Les borses municipals d’habitatge que fins ara s’han adherit a la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social gestionen més de 800 pisos distribuïts arreu del territori català. La Xarxa és un instrument del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007, que desenvolupa el Departament de Medi Ambient i Habitatge mitjançant el Decret 255/2005, amb la col·laboració de la Secretaria de Joventut.

La Xarxa, a través d’Adigsa, permet a les borses tramitar els ajuts destinats a propietaris i a llogaters i subvencions per a la rehabilitació dels habitatges de fins a 6.000 euros a fons perdut, així com assegurances multirisc i de caució, i disposar d’eines informàtiques. El Govern concedeix a cada borsa una quantia de 450 € per contracte de lloguer i 200 € anyals per a la gestió.

Els consistoris de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès); Castelldefels, el Prat de Llobregat i Viladecans (Baix Llobregat); Castellar del Vallès, Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) han signat avui un conveni d’adhesió a la Xarxa per impulsar borses d’habitatge als seus municipis. El Consorci del Moianès, que agrupa deu poblacions, i la Mancomunitat la Plana, que n’integra dotze, també s’afegeixen a la Xarxa.

A l’acte de signatura dels convenis entre les administracions locals, la Direcció General d’Habitatge, Adigsa i la Secretaria de Joventut han assistit el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, el secretari d’Habitatge, Ricard Fernández Ontiveros, la directora general d’Habitatge, Carme Trilla, el conseller delegat d’Adigsa, Miquel Bonilla i els alcaldes dels municipis i de les entitats supramunicipals o els seus representants. El document compta també amb la signatura del secretari general del conseller primer de la Secretaria de Joventut, Xavier Vendrell.

Amb la signatura d’aquests nou convenis entre la Generalitat i administracions locals s’han adherit a la Xarxa un total de 32 consistoris, un consell comarcal, un consorci i una mancomunitat, que suposen la meitat de la població catalana (vegeu el quadre adjunt).

L’objectiu de les borses és facilitar la signatura de contractes de lloguer a preus moderats, és a dir, per sota del mercat, per a arrendataris que compleixin els requisits del Decret. Cada borsa fa la mediació entre el propietari i el llogater per donar garanties legals i fer el seguiment del contracte d’arrendament.

Fer aflorar els pisos buits

Un dels principals objectius del Pla per al dret a l’habitatge és la mobilització del parc d’habitatges buits. A Catalunya n’hi ha uns 450.000, segons dades de l’INE (2001). El Departament de Medi Ambient i Habitatge calcula que, d’aquests, uns 100.000 estan buits per la manca de confiança dels propietaris o perquè no reuneixen les condicions per ser  habitables a l’hora de posar-lo en lloguer. En aquesta línia, el Pla per al dret a l’habitatge fomenta polítiques que atorguen garanties als propietaris, adreçades a assegurar el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes i llogar els habitatges a preus assequibles.

Pisos del Programa de cessió d’Adigsa

En la mateixa línia d’objectius, el Pla per al dret a l’habitatge ha posat en marxa, a través d’Adigsa, el Programa de cessió d’habitatges buits, que consisteix en el fet que els propietaris cedeixen els pisos buits a Adigsa i aquesta empresa pública els assegura una renda mensual i el retorn de l’habitatge en bones condicions, a la finalització del contracte d’arrendament. Des que va iniciar-se el passat mes d’abril, formen part del programa 185 habitatges.

El Govern, a través d’Adigsa, atorga ajuts per a la rehabilitació dels habitatges desocupats de fins a 18.000 euros: 6.000 són a fons perdut i la resta es descompten de la renda que cobri el propietari. El 80% dels pisos que formen part del Programa de cessió necessiten obres d’adequació. Una vegada el propietari ha cedit l’habitatge, les garanties i els ajuts aportats per la Generalitat fan que els pisos puguin ser llogats al voltant d’un 20% per sota del preu de mercat.

Per accedir a aquest programa, els pisos han de tenir la cèdula d’habitabilitat, o possibilitats d’obtenir-la, no han d’estar ocupats i, entre d’altres requisits, cal que siguin habitatges lliures, sense cap qualificació de protecció oficial.