Les precipitacions abundants de la tardor i l’hivern han propiciat que la situació dels pantans en aquest moment sigui molt millor que la de l’any passat, i no cal témer per una manca d’aigua a curt termini. En conjunt, els embassaments de Catalunya es troben al 63,73 per cent de la seva capacitat, i la millora és especialment ostensible a les conques del Ter i del Llobregat.

L’ACA fa un seguiment de l’evolució de les reserves d’aigua per valorar en cada moment quines són les tendències i, si cal, adoptar aquelles mesures i actuacions que siguin necessàries. Especialment, però, es vol recordar a tots els ciutadans i ciutadanes la importància de fer un bon ús de l’aigua.

Situació de les reserves

A les conques internes de Catalunya (Muga, Ter, Llobregat, Cardener, Foix, Siurana i Riudecanyes), el nivell dels embassaments és en conjunt del 83% de la seva capacitat, una xifra comparable a les dels millors anys en aquesta època. Amb tot, cal mantenir l’alerta perquè, davant la situació de manca de pluges, la tendència és a la baixa contínua.

En conjunt, les conques internes de Catalunya tenen gairebé el doble de reserves que fa un any, quan estaven al 47%. En el cas del sistema Llobregat-Cardener, la millora ha estat encara més ostensible, i en aquest moment els embassaments es troben al 76% de la seva capacitat (fa un any, al 36%). Pel que fa al Ter, les reserves són del 87% (fa un any, del 49%).

A les conques intercomunitàries (Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Segre i Ebre) la situació conjunta és similar a la de l’any passat. En aquest moment, l’aigua acumulada equival al 60% de la capacitat total dels embassaments, mentre que fa un any era del 69%.

El maig de 2005, els embassaments del Segre estaven molt més baixos que els de les nogueres. Actualment, aquesta situació és a la inversa. Els embassaments del Segre es troben al 44% de la seva capacitat (fa un any, al 31%), mentre que els de la Noguera Ribagorçana estan plens en un 34% (fa un any, en un 55%) i els de la Noguera Pallaresa, en un 44% (fa un any, en un 66%).

L’aigua de les conques intercomunitàries es destina principalment als usos agrícoles, que representen gairebé el 95% de la seva aplicació. De la resta, un 3% es destina als usos domèstics, i un 2%, a usos industrials.

Pel que fa als aqüífers, segons indiquen els controls periòdics realitzats, es troben en bon estat i es manté la tendència iniciada el darrer trimestre de 2005 de recàrrega significativa. Per tant, es consolida la recuperació general dels nivells.

Pluviometria recent

Als mesos d’abril i maig, especialment aquest últim, el nivell de pluja ha estat molt inferior a l’habitual en aquesta època. Concretament, el mes de maig la mitjana històrica de precipitacions a Catalunya era de 58 mm. El maig de 2006, fins dilluns passat, dia 29, la mitjana de precipitacions registrada era de 6 mm, només un 10% del que normalment plou en aquest temps de l’any.

A diferència dels dos darrers mesos, durant la tardor i el principi de l’hivern, de setembre a gener, les pluges van estar un 36% per sobre de la mitjana històrica. Aquest fet va permetre que les reserves d’aigua, tant embassaments com aqüífers, es recuperessin de la situació excepcional viscuda durant l’estiu del 2005.

Subministrament

En el moment present, no hi ha previst cap problema de subministrament, ni a curt ni a mitjà termini, a nuclis urbans connectats a les xarxes de distribució d’aigua potable que s’abasteixen dels embassaments.

Pel que fa a municipis que s’abasteixen únicament de fonts pròpies, a dia d’avui, cap ajuntament no ha fet arribar a l’ACA sol•licituds d’abastir-se mitjançant camions cisterna. L’any passat, aquesta situació es va donar principalment en poblacions situades a la zona central de Catalunya. Si la situació de manca de pluja persistís i algun municipi es trobés en aquesta situació, l’ACA rebria les sol•licituds i es faria càrrec d’una part del cost de les cisternes.

Els problemes en el subministrament es van donar també en nuclis habitats d’algunes comarques de Lleida i podrien repetir-se aquest any. Davant aquesta situació, l’ACA i la Diputació de Lleida treballen per preparar anticipadament les mesures necessàries i sumar esforços per prevenir i resoldre les dificultats que es puguin presentar.

Quant als usos agrícoles, la campanya de reg està garantida a les conques internes i a les que s’abasteixen dels embassaments del Segre (canal d’Urgell) i de l’Ebre. Els regadius que s’abasteixen dels embassaments de les nogueres serien els més afectats per la distribució de volums. En aquest cas, en tractar-se d’una conca intercomunitària, les restriccions serien marcades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Previsions de futur

El clima mediterrani es caracteritza per no tenir abundància d’aigua i per pluges que no són constants. Es passa de períodes amb precipitacions que puntualment poden ser fortes, fins i tot amb riuades, a períodes secs. Per tant, cal mantenir la consciència ciutadana d’aquesta característica del clima del nostre país que fa indispensable un ús racional dels recursos hídrics.

En aquest moment, si s’establís una hipòtesi (no realista) de manca absoluta de pluja, les reserves actuals garanteixen el subministrament fins al mes de maig de l’any vinent. Per tant, malgrat que cal mantenir i extremar les precaucions, les perspectives immediates són molt més favorables que no ho eren ara fa un any.

Amb tot, l’ACA segueix desenvolupant diverses mesures encaminades a garantir el subministrament d’aigua de qualitat i a reduir la vulnerabilitat en situacions de manca de pluges, en l’horitzó del 2009. En aquest sentit, diverses actuacions definides al Pla hidrològic nacional (PHN) ja tenen atorgats fons europeus i estan licitades. Entre aquestes hi ha la dessalinitzadora de 60 Hm3 al Llobregat, l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i diverses actuacions de reutilització d’aigua.

L’ACA seguirà prenent mesures per tenir molt controlats els recursos. Algunes d’aquestes mesures són:

• Mantenir les reunions de coordinació amb les diputacions a fi de seguir de molt a prop el control del recurs.

• Insistir en els missatges a la ciutadania sobre un ús responsable de l’aigua.

• Continuar donant prioritat a les actuacions previstes al Pla hidrològic nacional reformat, que preveu les alternatives al transvasament de l’Ebre.