L’Agència Catalana de l’Aigua ha celebrat aquesta setmana les sessions finals del procés de participació ciutadana sobre la Directiva marc de l’aigua al voltant de les conques del Gaià-Francolí i el Ter superior que s’han estat desenvolupant durant els darrers 6 mesos amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana i que han servit com a experiència pilot prèvia a la seva extensió a la resta de les conques hidrogràfiques de Catalunya. 

En aquestes sessions finals o de retorn l’Administració dóna compte a les persones que han participat activament en els processos participatius sobre quines de les seves propostes incorporarà en els plans i programes de mesures que té previst desenvolupar durant els propers anys per aconseguir el compliment dels objectius de la Directiva marc de l’aigua i assolir la recuperació del bon estat ecològic de les masses d’aigua  (rius, aqüífers i litorals) a Catalunya. 

Aquests projectes, que es van iniciar com a proves pilot a mitjan de l’any passat, han servit per facilitar a la ciutadania, les administracions i els usuaris en general el debat, la consulta i la formulació de propostes en relació amb els problemes dels recursos hídrics i la planificació i la gestió del cicle de l’aigua en el seu àmbit territorial, amb caràcter previ a la presa de decisions sobre el cicle de l’aigua per part de l’Administració hidràulica, la qual cosa fomenta una nova manera de prendre les decisions sobre un recurs fràgil i finit, però essencial a partir d’un model de democràcia participativa i no només representativa. 

Entre les dues conques hi han participat prop de nou-cents representants d’ajuntaments, entitats ecologistes, organitzacions socials i sindicals, pagesos, regants, empreses d’aprofitaments hidroelèctrics, pescadors, etc. 

Així, després d’haver-se celebrat durant sis mesos aquestes reunions amb grups de treball sectorials i transversals en l’àmbit de les conques Gaià-Francolí i Ter superior, s’han elaborat els informes on es recullen les propostes i on es dóna compte de quines s’incorporaran al programa de mesures de l’Agència i quines no es podran assumir per ser inviables des d’un punt de vista ambiental, social o econòmic. 

En aquestes sessions (33 al Ter superior i 18 al Gaià-Francolí), totes les parts implicades han proposat solucions relacionades amb l’abastament i els cabals de manteniment dels rius. En relació amb això, les sessions s’han centrat en la identificació i preservació dels espais fluvials, la recuperació de riberes, les actuacions de recuperació, així com l’increment de la vigilància de les deixalles a les riberes en col·laboració amb altres entitats.

 La depuració també ha estat un dels temes més analitzats en aquests dos processos participatius, incidint en les actuacions programades en el Pla de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU) en l’àmbit de les conques del Gaià-Francolí i el Ter superior. Així, s’ha incidit en les ampliacions de les estacions depuradores d’aigües residuals de Manlleu, Roda de Ter o Folgueroles (àmbit del Ter superior), així com en la futura construcció de depuradores a la Nou de Gaià i Vespella de Gaià, dins l’àmbit del Gaià-Francolí. També s’ha analitzat la reutilització de l’aigua regenerada –decisiva al Camp de Tarragona-, el tractament de fangs i l’eliminació de les aigües blanques. 

La contaminació agroramadera també s’ha tractat en aquestes sessions, amb l’interès d’establir iniciatives per reduir la contaminació i l’elaboració d’estudis per determinar els perímetres de protecció, així com la participació en l’estudi de plans adequats de fertilització. En aquest sentit i fruit d’aquestes reunions, es preveu delimitar els perímetres de protecció d’aqüífers, entre d’altres mesures.

 En aquestes reunions també s’han incorporat diverses iniciatives relacionades amb la contaminació urbana i industrial. Així, es preveu incrementar els punts de control i la seva freqüència analítica per detectar episodis de contaminació, facilitar la descentralització d’expedients d’abocaments industrials a les demarcacions territorials i incentivar els tractaments adequats en habitatges aïllats (millorar el sistema de fosses sèptiques). Altres propostes destacades en aquesta matèria que s’han incorporat al Pla de mesures de l’Agència són la promoció a l’hora d’implantar xarxes separatives, aplicant-ho als nous creixements urbanístics (industrial i residencial) i l’adopció de mesures que minimitzin la incidència d’episodis de pluja en la qualitat del medi receptor. 

D’altra banda, l’Agència Catalana de l’Aigua també estudiarà la possibilitat de publicar en línia un catàleg d’autoritzacions d’abocament i de concessions i també s’analitzarà la conveniència d’establir un telecontrol continu sobre alguns abocaments especialment significatius.

 Després de l’estiu es desenvoluparan de manera gradual els processos participatius de la resta de conques catalanes (vegeu el calendari adjunt). Aquests processos s’emmarquen dins la Directiva marc de l’aigua, possibilitant la màxima participació de la ciutadania en la planificació de la gestió de l’aigua, i és per això que l’ACA ha comptat amb el suport del Departament de Relacions Institucionals i Participació.