El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant la Direcció General del Medi Natural i Forestal Catalana, ha finalitzat les obres de correcció hidrologicoforestal a la riera d’Alp, al terme municipal de Fontanals de Cerdanya. Aquestes obres de millora, sol·licitades per l’Ajuntament, han tingut com a finalitat recuperar les funcions naturals, paisatgístiques i d’ús públic de la zona d’aiguabarreig de la riera d’Alp i el riu Segre.

D’aquesta manera, s’han creat les condicions físiques del riu per assegurar-ne el drenatge i, en cas d’avingudes, donar un important grau de llibertat al curs del riu, abans canalitzat amb moltes graves, ja que es tracta d’una zona inundable i cal assegurar-ne el retorn a la llera després de la inundació. Això és possible perquè el projecte incorpora les noves tendències de bioenginyeria per integrar ràpidament les obres als processos naturals.

El projecte ha refet un ecosistema desaparegut en aquest sector comunicant el nou bosc de ribera amb la llera, cosa que beneficiarà totes les espècies de fauna de ribera com la llúdriga (Lutra lutra) o la rata almesquera (Galemys pyrenaicus).

Aquestes obres també encaren la restauració de l’antiga extracció per a la construcció de la carretera de la Molina, ubicada a cinc metres de la riera, asseguren la distribució necessària de terra vegetal per “posar en marxa” de nou els processos naturals i hi assenten gran quantitat d’arbres de ribera.

Les actuacions concretes que s’han dut a terme en aquesta obra de millora de la riera d’Alp han estat:

1.      Dragar aquest sector per evitar risc d’embús del riu Segre i millorar les característiques biohidrològiques del final de la riera d’Alp. Aquest sector era pèssim per a la fressa a causa de l’excés de graves i l’escassa làmina d’aigua. Aquesta podria ser una zona de riu per a la pesca sense mort que administra el Departament de Medi Ambient i Habitatge mateix.      

Per fer aquest dragatge, l’aigua s’ha canalitzat de manera provisional a un costat de la llera mateixa, però sempre dins, i quan els nivells d’aigua eren més baixos. També s’ha tingut en compte fer les tasques després de l’època de fressa i de la sortida d’alevins de truita.

La fisonomia i millora de la realitat física del riu afavorirà de manera determinant aquest tram en l’aspecte piscícola, ja que la làmina d’aigua s’incrementarà considerablement, i també els refugis i les ombres.

2.      Eliminar la mota que al llarg de tots aquests anys s’ha anat acumulant en els marges de la riera (dragatge rera dragatge). Aquesta mota canalitzava excessivament la riera i condicionava la necessària llibertat que requereix el riu en cas de crescudes. A més, aquesta mota trencava la continuïtat de l’ecosistema riu-bosc de ribera.

3.      Estabilitzar els marges amb una escullera baixa (75 cm) revegetada amb múltiples esqueixos de salzes de forma no arbòria. Els talussos per sobre de l’escullera s’han perfilat amb terra vegetal i s’han repoblat les cotes superiors amb pollancres del país, freixes de fulla ample, cirerer i vern. La col·locació de l’escullera s’ha realitzat amb formes corbes suaus tenint en compte els moviments i les formes preses anteriorment pel riu, cosa que en millora l’aspecte paisatgístic.

Aquest tipus de bioenginyeria permet una ràpida restauració i autorecuperació de l’ecosistema com ha demostrat la darrera restauració del torrent de Pi, duta a terme la temporada anterior.

La riera d’Alp va quedar seriosament deteriorada pels aiguats de 1982. Les seves ribes es van inestabilitzar, la vegetació a la part baixa i intermitja va quedar desprotegida i les graves es van dipositar en el darrer tram del riu. Els dragatges posteriors de la llera es van dipositar a banda i banda. Les graves, les extraccions il·legals d’àrids i els abocaments de runes va deixar aquest sector en un estat deplorable.