Territori

El mosquit tigre es troba en 26 municipis catalans

query_builder   20 febrer 2007 12:36

event_note Nota de premsa

El mosquit tigre es troba en 26 municipis catalans

En dos anys, l'Aedes albopictus s'ha escampat des de Sant Cugat del Vallès a diverses poblacions de les comarques del Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Tarragonès, el Garraf i el Maresme

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat un nou estudi durant l'any 2006 per conèixer l'evolució i la capacitat d'expansió del mosquit tigre, i la seva distribució territorial per tal de poder posar fre a la seva disseminació pel territori

De les investigacions dutes a terme fins ara s'ha constatat que el més important i efectiu de cara a frenar la ràpida proliferació d'aquest insecte és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves aquàtiques

El fet que els últims dos anys han esdevingut molt secs, han provocat, probablement, un alentiment de la velocitat d'expansió del mosquit tigre

Actualment, es troba en unes àrees concretes i ben delimitades

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de la Direcció General del Medi Natural, ha realitzat un nou estudi de seguiment de la població del mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus) per tal de conèixer no només la seva distribució territorial sinó també per avaluar la seva evolució i capacitat d’expansió. El treball s’ha desenvolupat durant l’any 2006, i l’objectiu ha estat intentar trobar la manera de posar fre a la seva disseminació. A partir d’aquest estudi s’ha pogut constatar que el mosquit tigre es troba actualment en 26 municipis catalans.

Des que l’any 2004 es va detectar la primera colònia del mosquit tigre asiàtic de la península Ibèrica a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) la població d’aquest insecte ha anat creixent i s’ha escampat per bona part del territori. El mateix 2004 també se’n va detectar a Cerdanyola del Vallès. L’any 2005 se’n va detectar la presència com a reproductor en 6 municipis més: Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Molins de Rei, Barcelona, Ripollet i Rubí, per bé que el adults havien estat trobats en alguns altres indrets. L’estudi del 2006 (a més de les dades obtingudes pel Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat en aquesta comarca) ha confirmat la seva presència en uns altres 18 municipis: Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Montcada i Reixach, Castellbisbal, Polinyà, el Papiol, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Vallirana, Pallejà, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Altafulla, Vilanova i la Geltrú i Caldes d’Estrac.

Tot i detectar-se la primera colònia de mosquit tigre a Catalunya l’agost del 2004, la seva arribada al país es pot estimar uns tres anys abans. Fins ara, es desconeix l’origen de la colonització i la via d’entrada.

L’any 2005 es va detectar la presència d’un mosquit tigre adult a Tortosa i un altre a Sitges. Però el seguiment posterior dels paranys d’ovoposició han permès confirmar que es tractava de casos aïllats possiblement transportats amb vehicle per algun ciutadà que anteriorment havia estat en algun dels municipis afectats. En cap dels dos casos es van trobar ous que indicarien la presència d’aquest insecte en les poblacions esmentades.

Biologia del mosquit tigre

El mosquit tigre pertany a la família Culicidae i es caracteritza pel color del seu abdomen punxegut i potes, de bandes blanques i negres molt visibles a simple vista. Dues característiques que s’han de tenir en compte a l’hora d’identificar aquesta espècie de mosquit, i no confondre’l amb d’altres que se li assemblen, són: una línia blanca que recorre la part posterior del tòrax i el marcat color blanc de la punta dels palps (qualsevol dels apèndixs segmentats que porten al voltant de la boca certs artròpodes i que tenen una funció tàctil o gustatòria).

L’adult té unes dimensions compreses entre els 2 i 10 mm. Com altres espècies de mosquit, el sexe hematòfag (s’alimenta de sang) és el femení, el qual presenta una trompa fins i tot allargada (probòscide) que utilitza per picar i extreure sang dels mamífers, de la qual aprofita les proteïnes que necessita per al desenvolupament dels ous. Els mascles de l’espècie, a l’igual que els d’altres mosquits, s’alimenten de líquids vegetals.

El cicle vital consisteix en ou, quatre estadis larvals, pupa i adult i es pot completar en només 10 dies. És imprescindible que durant tot el cicle les larves i pupes romanguin en l’aigua. Si per algun motiu l’aigua en la qual s’estan desenvolupant s’evapora o s’elimina, totes aquestes fases aquàtiques del cicle moren.

Realitzen l’ovoposició a l’interior d’envasos que continguin aigua, tant si són artificials com naturals, és a dir, poden ser pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, galledes, pots, platets de sota els testos, forats d’arbres i roques. En definitiva, en qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de 7 dies.

A la primavera eclosionen les larves, que són de vida aquàtica però de respiració aèria. L’estiu  és l’estació més favorable per al seu desenvolupament. Per contra, quan baixen les temperatures larves i adults van morint. Però els ous posats pels darrers adults de la temporada són resistents a climes freds i secs i romanen inactius fins a la primavera següent i, amb les primeres pluges, donen lloc a una nova generació.

El mosquit tigre és una espècie originària del sud-est asiàtic. Des del 1979 està en procés de disseminació arreu del món. S’escampa mitjançant el transport global de mercaderies, principalment pneumàtics, però també productes de jardineria (bambú de la sort, per exemple). El seu radi de vol és relativament curt, amb un màxim de 400 metres (normalment 150 metres). Per això és molt probable trobar-lo prop del seu punt de cria. Tot i amb això, es pot desplaçar més lluny a través del transport passiu pel vent o a l’interior de vehicles.

