Durant el mes de febrer personal del Parc Natural del Delta de l’Ebre i de la Comunitat de Regants del Canal Esquerre van treballar conjuntament a fi d’adequar dos trams del canal per mantenir la població de rabosa de riu (Salaria fluviatilis), i al mateix temps poder continuar les tasques de neteja que la Comunitat necessita realitzar en l’època d’assecament. 

Amb aquesta col·laboració s’han recuperat 101 exemplars i s’han protegit dos punts clau per a la supervivència d’aquesta espècie, de manera que s’han posat les condicions necessàries per eliminar la temporalitat a la qual es veuen exposades aquestes espècies a la xarxa de reg. 

El Parc Natural del Delta de l’Ebre, dins el programa d’actuacions per a la conservació d’espècies de peixos amenaçades, preveu la cria en captivitat, les repoblacions i el seguiment de la rabosa de riu. 

La rabosa de riu és una espècie endèmica de l’àrea circummediterrània. A l’Ebre se’n localitza una de les poblacions més importants de la península Ibèrica. Al Delta es troba distribuïda pels canals de reg, fins i tot revestits, si disposen de suficient velocitat d’aigua i mínim substrat al fons.

Les poblacions de Salaria fluviatilis han disminuït els últims anys d’acord amb les dades dels mostrejos a la xarxa de reg (rescats de peixos). La destrucció i transformació d’hàbitats, i la qualitat de les aigües són les principals conseqüències de la disminució d’exemplars d’aquesta espècie. Actualment és l’únic hoste autòcton –que intervé directament i és imprescindible per tancar el cicle reproductiu- present a l’Ebre de la nàiade (Margaritifera auricularia) i, a l’igual que aquest mol·lusc, es troba amenaçat. Per tant, és de gran importància conservar-ne les poblacions salvatges actuals.

 Durant la campanya anual de rescats de peixos a la xarxa de reg, es duu a terme un mostreig específic de raboseta de riu en què es prospecten els punts on històricament es queda atrapada, atès l’assecament total dels canals, per treure’n els exemplars i alliberar-los al riu. 

Ara bé, hi ha dos punts al marge esquerre (el túnel de Tivenys i el de Tortosa) on, atesa la morfologia del canal, queden zones més profundes amb fons pedregosos i aigua permanent, que suposen un refugi per a l’espècie en el període d’assecament. En tots dos punts s’ha constatat la presència anual de l’espècie des que es disposa de dades (1990). Per això és molt important mantenir aquests trams amb l’actual composició de substrat i aigua durant el període d’assecament, tot i que interfereix en les tasques de manteniment que realitza la Comunitat de Regants en tota la xarxa hidrològica durant aquesta època. 

El Departament de Medi Ambient i Habitatge vol agrair la predisposició de la Comunitat a col·laborar en la conservació d’aquesta espècie, tot i els inconvenients que li suposa en la realització de les tasques de manteniment del canal.