L’Agència de Residus de Catalunya i el Col•legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) han acollit durant aquests dos dies més de 350 experts en medi ambient, que han coincidit en què fins al 2010 serà necessària una inversió en infraestructures mediambientals de 900 milions d’euros pel nou model de gestió que vol implantar la Generalitat.

La jornada ha posat l’accent en la valorització i deposició de la fracció resta. La fracció resta és tot aquell residu que no és objecte de recollida selectiva i on encara hi ha residus valoritzables (matèria orgànica, paper, envasos i vidre). Durant la cloenda, Josep Maria Serena, president de la Comissió de Medi Ambient del COEIC i Jordi Renom, director de la Divisió de Gestió de l’Agència de Residus de Catalunya han destacat l’amplia participació i l’alt nivell dels ponents i dels participants en els debats. A més, també han constatat la capacitat d’implantació de les tecnologies en el marc de la proposta de les administració per aquest nou model de gestió.

Les dues entitats organitzadores han arribat a un acord de conclusions i han determinat que:

1. Es constata la necessitat de mobilitzar tots els sectors i actors socials i fer un gran esforç pel compliment dels objectius marcats en el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya i en el seu procés de revisió. El COEIC vol i pot aportar elements de reflexió i debat sobre tecnologies innovadores, en aquest cas, per a la gestió i tractament de la fracció resta d’acord amb el nou model proposat.

2. Es detecta la necessària implantació d’infraestructures que assegurin el tractament del 100% de les fraccions de Residus Municipals i en particular de la fracció resta. La implantació d’aquestes infraestructures suposa una inversió de 900 milions d’Euros. En tots els casos respectant l’esforç necessari pel que fa a la separació en origen.

3. El nou model proposa la integració de solucions ja que no hi ha una tecnologia que ho resolgui tot. És fonamental que la solució adoptada s’adapti a les característiques de l’àmbit territorial així com la flexibilitat per a l’adaptació als nous canvis socials, de model i tecnològics.

4. En l’àmbit de les tecnologies disponibles s’han presentat les millores en procés i gestió de tots els ecoparcs existents. En el futur s’haurà d’optimitzar els pretractaments i la definició de la qualitat del rebuig en funció de les aplicacions posteriors.

5. Dins les tecnologies de valorització existents s’han presentat algunes propostes innovadores i millores de processos.

6. Cal inserir aquestes propostes en les polítiques energètiques, en les estratègies sobre el canvi climàtic i la política industrial del País.

7. Pel que fa a les fonts energètiques, on som àmpliament deficitaris, s’ha plantejat l’inici de la utilització de corrents de subproducte procedents de residus com a combustible. Com a primera etapa s’han plantejat actuacions sobre els fangs de depuradora i la biomassa. També s’han presentat experiències en altres comunitats de valorització de corrents d’altres residus (pneumàtics, farines càrniques, etc.). Les corrents a valoritzar han de complir les especificacions necessàries que permetin la utilització d’aquests fluxos com un recurs de característiques homogènies i conegudes. En cap cas la valorització energètica ha de substituir ni la minimització de residus ni la valorització de material.

8. És necessari avançar en:

• R+D

• proves pilot i en projectes reals sobre residus sòlids urbans

• l’elaboració de nous productes a partir de fluxos de materials reciclables, incentivant la valorització de materials

• nous models de dipòsits (bales, regeneració de pedreres i altres)

• aplicacions de combustible alternatius

• aplicacions de tecnologies procedents d’altres sectors com el químic, cimenter, energètic i metal•lúrgic.

9. En qualsevol cas, el model i l’elecció de les tecnologies haurà de tenir en compte la internalització dels costos ambientals.