El Govern de la Generalitat aprovarà demà dimarts un decret que regula les compensacions de danys i perjudicis causats a l’agricultura i la ramaderia per espècies animals protegides de la fauna salvatge autòctona. El nou decret agilita els processos d’indemnització i amplia el nombre d’espècies. De fet, tot i que la Llei d’espais naturals de l’any 1985 feia obligatòria la indemnització pels danys que puguin ocasionar les espècies protegides, calia un nou decret que n’establís i en fixés els criteris.
Una de les principals novetats d’aquest decret és que, a banda de compensar els danys reals i les molèsties en els tràmits, compensa també les limitacions a l’activitat agrícola quan es prohibeix la sega o pertorbació dels llocs de cria d’espècies estèpiques protegides en camps de conreu. El nou decret és bàsic per agilitar i tramitar els processos de compensació, que podien arribar a allargar-se més d’un any entre que la persona interessada feia la sol·licitud i en rebia la compensació econòmica. Ara el termini màxim per resoldre les sol·licituds serà de dos mesos. També es pagaran amb caràcter retroactiu tots aquells danys comunicats al Departament de Medi Ambient i Habitatge i que s’hagin pogut verificar.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha constatat que exemplars d’espècies protegides provoquen danys o certes limitacions en béns privats, corresponents a l’agricultura i a la ramaderia extensiva. D’aquesta manera, aplicarà el procediment per a la compensació de danys ocasionats per l’ós bru (Ursus arctos), el linx (Lynx sp.), el flamenc (Phoenicopterus roseus), la polla blava (Porphyrio porphyrio), l’astor (Accipiter gentilis), l’esparver (Accipiter nisus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el voltor comú (Gyps fulvus), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), l’esparver cendrós (Circus pygargus), l’arpella vulgar (Circus aeruginosus), l’arpella pàl·lida (Circus cyaneus), la trenca (Lanius minor), la xurra (Pterocles orientalis), el sisó (Tetrax tetrax) i la ganga (Pterocles alchata). També indemnitzarà els danys produïts pel llop (Canis lupus) i el corb (Corvus corax), malgrat que aquestes últimes no siguin espècies protegides en la legislació catalana. Així, els danys ocasionats per animals com el voltor o el corb que fins ara no rebien compensacions quedaran coberts amb l’entrada en vigor del nou decret.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge té establert de manera consensuada i pactada amb els col·lectius implicats un barem de la valoració econòmica de les indemnitzacions pels danys o limitacions causats per exemplars de fauna salvatge. La taxació dels danys a ramats i explotacions d’aviram i apícoles va des dels 55 euros fins als 2.165 segons la tipologia de l’animal. També quedaran legislades les indemnitzacions que ja es pagaven pels danys causats per flamenc i la polla blava als arrossars del delta de l’Ebre. A partir d’aquest decret, es pagaran entre 0,52 € i 1,8 € per quilogram d’arròs malmès, i les jornades per resembrar i replantar llavors a 63,1 €. El decret que s’aprova demà aprofita també per regular les compensacions que en els darrers anys ja es concedien per limitacions a l’activitat agrícola per a la protecció de nius d’espècies protegides estèpiques. Aquesta compensació anirà dels 200 € per hectàrea fins a 1.800 € segons la tipologia dels camps.
Tràmits per poder rebre les subvencions
Les persones titulars o posseïdores d’explotacions ramaderes i/o agrícoles que hagin sofert un dany o perjudici susceptible d’indemnització i que es vulguin acollir als procediments regulats en aquest decret, han de comunicar-ho al director dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge en un termini no superior a set dies.
Un cop comunicat el dany a les oficines comarcals del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en un termini inferior a 24 hores, personal del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, acompanyat per la persona comunicant dels fets, ha de verificar i certificar els danys i ha d’emetre’n un informe pericial. Per poder dur a terme el peritatge en condicions òptimes i que les proves no es malmetin, caldrà que ningú no manipuli les restes o resultats del dany reclamat.
