Territori

Medi Ambient i Habitatge impulsa la I Convenció Catalana del Canvi Climàtic

query_builder   12 febrer 2007 13:15

event_note Nota de premsa

Medi Ambient i Habitatge impulsa la I Convenció Catalana del Canvi Climàtic

La jornada se celebrarà el mes de juny i reunirà a Barcelona experts dels sectors social, econòmic, de recerca i acadèmic

El Govern posarà en marxa demà la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic

El Departament de Medi Ambient i Habitatge impulsa la I Convenció Catalana del Canvi Climàtic. La jornada, que se celebrarà el mes de juny, reunirà representants dels sectors social, rural, econòmic, tècnic, de recerca i acadèmic. Aquesta reunió de professionals, investigadors i especialistes té per objectiu analitzar i realitzar aportacions al primer esborrany de l’Estratègia catalana del canvi climàtic que elaborarà l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la Comissió Interdepartamental, per tal de definir les accions més efectives i viables per a la mitigació i l’adaptació del canvi climàtic a Catalunya.

D’altra banda, el Govern de la Generalitat acordarà demà la composició i els objectius de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic. Aquesta Comissió coordina l’acció del Govern en aquesta matèria i està integrada per un representant de cadascun dels departaments de la Generalitat afectats directament. Així, la presidència de la Comissió serà exercida pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i hi haurà onze vocalies de caràcter permanent exercides per un representant de cadascun dels departaments següents:

Medi Ambient i Habitatge

Economia i Finances

Política Territorial i Obres Públiques

Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Salut

Treball

Interior, Relacions Institucionals i Participació

Innovació, Universitats i Empresa

Educació

Presidència

Vicepresidència

Les persones que integren aquestes vocalies han de tenir rang de secretari general i són nomenades pel conseller de Medi Ambient i Habitatge a proposta dels departaments corresponents. No obstant això, en funció dels temes a tractar seran convidats a participar-hi altres departaments de la Generalitat.

Els objectius de la Comissió són quatre:

Coordinar l\'actuació del Govern de la Generalitat en l\'àmbit de la lluita contra el canvi climàtic.

Impulsar actuacions de caràcter transversal entre els diferents departaments per afavorir l\'adaptació al canvi climàtic a fi de disminuir els seus efectes a Catalunya.

Promoure accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle, responsables del canvi climàtic.

Fer el seguiment i l\'avaluació de les actuacions anteriors.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, creada per decret el 19 de desembre, donarà suport tècnic a la Comissió. L’Oficina té com a missió principal implantar les polítiques de lluita contra el canvi climàtic per tal de mitigar-ne els efectes i buscar les fórmules d’adaptació més adients.

Les polítiques de mitigació, les conformen les accions que condueixen a disminuir les nostres emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, responsables del canvi climàtic, ja sigui augmentant l’eficiència i l’estalvi energètics, substituint els combustibles fòssils o racionalitzant l’ús del transport, entre altres mesures.

Les polítiques d’adaptació responen a totes aquelles actuacions necessàries per disminuir els efectes del canvi climàtic que ja estem patint, com episodis meteorològics extrems, pèrdues d’ecosistemes o desertització.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ja ha destinat un milió d’euros aquest 2007 a l’Oficina. Aquests diners han de servir per a estudis destinats a l’avaluació, la modelització i l’anàlisi de les causes i els efectes del canvi climàtic a Catalunya (220.000 euros), per donar suport econòmic i tècnic a projectes que promoguin accions de lluita contra el canvi climàtic (600.000) i a difusió a les escoles, universitats i altres centres de recerca (180.000).

L’Oficina també tindrà un consell assessor que estarà format per organismes i institucions, els quals, com el Departament de Medi Ambient i Habitatge, també han treballat i treballen contra el canvi climàtic, és a dir, universitats, centres de recerca,  agents socials i econòmics, grups ecologistes, etc.

Objectius generals

Per aconseguir mitigar els efectes i buscar l’adaptació, l’Oficina s’ha marcat els objectius generals següents:

  • Impulsar i desenvolupar l’Estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic, que també haurà d’anar vinculada a l’Estratègia catalana per al desenvolupament sostenible.
  • Dinamitzar i coordinar totes les polítiques públiques per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya.
  • Desenvolupar i executar les polítiques domèstiques de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle als sectors que no inclou la Directiva europea de drets d’emissió anomenats sector difús, que actualment emeten el 65% de les emissions totals de tones de CO2 (l’altre 35% prové de les instal·lacions que recull la Directiva 2003/87/CE, de comerç d\'emissions). Concretament, els sectors on cal actuar són: transport i mobilitat; agrícola, ramader i forestal; institucional, residencial i de serveis; residus industrials i domèstics; i dissolvents.
  • Donar suport a les polítiques de reducció d’emissions en les instal·lacions que inclou la Directiva de comerç de drets d’emissió, així com la utilització, si s’escau, dels mecanismes de flexibilitat del protocol de Kyoto.
  • Impulsar polítiques d’adaptació al canvi climàtic.
  • Millorar els embornals catalans (boscos).
  • Difondre, conscienciar i formar.
  • Donar suport a la comunitat científica catalana per a la recerca, l’estudi i la comprensió del canvi climàtic a Catalunya seguint les directrius europees i de les Nacions Unides.

Programa 2007 de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic

El programa que l’Oficina s’ha marcat per a aquest any 2007 és:

1.      Redacció de l’Estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic.

2.      Desenvolupament de plans de reducció de les emissions difuses de Catalunya a fi de col·laborar amb els objectius del PNE 2008-2012 de l’Estat espanyol.

3.      Plantejament de les polítiques d’adaptació al canvi climàtic en les zones més vulnerables de Catalunya:

    a.      Delta de l’Ebre, delta del Llobregat i la Tordera

    b.      Zones costaneres

4.      Ordre d’ajuts per promoure accions de lluita contra el canvi climàtic als ens locals i altres actors socioeconòmics. Suport a la comunitat científica catalana per a l’estudi i comprensió del canvi climàtic.

5.      Suport i col·laboració amb la Xarxa Catalana de Pobles i Ciutats pel Clima.

6.      Anàlisi de l’increment de la funció d’embornal dels boscos de Catalunya.

7.      Difusió, conscienciació i formació sobre el canvi climàtic en col·laboració amb la Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental.

Sensibilització i informació pública

El Departament de Medi Ambient i Habitatge posa a disposició de les escoles una sèrie de materials i recursos pedagògics sobre el canvi climàtic. Alguns d’aquests recursos són del Departament mateix, com ara una guia didàctica (quaderns del professorat i l’alumnat) sobre canvi climàtic, una altra guia de la contaminació atmosfèrica i una calculadora de CO2. Les guies es distribueixen a totes les escoles verdes i als centres de recursos pedagògics i camps d’aprenentatge. També es poden trobar al web d’Educació Ambiental del Departament.

Una altra línia d’actuació és la convocatòria d’ajuts per a entitats sense afany de lucre i ajuntaments que realitzen accions de canvi climàtic i mobilitat sostenible.

El Departament també dóna suport a la realització d’un curs de formació sobre energies renovables, una obra de teatre sobre l’escalfament de la terra i a la realització del programa educatiu del parc eòlic de Rubió. També coordina la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura.

Escoles verdes

Dins del treball específicament destinat a les escoles, el Departament ha fomentat les anomenades escoles verdes: són centres que han fet un esforç especial per ambientalitzar-se, és a dir, per incorporar la dimensió ambiental tant en la seva gestió com en el seu currículum. Per aconseguir-ho, a principi de curs el centre fa la seva diagnosi ambiental, que permetrà conèixer el punt de partida en aquest procés d\'ambientalització. A continuació, el centre ha de redactar el seu pla de cohesió ambiental, document que defineix els trets ambientals del centre i que ha d’especificar les diferents línies d\'actuació que haurà d\'anar desenvolupant. A partir d\'aquest pla, el centre concretarà els programes d’acció a desenvolupar al llarg dels diferents cursos escolars per anar materialitzant els objectius que s’ha marcat. El primer programa d\'acció que el centre redacta té una durada d\'aplicació d\'un curs. La valoració favorable de la feina realitzada pel centre condueix a l\'atorgament del distintiu d\'Escola Verda. Aquest distintiu té una vigència de 2 anys durant els quals l’escola ha de desenvolupar una nova estratègia d’acció que, si és positiva, li permetrà renovar el distintiu. Per tant, els centres han de fer un treball permanent.

Tots aquests centres (actualment n’hi ha 227 amb el distintiu d’Escola Verda) estan realitzant diverses actuacions vinculades amb el canvi climàtic, concretament d’estalvi energètic i mobilitat. Algunes d’aquestes accions són les següents:

Totes les escoles verdes han fet una diagnosi ambiental dels centres que inclou l’avaluació energètica i de la mobilitat.

La diagnosi inicial és senzilla (permet tenir una fotografia general del nivell d’ambientalització del centre) i els centres acostumen a complementar-se amb la realització d’auditories energètiques i de la mobilitat que permeten aprofundir i concretar noves actuacions a realitzar.