L’Aedes albopictus és una espècie d’activitat diürna. Les seves picades són més nombroses i doloroses que les dels mosquits autòctons. Causen molèsties a tota la població, però principalment a la gent gran i la canalla i produeixen una important disminució de la qualitat de vida.

En països tropicals i subtropicals poden ser vectors de diferents tipus de virus (dengue, febre groga, chicungunya i diverses encefatitis). Però a Europa, fins al moment, no es té constància que actuïn com a vector de cap malaltia. Les atencions als CAP són només per les irritacions originades per les picades.

Campanyes de control

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col•laboració amb el de Salut, ha realitzat diverses campanyes de sensibilització i control del mosquit tigre des que es va detectar la seva presència a Catalunya, fa dos anys. Aquestes campanyes, realitzades també en col•laboració amb la Diputació de Barcelona, els consells comarcals i municipis afectats, han consistit divulgar, sensibilitzar, formar i establir una sèrie d’actuacions tipus per tal de disminuir la població d’aquest insecte i la seva velocitat d’expansió. Les recomanacions s’han començat a endegar en els municipis de les comarques on s’ha detectat la presència del mosquit tigre i també a aquells que ho han demanat.

De les investigacions dutes a terme fins ara s’ha constatat que el més important i efectiu de cara a frenar la ràpida proliferació d’aquest insecte és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves aquàtiques. Això s’aconsegueix eliminant els punts d’aigua on poden créixer. Les recomanacions són que cal:

• Buidar regularment o retirar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.

• Evitar les acumulacions d’aigua en les zones de drenatge o canals de desguàs.

• Cobrir els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.

• Vigilar les basses petites, buidar-les setmanalment i cobrir-les amb una tela mosquitera.

• Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les. Val a dir que, d’acord amb l’experiència obtinguda, les piscines no tractades de certes dimensions no són un bon hàbitat per a aquest mosquit i sí per a d’altres mosquits propis de casa nostra (en qualsevol cas també molestos, per reproduir-se milers de larves).

• Evitar els forats naturals presents en troncs, omplint-los amb poliestirè expandit.

• Canviar molt sovint l’aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels animals domèstics. Cal buidar-los quan no es facin servir.

• Parar atenció en mantenir les portes dels vehicles el màxim temps possible tancades i matar qualsevol mosquit que sigui detectat en el vehicle. A Catalunya ja s’han donat casos de transport d’adults per aquest mitjà.

• Incloure, com a comportament quotidià en els ciutadans, el buidatge o el capgirament de qualsevol petit recipient o receptacle amb aigua o els que en puguin contenir.

A més, s’ha creat una comissió de seguiment del mosquit tigre, formada pels municipis afectats, els consells comarcals del Vallès Occidental i del Baix Llobregat, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut i la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquesta comissió ha establert una estratègia tipus de lluita contra la població d’aquest insecte i reducció de la velocitat d’expansió, que inclou un ventall de mesures preventives i de control directe.

Determinació de les zones de cria

L’estudi del 2006 ha estat dirigit a localitzar els indrets on aquest insecte pon els ous i es desenvolupa el seu cicle aquàtic. Per trobar-los, es va distribuir en uns punts determinats paranys d’ovoposició, que han permès determinar la presència de poblacions d’aquest mosquit per mitjà de la seva posta d’ous. L’estudi va començar el 23 de març. Es van col•locar 53 estacions de seguiment en 17 municipis de l’àrea d’estudi (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Castellbisbal, Molins de Rei, el Papiol, Sant Andreu de la Barca, Santa Perpètua de Mogoda, Barberà del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac, Polinyà, Ullastrell, Terrassa i Sabadell). També s’hi van incloure tots els cementiris municipals, ja que en tots els municipis que presenten poblacions estables de mosquit tigre tenen el seu cementiri infestat. De fet, els dos perills més evidents són els gerros dels cementiris i bidons abandonats o utilitzats per recollir aigua de pluja en els horts i les cases.

Membres del cos d’Agents Rurals han anat fent el control dels paranys setmanalment  per evitar l’eclosió dels ous al mateix parany, ja que escassos dies després de ploure (4 aproximadament) ja es produeix la sortida de les larves.

Paral•lelament, i per agilitar el procés, també s’han provat altres possibles mecanismes de detecció d’aquesta espècie mitjançant la captura dels seus adults.

Resultats del mostreig d’ous

Pel que fa al mostreig, s’ha obtingut una mitjana del 21% de mostres positives en tots els municipis, amb un màxim del 40,9% i 27,31% a Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola, respectivament.

39 dels 53 paranys no han subministrat mai cap mostra positiva. Això significa que el grau de disseminació del mosquit tigre per l’àrea estudiada és important.

Al llarg de l’estudi, tant la presència com les densitats han experimentat sensibles oscil•lacions segons el període de mostreig. Per tant, l’anàlisi dels resultats obtinguts permet deduir que l’existència de precipitacions indueix al desenvolupament del cicle vital del mosquit tigre. Tot i amb això, no és imprescindible que es donin pluges per tal que l’Aedes albopictus digui a terme el seu cicle.

Per a més informació:

• Informe del mosquit tigre asiàtic a Catalunya 2006:

http://www.gencat.net/mediamb/fauna/memoria_aedes_06.pdf

• Plànol de la situació del mosquit tigre :

http://www.gencat.net/mediamb/fauna/plano_densitat.pdf

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia