Territori

Medi Ambient i Habitatge ha destinat més de mig milió d'euros a actuacions per a la conservació de l'ós bru durant el 2005

query_builder   28 març 2006 10:51

event_note Nota de premsa

Medi Ambient i Habitatge ha destinat més de mig milió d'euros a actuacions per a la conservació de l'ós bru durant el 2005

Aquest any passat els ramaders van rebre les indemnitzacions per la depredació de 12 caps de bestiar a la Val d’Aran i de 25 arnes entre la Val i el Pallars SobiràAl Pirineu central habiten entre 9 i 11 exemplars

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de la Direcció General del Medi Natural, ha destinat 516.560,56 € a la prevenció dels danys causats per l’ós durant el 2005. D’aquest mig milió d’euros, 414.147,43 € s’han destinat, des del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a fer compatible la conservació del patrimoni natural amb el desenvolupament econòmic i el manteniment d’activitats tradicionals, com la ramaderia extensiva (arranjament de cabanes, millores ramaderes...). La resta, 102.413,13€, s’han dedicat exclusivament a conceptes directament relacionats amb l’ós bru (Ursus arctos) al Pirineu, a la propietat forestal en sectors crítics a través dels ajuts del PDR, i a indemnitzacions per danys, entre d’altres. Algunes de les despeses s’han realitzat en el marc de col•laboració entre el Departament i el Conselh Generau d’Aran, en el marc del conveni que ambdues institucions tenen signat.

Així, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha invertit 82.757,70 € en el Pla de desenvolupament rural (PDR) per fer compatible la conservació de l’ós amb els drets de la propietat forestal. Aquesta subvenció s’ha dirigit als municipis on l’ós bru viu de forma habitual. En aquest sentit, la Val d’Aran ha rebut 73.562,40 €, i el Pallars Sobirà, 9.195,30 €.

En concepte d’indemnitzacions pels danys produïts per l’ós durant el 2005, el Departament ha fet efectiu el pagament de 4.655,43 €, aproximadament un 4,54% de la línia específica d’ajuts, ja que s’ha confirmat la predació de 12 caps de bestiar a la Val d’Aran i 25 arnes, 12 a la Val d’Aran i 13 al Pallars. No s’hi inclouen les despeses extres que originaran a les administracions catalana i aranesa els caps de bestiar desapareguts a l’Aran que tenen dret a un pagament.

El Departament treballa amb l’Associació del Gos de Muntanya del Pirineu per a la Protecció de Ramats per lliurar 8 gossos ensinistrats a fi de protegir els ramats de bestiar.

Identificació dels óssos al Pirineu central

A partir de la informació procedent de l’equip de seguiment de França, del Servei de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran, i de dades pròpies del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia, s’ha de considerar la població pirinenca d’ós bru amb tres nuclis poblacionals: occidental, central i oriental, amb un total de 15-17 óssos.

• Al Pirineu occidental hi habiten 4 mascles (2 mascles autòctons, 1 mascle procedent de la reintroducció –Nere- i 1 mascle de segon any, amb doble origen).

• Al Pirineu central, és a dir, a la Val d’Aran i el Pallars Sobirà (Catalunya), al nord-est d’Aragó i als departaments francesos de l’Ariège, l’Haute Garonne i Hautes Pyrénées, hi habiten entre 9 i 11 exemplars. Entre ells, el mascle Pyros i les femelles Ziva i Caramelles.

• Al Pirineu oriental (Andorra, est de l’Ariège, l’Aude i Pyrénées Orientales) hi habiten 2 mascles.

Durant aquest període, s’han pogut identificar nou exemplars d’ós bru que actualment habiten al Pirineu central (cadells exclosos). Així mateix, gràcies al seguiment efectuat per la xarxa francesa Réseau Ours Brun, s’han identificat quatre óssos autòctons als Pirineus atlàntics (Camille, Aspe, Ouest, Nere i un mascle de segon any).

S’han identificat els animals següents (procedents dels exemplars alliberats al Pirineu central):

• Ziva: Femella adulta de 16-17 anys d’edat. Alliberada l’any 1996. Possiblement aquesta femella ha tingut almenys tres cadellades durant el temps que porta al Pirineu central: 1997, 2000-01, 2003-04.

• Pyros: Mascle adult de 18-19 anys d’edat. Alliberat l’any 1997. Segurament és el pare d’algunes cadellades de les femelles Ziva i Caramelles.

• Nere: Fill mascle de Ziva i Pyros. Nascut el gener de 1997. Nou anys d’edat. Forma part de la població occidental des de l’any 2001. Habita als departaments francesos de Pyrénées Atlantiques i Haute Pyrénées, i a l’Aragó (Valle de Hecho i Ansó).

• Boutxy: Fill mascle de Mellba i Pyros. Nascut el gener de 1997. Nou anys d’edat. Ocupa el mateix territori des del període 1999-2000, al departament francès de l’Ariège (Haute Ariège).

• Kouki: Fill de Ziva i un mascle desconegut. Nascut el gener de 1997. Nou anys d’edat. Tanmateix, com Boutxy, es troba al mateix territori des del període 1999-2000, als departaments francesos de l’Ariège, l’Aude i Pyrénées Orientales.

• Caramelles: Filla femella de Mellba i Pyros. Nascuda el gener de 1997. Nou anys d’edat. Sembla que s’ha mogut pels departaments francesos de l’Ariège (Haute Ariège) i Couserans, a algunes zones del nord-est de la Val d’Aran (Naut Aran) i al nord del Pallars Sobirà (Alt Àneu). Va tenir dos fills mascles (de Pyros) l’any 2001 i l’any 2004, que es van morir a causa d’un accident el mateix any. Possiblement ha tingut més fills durant aquestes reproduccions.

• Tot fa pensar que hi podria haver una altra femella reproductora sense nom.

• Cadells i exemplars joves sense identificar

Es considera molt possible que els fills de Ziva, nascuts durant els anys 2000-01, que actualment tindrien 4-5 anys d’edat, estiguin actualment vius, si més no un d’ells. També existeix la possibilitat de la presència actual (primavera de 2004) de cadells de primer any i de segon any. Segons les darreres dades, tant Ziva com Caramelles podrien tenir cadells aquest any (nascuts l’any 2003 o 2004). Així mateix, encara per confirmar, hi ha dades d’una altra femella amb cadells, que podria ser una filla de Ziva, nascuda l’any 2000-01.

Seguiment de l’ós a Catalunya

Al marge del seguiment convencional de rastres, de peritatge de danys i de comprovació d’observacions, la Direcció General del Medi Natural i Forestal Catalana, empresa adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge, han establert dos sistemes de seguiment de l’ós bru. Un primer sistema, anomenat trampeig fotogràfic, consisteix en la col•locació de càmeres fotogràfiques per localitzar i identificar els exemplars d’ós bru. A través d’aquest trampeig, el personal tècnic del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia del Departament realitza el seguiment diverses vegades l’any en zones de possible presència d’ós bru. En col•laboració amb els membres del cos d’Agents Rurals i els Guardes de Reserva, s’han realitzat dues temporades de trampeig amb 10-15 paranys fotogràfics, amb un esquer (carn, peix, fruita), una càmera fotogràfica, bateries, i un sistema de raigs infrarojos o un sistema de planxa. Els dos tipus de sistemes activen el disparador de la cambra fotogràfica quan un animal es menja l’esquer. El resultat ha estat la fotografia d’un ós bru el passat mes de juliol (o el 15/06/2005), a l’Alt Àneu, al Pallars Sobirà.

L’altre sistema, que s’ha treballat juntament amb l’equip francès de seguiment de l’ós, és la col•locació de paranys de pèls per identificar genèticament (ADN) els exemplars d’ós bru i determinar-ne el sexe. Aquest és un nou sistema que s’utilitza des del 2005. És un tancat de filferro amb punxes i al mig es col•loca una reixa enganxada a un arbre (a 1,5 m d’alçada) amb un atraient i un esquer. Aquest sistema serveix perquè l’ós bru deixi grapats de pèls al filferro quan vol entrar dintre del tancat i, a més, si frega l’esquena o el pit sobre la reixa s’hi poden enganxar més pèls. Per tant, aquest és un sistema que, combinat amb el trampeig fotogràfic, ajuda a identificar i delimitar el radi d’acció dels óssos. S’han trobat uns pèls d’ós bru a un dels paranys, durant l’estiu, a l’Alt Àneu, al Pallars Sobirà. També s’han trobat pèls d’ós en un filferro d’un camp de conreu a l’Alta Ribagorça.

En resum

• Durant l’any 2005, s’han comptabilitzat 58 dades relatives a l’ós a Catalunya (43 a la Val d’Aran, 12 al Pallars Sobirà, una al Pallars Jussà i dues a l’Alta Ribagorça). S’han produït 28 depredacions, 15 indicis, rastres i excrements, 11 albiraments, una fotografia i tres grups de pèls. Les dades més importants són la possible presència d’un ós petit i d’una femella amb un cadell.

Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia