El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha presentat i aprovat el Programa d’actuació per a 2006. El pressupost total de despesa puja a 2.890.000 €, la qual cosa representa un increment del 30% respecte al pressupost de 2005.
Les principals línies d’actuació de l’any 2006 són la constitució del Consell de Cooperació, els treballs tècnics de preparació del Pla especial de protecció del Parc, l’aplicació del Pla de senderisme i el Pla d’ordenació de la circulació motoritzada. A més, també és previst de construir la seu administrativa del Paller d’Antonet, a Llavorsí, i la primera fase dels equipaments del Parc, com ara els situats als municipis d’Esterri de Cardós i les Valls de Valira. Durant 2006, es firmaran els contractes de conservació amb els titulars d’explotacions agràries i es faran els plans directors del Bosc de Virós, a Alins, i la Mollera d’Escalarre, a la Guingueta d’Àneu. Cal afegir a totes aquestes actuacions la millora general de l’hàbitat i les prospeccions d’espècies prioritàries de flora i fauna.
La Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu també va aprovar ahir els criteris de senderisme del Parc.
Parc Natural de l’Alt Pirineu
El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser creat l’any 2003. Situat a les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l’Alt Urgell, és el parc natural més extens de Catalunya, amb quasi 70.000 hectàrees. En les seves serralades es localitzen les alçades màximes del territori català. Cal destacar-ne la pica d’Estats (3.143 m), el cim més emblemàtic de Catalunya. El Parc es caracteritza per tenir muntanyes altes, ser el refugi d’espècies amenaçades i presentar uns paisatges modelats per segles d’activitat humana.
La complexitat orogràfica, l’extensió, la diversitat paisatgística i l’amplitud altitudinal permeten l’existència de mostres molt variades i riques de les estructures geològiques, dels ecosistemes, dels hàbitats i de les comunitats vegetals, les espècies i els paisatges del Pirineu axial català. En són dos bons exemples l’estany de Certascan, l’estany glacial més extens del Pirineu, i la Cigalera de l’Obaga de Valeran, un dels avencs més pregons de Catalunya.
Hi ha un alt nombre d’espècies animals rares o amenaçades, com l’ós bru (Ursus arctos), la llúdriga (Lutra lutra), l’almesquera (Galemys pyrenaicus), el trencalòs (Gypaetus barbatus), la perdiu blanca (Lagopus muta) o el mussol pirinenc (Aegolius funereus). Destaquen especialment el gall fer (Tutrao urogallus), que té a la zona el nucli més important de població de la península Ibérica, i la sargantana pallaresa (Lacerta aurelioi), un endemisme gairebé exclusiu del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Un dels principals objectius del Parc és fer compatible la conservació del patrimoni natural i cultural amb el desenvolupament econòmic i el manteniment d’activitats tradicionals com la ramaderia extensiva.
