El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i la secretària d’Habitatge, Carme Trilla, han presentat aquesta tarda el segon esborrany del Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016. Aquesta segona versió incorpora els suggeriments que han proposat les entitats, organitzacions i formacions polítiques. Només s’han descartat algunes mesures que demanaven modificacions de lleis estatals o de normatives que actualment no estan en discussió. El text, per tant, s’ha millorat respecte de la primera versió i concreta molt més els compromisos de cadascun dels sectors implicats.
El document, que s’ha distribuït avui entre els participants, és encara una proposta de debat. Ara s’obre un període de quinze dies per fer-hi les consideracions oportunes abans que se signi, previsiblement, a mitjan juliol.
El segon esborrany del Pacte fa una lectura molt més exhaustiva de la situació actual i una estimació més acurada de les necessitats futures. Així, es calcula que avui hi ha una demanda de 200.000 habitatges per part dels col·lectius més sensibles (joves, famílies amb rendes molt baixes i els sectors mes desfavorits). El càlcul per a un termini de deu anys és que hi haurà 240.000 llars que necessitaran algun tipus d’ajut públic. Així doncs, el total estimat, tenint en compte l’increment de població, és que el 2016 hi haurà 440.000 llars susceptibles de ser beneficiàries de polítiques d’habitatge.
D’altra banda, els estudis duts a terme per la Generalitat sobre les condicions del parc d’habitatges assenyalen que uns 300.000 necessiten obres importants de rehabilitació i que, d’aquests, un 63% estan ocupats per població que no pot fer front al cost de realització de les obres (200.000 llars). A més, pel que fa a la mobilitat, 100.000 habitatges d’edificis de més de tres plantes no disposen d’ascensor, i al voltant de 100.000 llars manifesten la necessitat de realitzar obres d’adequació dels seus habitatges per problemes de mobilitat.
A partir d’aquesta situació actual i futura, el document planteja les mesures que cal dur a terme per fer front als cinc reptes que planteja el Pacte:
- Millora de l’accés a l’habitatge, especialment dels joves
- Millora de les condicions del parc d’habitatges
- Millora de l’allotjament de la gent gran i de les persones amb discapacitat
- Prevenció de l’exclusió social residencial
- Garantia d’un allotjament digne i adequat a les llars mal allotjades
El paper dels ajuntaments
Un dels canvis importants respecte de la primera proposta és que aquesta segona versió del Pacte reconeix el paper fonamental dels municipis i ratifica totes les seves competències. De fet, els ajuntaments són els primers receptors de les problemàtiques de l’accés a l’habitatge. El Pacte també genera instruments de suport i, fins i tot, anuncia la creació de nous fons de finançament perquè puguin desenvolupar les seves competències en aquesta matèria.
Les millores
Els suggeriments que recull la segona proposta del Pacte suposen millores substancials respecte del primer, gràcies al paper actiu que han tingut els agents i actors. El repte 1 és el que ha experimentat més modificacions. El treball en la resta ha estat bàsicament de concreció i millora de les propostes. A continuació es detallen els canvis més destacats de cadascun dels reptes.
Repte 1: Millora de l’accés a l’habitatge, especialment dels joves
S’han definit els mecanismes i compromisos que han d’assumir la Generalitat, els ajuntaments i els promotors públics i privats per programar sòls amb destinació a habitatges amb protecció oficial i escurçar els terminis per a la urbanització de sòls. En aquest sentit, s’ha plantejat una bateria de mesures per agilitzar els tràmits en el sòl que hi ha disponible. A més, la Generalitat, a través de l’Institut Català del Sòl, es compromet a desenvolupar un Programa immediat de gestió del sòl a través del qual s’identificaran els sectors i s’aplicaran els instruments de política del sòl i habitatge que preveu la Llei d’urbanisme.
Pel que fa a la promoció, s’han inclòs mesures per buscar noves fórmules de finançament de la promoció d’habitatges de lloguer protegit i donar garanties de rendibilitat als seus promotors. El repte 1, a més, afegeix la necessitat d’actuacions protegides d’habitatge d’acollida.
Repte 2: Millora de les condicions del parc d’habitatges
El principal canvi és la inclusió de mesures encaminades a agilitzar els tràmits i el cobrament de les gestions en rehabilitació i mesures adreçades a la implantació del Codi tècnic de l’edificació, a la promoció d’R+D i a l’estalvi energètic. També s’ha incorporat l’objectiu d’impulsar la perspectiva de gènere en la concepció i el disseny dels habitatges.
Repte 3: Millora de l’allotjament de la gent gran i de les persones amb discapacitat
Les noves mesures han anat encaminades a incloure els programes de l’Institut Català de Serveis Socials (ICASS) de millora de l’habitabilitat interior i la idea d’excloure les despeses fixes d’habitatge dels càlculs que realitza l’ICASS per al copagament dels seus serveis.
Repte 4: Prevenció de l’exclusió social residencial
En aquest repte s’han definit amb més precisió els instruments de lluita contra l’assetjament immobiliari: es proposarà un programa interdepartamental de lluita contra l’assetjament immobiliari que coordini les informacions per tal d’evitar els desnonaments de la població en risc d’exclusió social residencial. També s’han plantejat mesures per assegurar el manteniment digne dels edificis i garantir els drets dels residents.
Repte 5: Garantia d’un allotjament digne i adequat a les llars mal allotjades
Les principals millores suposen la inclusió de mesures per concretar els mecanismes de detecció dels casos de sobreocupació i infrahabitatge, i alhora dotar els ajuntaments de més finançament per fer front a aquestes dues problemàtiques, tant pel que fa a la rehabilitació dels habitatges com per garantir el reallotjament en condicions dignes dels afectats per la sobreocupació i l’infrahabitatge.
Comissió de seguiment
El segon esborrany del Pacte estableix la creació d’una comissió de seguiment que vetllarà pel compliment de les mesures obtingudes. Estarà formada per representants de diversos departaments de la Generalitat de Catalunya i representants de les organitzacions signants. Es reunirà, com a mínim, un cop al semestre. També es crearà una comissió interdepartamental per a l’aplicació del Pacte.
Podeu trobar el segon esborrany del Pacte nacional per a l’habitatge a:
http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/habitatge/pacte_habitatge_2007.pdf