Actuacions d’estalvi energètic: vinculades a l’adquisició de bons hàbits. Sovint aquest treball es vincula amb la vida familiar: apagar llums, aprofitar la llum solar, tancar portes per evitar pèrdues de calor, apagar totalment els ordinadors o altres aparells...

Petites actuacions de millora en la gestió del centre encaminades a reduir el consum energètic del centre: instal·lar termòstats als radiadors per permetre controlar l’escalfor de cada aula segons la seva orientació, instal·lar algun sistema antireflector a les pissarres per evitar haver de tancar les persianes i tenir els llums encesos...

Altres actuacions de major cost econòmic: millores en l’aïllament del centre, canvis en el sistema de calefacció, instal·lació de plaques solars (producció d’aigua calenta o energia fotovoltaica) –a través de l’ICAEN.

Treball curricular del canvi climàtic.

Estudi de la mobilitat d’accés al centre i realització de propostes de millora als ens locals.

Instal·lació d’un aparcament per a bicicletes.

Promoció del transport públic en els desplaçaments que organitza el centre.

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic

Atès que el canvi climàtic és un assumpte complex i de gran dificultat, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA) van constituir l’any 1988 el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per poder disposar d’una font d’informació objectiva sobre les causes del canvi, les seves possibles repercussions ambientals i socieconòmiques i les possibles respostes a aquest.

La missió  d’aquest Grup d’Experts és avaluar en termes exhaustius, objectius, oberts i transparents la millor informació científica, tècnica i socieconòmica disponible sobre el canvi climàtic al món.

El Grup d’Experts està format per 2.500 experts científics, 800 autors que contribueixen amb les aportacions i 450 autors conductors de més de 130 països que cada 6 anys fan un informe.

El primer informe d’avaluació de l’IPCC va publicar-se l’any 1990 i va confirmar les bases científiques que són la preocupació del canvi climàtic. Aquest informe va instigar que l’Assemblea General de les Nacions Unides preparés la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (CMCC), que es va signar a la Conferència de Rio de Janeiro el 1992 i va entra en vigor l’any 1994.

El segon informe, elaborat l’any 1995, constava de tres informes de grups de treball, una síntesi d’informació científica i tècnica i va posar-se a disposició de la Segona Conferència de les Parts (COP) en la CMCC. Aquest informe va proporcionar material per a les negociacions del Protocol de Kyoto derivat de la Convenció.

El tercer informe (2001) també consta de tres informes de grups de treball: “La base científica”, “Efectes, adaptació i vulnerabilitat” i “Mitigació”, a més d’un informe de síntesi que tracta diverses qüestions científiques i tècniques útils per al disseny de polítiques.

El darrer informe és el que s’ha presentat aquest any 2007 a París la primera setmana de febrer de 2007: “Climate Change 2007–The IPCC 4th Assessment Report”.

Els grups de treball i els temes a tractar són els següents:

Grup de Treball I: Les bases científiques i físiques. París, 29 de gener–2 febrer de 2007

Índex dels temes que es van tractar:

o        Història i punts de vista sobre la ciència del canvi climàtic

o        Canvis en els constituents de l’atmosfera i el nivell de radioactivitat

o        Observacions: canvi climàtic a la terra i l’atmosfera

o        Observacions: canvis a la neu, el gel i les terres congelades

o        Observacions: canvi climàtic als oceans i el nivell del mar

o        Relació entre canvis del sistema climàtic i biogeoquímica

o        Models climàtics i la seva avaluació

o        Canvi climàtic: comprensió i causes

o        Projeccions globals climàtiques

o        Projeccions regionals climàtiques

El resultat de tot el treball del WGT (Grup de Treball d’Experts), que consta de tots els capítols i un resum tècnic, es publicarà a mitjan 2007 en forma de llibre per la Cambridge University i també en línia al web de l’IPCC.

Grup de Treball II: Impactes, adaptació i vulnerabilitat. Brussel·les, 2–5 d’abril de 2007

Grup de Treball III: Mitigació i canvi climàtic. Bangkok, 30 d’abril–3 maig de 2007

L’informe de síntesi (SYR): se’n preveu la revisió per part dels governs i dels experts del 21 de maig al 12 de juliol de 2007.

L’aprovació i adopció final de l’informe en el seu conjunt es durà a terme a València en la 27a sessió de l’IPCC, del 12 al 16 de novembre de 2007. L’informe final de València serà fruit del treball i el consens, de manera objectiva, de molts experts d’arreu del món, fet que fa molt valuoses les seves dades i conclusions.

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia