Durant la campanya reproductiva del 2007 han nascut 22 cries de visó europeu al centre de fauna que el Departament de Medi Ambient i Habitatge té al Pont de Suert, Lleida. Aquest projecte s’emmarca en el Programa coordinat de conservació del visó europeu impulsat per totes les comunitats autònomes amb presència de l’espècie i el Ministeri de Medi Ambient.

El Programa de cria es va iniciar l’any 2004 amb la captura dels exemplars fundadors, i durant l’any 2005 es van obtenir les primeres cries nascudes en captivitat a la part occidental d’Europa. En aquests tres anys el nombre de cries nascudes en captivitat ascendeix a 71 i han participat en la reproducció tots els exemplars fundadors del programa originaris de La Rioja, Àlaba, Burgos i Navarra.

El visó europeu

El visó europeu és, juntament amb el linx ibèric, l’únic mamífer carnívor endèmic d’Europa i és, després del linx, el carnívor més amenaçat d’aquest continent, per la qual cosa mereix la màxima atenció a escala mundial. A l’Estat està catalogat com a “en perill d’extinció”, la màxima categoria d’amenaça del Catàleg nacional d’espècies amenaçades.

Fins a finals del segle XIX era abundant a tot Europa, però actualment només ocupa menys del 10% de la seva distribució històrica, i ha desaparegut de més de 20 països. Els experts consideren que en els propers anys podria extingir-se si no es prenen mesures urgents per evitar-ho. Actualment, només sobreviuen tres poblacions: la població oriental, situada principalment a Rússia; la població del delta del riu Danubi, a cavall de Romania, Ucraïna i Moldàvia; i l’occidental, situada entre el sud-est de França i el nord d’Espanya. Aquesta darrera és la població en la qual es dipositen les majors esperances de conservació mundial de l’espècie, ja que la resta de poblacions estan molt amenaçades i en constant disminució.

Es creu que sobreviuen uns 500 exemplars adults en llibertat a tot l’Estat espanyol.

La problemàtica del visó europeu

Un dels principals problemes de conservació del visó europeu és la invasió del seu territori per part del visó americà. Aquesta espècie competidora ha creat poblacions silvestres a partir d’animals escapats o alliberats de les granges pelleteres. Una altra de les problemàtiques són les patologies, especialment la malaltia aleutiana del visó. També influeixen de manera negativa en les poblacions de visó europeu l’alteració de l’hàbitat, com pot ser, per exemple, la destrucció de lleres i marges, o de la seva vegetació. Finalment, com acostuma a succeir en moltes espècies de fauna, alguns exemplars moren sovint atropellats a les carreteres.

Un programa de conservació coordinat

La necessitat d’actuar decididament per preservar el visó europeu va portar a les administracions autonòmiques, estatals i europees a impulsar programes coordinats de conservació. Així, el 1999 es va crear el Grup de Treball del Visó Europeu (Comitè de Flora i Fauna Silvestres), que és el fòrum tècnic de coordinació entre les comunitats autònomes i el Ministeri de Medi Ambient per a la conservació del visó europeu.

La cria en captivitat de l’espècie depèn d’aquest Grup de Treball i s’emmarca dins de l’Estratègia estatal per a la conservació del visó europeu. L’impuls econòmic inicial del programa va ser possible gràcies a la sol·licitud de quatre projectes LIFE Natura i un projecte LIFE Co-op per a la conservació de l’espècie impulsats pel Govern de La Rioja, la Diputació Foral d’Àlaba, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Medi Ambient i la Generalitat de Catalunya.

El Programa de cria en captivitat

El principal objectiu del Programa de cria és conservar la diversitat genètica de l’espècie en el seu nucli occidental i disposar d’animals per a la recuperació de l’espècie, però cal tenir sempre present que la prioritat és la conservació del visó europeu en el seu medi natural. En l’actualitat s’estan desenvolupant nombroses actuacions en el seu hàbitat natural, en tota la seva àrea de distribució, destinades principalment a controlar l’expansió del visó americà, l’actuació de patologies i la destrucció de l’hàbitat.

El Programa de cria en captivitat es va iniciar el 2004 amb la captura dels exemplars fundadors i el seu transport al centre de cria que es va construir al Pont de Suert en el marc dels projectes LIFE de conservació de l’espècie i la col·laboració de FECSA-Endesa. El programa en captivitat està proporcionant una gran informació sobre l’espècie amb implicacions importants per a la seva conservació en el medi natural. El Centre de Fauna del Pont de Suert (Alta Ribagorça) és l’únic equipament que hi ha a l’Estat dedicat a la reproducció del visó europeu.

El futur

Les cries obtingudes durant aquest any s’uniran a l’estoc reproductor del programa amb la finalitat de garantir els objectius del projecte: conservar la diversitat genètica de l’espècie i disposar d’animals per a la recuperació de l’espècie en el medi natural. Probablement, femelles obtingudes aquest any s’alliberaran el proper any amb les seves cries en diferents llocs encara per determinar de l’Estat.  

El Centre de Fauna del Pont de Suert és un centre de referència en l’àmbit mundial que des del març de 2005 es dedica a la cria d’aquesta espècie en perill d’extinció. La posada en marxa de la instal·lació és l’objectiu principal del projecte europeu LIFE per a la conservació del visó europeu a Catalunya, que coordina el Departament de Medi Ambient i Habitatge.