El Departament de Medi Ambient i Habitatge negocia amb productors i distribuïdors un conveni que reguli els nous sistemes integrats de gestió (SIG), les societats que s’hauran de fer càrrec d’aquest tipus de residus

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) i diversos ajuntaments van iniciar fa anys la recollida selectiva dels residus d’aparells elèctrics i electrònics –i el seu tractament posterior- mitjançant les deixalleries, els sistemes municipals de recollida d’andròmines, i les plantes de tractament i reciclatge de piles, fluorescents i neveres que hi ha al Pont de Vilomara. Fins al moment, l’ARC i els municipis han assumit la logística i la despesa que això genera, però aquesta situació ha canviat radicalment amb el nou Reial decret que regula aquests residus.

El Reial decret sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics va entrar en vigor el 13 d’agost de l’any passat, i estableix l’obligació per als productors de recollir selectivament els aparells posats en el mercat un cop esdevenen residus, i gestionar-los adequadament. Per tant, han de finançar-ne la gestió, la qual es pot organitzar o bé de manera individual, o bé de manera col•lectiva participant en un Sistema Integrat de Gestió (SIG). En ambdós casos, l’ARC és responsable d’autoritzar aquests organismes.

L’ARC ja ha rebut nou sol•licituds de SIG que volen actuar a Catalunya: Ecotic, Ecolec, Ambilamp, Ecolum, Ecoasimelec, Ecofimática, Tragamóvil, European REcycling Platform i EcoRaee’s.

Ara, amb la negociació entre l’ARC i els SIG es vol garantir que el traspàs de responsabilitats no solament eviti d’empitjorar el servei que rep la ciutadania, sinó que el reforci i l’ampliï per complir el Reial decret.

Un conveni marc previ a l’autorització

Tot i que el Reial decret estipula que les comunitats autònomes i les empreses afectades podran establir convenis marc voluntaris, la Generalitat de Catalunya els considera necessaris per dos motius:

• Evitar l’ofec econòmic dels ajuntaments. El conveni marc estableix les compensacions que han d’assumir les empreses a fi d’evitar la sobrecàrrega econòmica que una nova recollida selectiva comporta per als ens locals, responsables de la recollida dels residus municipals.

• Facilitar la implantació dels SIG. La varietat d’aparells, la tipologia dels actors involucrats i les possibles vies de recuperació i tractament fan que la implantació dels SIG d’aparells elèctrics i electrònics sigui força complexa. El conveni marc té l’objectiu de facilitar aquesta implantació per poder assolir els objectius definits al Reial decret: 4 kg per habitant a 31 de desembre de 2006.

Cinc punts en discussió

És aquest conveni marc allò que en aquests moments està discutint l’ARC amb els SIG que han sol•licitat autorització. En aquest sentit, l’ARC els exigeix:

• Coordinar-se a fi que tots els SIG proporcionin un únic interlocutor tant a l’ARC com als ens locals i els comerços, i, d’aquesta manera, facilitar-ne la implantació.

• Pagar, amb efectes retroactius des del 13 d’agost de 2005 (data en què va entrar en vigor el Reial decret) els costos de gestionar els residus dels aparells elèctrics i electrònics que a Catalunya ja es recollien selectivament abans d’aquesta data (fluorescents, piles, neveres, televisors, ordinadors...). Fins al moment, l’ARC és qui finança aquesta despesa.

• Compensar als ens locals els costos de la recollida selectiva d’aquests aparells, és a dir, contribuir a finançar la despesa que generen, per exemple, les deixalleries o els sistemes de recollida a domicili, que fins ara suporten íntegrament els municipis.

• Establir una garantia financera que asseguri la viabilitat del sistema.

• Finançar els costos de campanyes de comunicació adreçades a la ciutadania específiques sobre els aparells elèctrics i electrònics, i realitzades en coordinació amb la Comissió de Seguiment del Conveni, en la qual participen representants de l’ARC i dels ens locals.

Qui contamina, paga

Els residus d’aparells elèctrics i electrònics tenen cada cop més pes dintre del conjunt dels residus municipals, la gestió dels quals és responsabilitat dels ens locals. Aquest increment continuat requereix un augment de l’esforç econòmic i organitzatiu que hi dediquen els ajuntaments. D’acord amb el principi “qui contamina, paga”, és el generador d’aquest residu –el consumidor, en última instància- qui n’ha d’assumir el cost de gestió (recollida, reciclatge, tractament i disposició), i no els pressupostos municipals.

Lògicament, l’aplicació d’aquest principi comporta la repercussió del cost de la recollida, el tractament i el reciclatge en el preu dels productes: el que fins ara paguen les administracions públiques, ara ho ha de pagar qui compra l’aparell (que serà qui se’n desfaci).