.
• Des del mes de juliol, i especialment després de l’aplicació del Decret de sequera, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va obrir 25 expedients sancionadors a diverses centrals hidroelèctriques que operen als rius Llobregat, Ter i Fluvià per derivacions del cabal hidrològic que presumptament incomplien el Decret de sequera.
• Pel que fa a racionalitzar i estalviar l’aigua, tot i que el Decret protegia la utilització de l’aigua per a usos domèstics i urbans, durant la seva vigència s’han registrat reduccions significatives dels consums (5-6% i fins al 10% al CAT) a la majoria de les xarxes de distribució en alta. Hi ha tingut un paper primordial la conscienciació ciutadana i el comportament dels municipis.
• Ens ha permès mantenir 45 hm3 als embassaments, els quals ens han posibilitat d’arribar a l’época de prou pluges per evitar restriccions. Sense aquest volum d’aigua haguessim tingut dificultats.
Finalment, cal destacar que s’han executat diferents actuacions que amb el temps han esdevingut factors positius per garantir l’abastament a la població i minvar els efectes de la sequera.
• La gestió dels recursos subterranis del Llobregat. Han estat utilitzats d’una manera superior a l’habitual i han permès reduir la pressió sobre els usos superficials.
• La redacció dels plans de contingència, els quals han suposat un bon exercici de reflexió sobre com afrontar una eventual situació de restriccions en l’àmbit municipal.
• El foment de la reutilització d’aigües residuals; ha destacat especialment l’habilitació de les instal•lacions per enviar més d’1 m3/s a l’entorn agrícola de l’Àrea Metropolitana, amb el conseqüent estalvi de recurs superficial per a l’abastament.
• La millora de la xarxa de control hidrològic a partir d’estacions compactes, de baix cost i ràpida implantació, i també la millora de les convencionals.
• La cobertura d’una part de les despeses associades als abastaments d’emergència mitjançant la subvenció. I de les aportacions amb camions cisternes que s’han sol•licitat.
• El buidatge parcial de Sau, el qual ha permès el transvasament de més de 15 hm3 de l’aigua embassada a Sau que presentava unes millors característiques qualitatives amb l’objecte de preservar el conjunt de les reserves del sistema Ter en les millors condicions possibles de cara a l’abastament.
Subvenció per a l’abastament d’emergència
Un cop finalitzat el Decret de sequera, i amb el retorn a la normalitat de totes les poblacions que han hagut de recórrer a cubes d’aigua durant aquest període, es pagaran les subvencions que s’establien i que pugen, fins ara, a l’entorn de 200.000 euros.
L’ACA participarà en les despeses realitzades pels ens locals per a abastament d’emergència amb el finançament de 5 euros per metre cúbic, tenint en compte una dotació màxima de 75 litres per habitant i dia, d’acord amb allò previst al Decret.
L’ACA difon entre la resta de departaments de la Generalitat, Comissió Institucional, les despeses a què els municipis han fet front a causa de la sequera, perquè valorin la seva possible participació.
Acceleració de les obres previstes
Tot i el retorn a la normalitat, es donarà la màxima prioritat a la gestió de les actuacions previstes pel nou Pla hidrològic nacional, que preveu les alternatives al transvasament de l’Ebre. Aquesta actuació tindrà tres línies:
• S’anticiparan obres i actuacions de millora per garantir més l’abastament mitjançant convenis específics amb les administracions afectades. Entre aquestes actuacions, cal destacar les basses de recàrrega del Llobregat per millorar l’explotació i la capacitat de l’aqüífer del Llobregat i les basses de regulació del Llobregat.
• S’inclouran les actuacions previstes pel nou Pla hidrològic nacional – ramal nord, que preveu les alternatives al transvasament de l’Ebre, al Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, amb addició del projecte de la tercera dessalinitzadora.
• Es proposarà al Govern d’accelerar tots els tràmits administratius necessaris per licitar i executar aquestes obres, dins de la normativa que estableixen els procediments contractuals del Fons de Cohesió de la Unió Europea. Són actuacions destacades d’aquest àmbit: l’estació dessalinitzadora del Llobregat, el reforç a l’abastament de la Costa Brava o l’ampliació de la Planta Potabilitzadora d’Abrera.
