Per això formula tres tipus de règims de cabals: per a anys humits (12.783 hm3 anuals), mitjans (9.691 hm3 anuals) i secs (7.305 hm3 anuals)
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha presidit avui la reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE), un òrgan consultiu, assessor i de concertació i participació de les administracions, els organismes, les corporacions i les entitats que componen la societat civil a les Terres de l'Ebre. En aquesta reunió s’ha presentat la proposta de cabals ambientals del tram final del riu Ebre, que ha estat aprovada per l’Assemblea i que s’elevarà en el seu moment a l’autoritat competent (Comitè d’Autoritats Competents de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre).
La principal novetat d’aquesta proposta és que planteja un règim de cabals ambientals flexible del riu, diferent al que s’havia fet fins ara. Així, el règim de cabals ambientals s’establirà en funció de les condicions o escenaris diferents (any humit, mitjà o sec) pel que fa a l’estat del riu, amb l’objectiu de preservar-ne els ecosistemes i aconseguir una bona qualitat de l’aigua i de les activitats al delta de l’Ebre. Els requeriments ambientals per a les tres condicions de la conca són, respectivament, de 12.783 hm3 anuals per a anys humits, 9.691 hm3anuals per a anys mitjans i 7.305 hm3 per a anys secs, que representen, aproximadament, el 70%, 53% i 40% de les aportacions naturals del riu Ebre.
El règim de cabals ambientals del tram baix del riu Ebre ha de jugar un paper determinant tant en la configuració de les condicions dels hàbitats com en la conservació de la biodiversitat de flora i fauna d’aquests territoris, essencial per a la conservació dels seus ecosistemes, que en definitiva en proporcionen els béns i serveis a la societat i la sostenibilitat futura del territori.
La proposta presentada al plenari de la CSTE es realitza segons la disposició addicional 10a del Pla hidrològic nacional i la Directiva marc de l’aigua, i la seva finalitat és complir amb els objectius de la normativa ambiental europea quant al bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials i la conservació de les espècies.
En aquesta proposta, per calcular els cabals ambientals del tram final de l’Ebre s’ha mantingut en tot moment una visió de tota la conca de l’Ebre i s’han analitzat les diferents metodologies existents en l’àmbit internacional per determinar els cabals ambientals.
La proposta és fruit d’un estudi científic elaborat per la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics, amb finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua, com a membres de l’equip tècnic assessor de la CSTE. El document s’ha treballat també amb els membres de la CSTE que formen part del grup de treball de règim hídric. No és, però, un estudi tancat, sinó que és obert a participació.
La posada en pràctica del règim de cabals aprovat avui no s’allunya gaire del rang de cabals circulants pel riu en els últims deu anys. Aquest fet dóna peu a pensar que una implantació progressiva de la proposta pot ser viable sense canviar a grans trets els usos actuals de l’aigua dins de la conca de l’Ebre.
Aquesta proposta ha de ser revisada, validada biològicament i incorporada dins del Pla hidrològic de conca de la demarcació hidrogràfica de l’Ebre, que actualment és en fase de revisió i ha d’aprovar-se l’any 2009, tal com preveu la disposició addicional 10a del PHN, i sempre que sigui aprovada pel Comitè d’Autoritats Competents de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
D’altra banda, al plenari de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre també s’han donat a conèixer el desenvolupament del Pla de gestió integral de la costa, la presentació de les actuacions que està duent a terme l’Agència Catalana de l’Aigua en relació amb la planificació i l’ús sostenible d’aquest recurs i les actuacions d’Aquamed i del procés de participació intrínsec per a la redacció del Pla integral de protecció del delta de l’Ebre.
