La sequera que pateixen des de fa mesos els boscos de Catalunya ha causat la mort d’un gran nombre d’arbres (principalment alzines i pins) a les comarques d’Osona, Ripollès, Vallès Oriental, Bages, Berguedà, Solsonès, Alt Urgell, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. A més a més, la debilitat en què es troben els arbres en èpoques de sequera ha facilitat també la proliferació de plagues. El Departament de Medi Ambient i Habitatge està treballant a les zones més afectades per identificar els diferents paràsits i la seva evolució, així com les mesures de control que caldrà prendre.
Des de mitjan maig es van començar a veure a la Catalunya central, principalment en alçades compreses entre els 650 i els 1.200 metres, nombrosos arbres i matolls que s’anaven assecant i que finalment han mort.
El problema afecta principalment els P. sylvestris i Quercineas, que es troben en zones amb sòls pobres, de poca fondària i en exposició de solana, principalment. Aquests danys sobre els pins, causats principalment per la sequera, es poden confondre també amb els atacs dels perforadors Ips sexdentatus, Tomicus piniperda i, excepcionalment, dels Orthotomicus erosus.
Els atacs d’aquests insectes perforadors solen produir danys en zones pròximes als aprofitaments forestals, quan aquests es fan en un moment en què faciliten la proliferació de les seves poblacions i solen ser especialment virulents després dels incendis i en èpoques de sequera, atès l’estat de debilitat en què es troben els pins.
Quan el problema afecta els pins, si les mides en permeten la comercialització i la quantitat o el nombre d’arbres és important, s’aconsella demanar, al més aviat possible, el permís de tallada corresponent i fer-ne l’aprofitament. Així, el valor de la fusta encara pot sortir a compte i d’aquesta manera s’evita que els insectes perforadors incrementin les seves poblacions i afectin nous arbres sans. És important que els arbres quan arribin a la serradora s’escorcin tan aviat com sigui possible per tal d’eliminar-ne els insectes perforadors.
Si es tracta d’alzines o roures, aquests tipus d’arbres ens permeten disposar de més temps per fer-ne l’aprofitament en el cas que aquest sigui rendible, ja que no impliquen un risc per a la resta d’arbres que no han estat afectats per la sequera.
